Les finques malmeses del Besòs, el barri on s'ha registrat l'illa de cases amb les rendes més baixes de tot Barcelona, tenen un nou maldecap a sobre. Els veïns més afortunats de la zona van saber l'any 2021 que la seva finca seria rehabilitada com a part d'una prova pilot que després hauria d'expandir-se a altres edificis amb deficiències evidents. Els agraciats eren habitants de 192 pisos de 10 blocs, construïts amb una iniciativa pública que finalment ha esdevingut un cau de problemes. Així, per començar a resoldre-ho, es va engegar una prova pilot a algunes comunitats. Dues terceres part de l'obra la pagaria l'Ajuntament, una quarta part es finançaria amb els fons Next Generation de la Unió Europea, i la part restant l'assumirien les comunitats de propietaris. Ara, però, segons ha pogut saber Nació, l'arribada dels fons europeus està en dubte en alguns blocs pel retard en les obres. I el govern municipal ha hagut d'iniciar la cerca d'una solució que encara no té lligada.
La clau de l'embolic és que la condició que va establir l'Estat per optar als fons Next Generation, a través d'un reial decret, és que les obres de rehabilitació a finançar havien d'estar "finalitzades" en arribar "al segon trimestre del 2026". Això situa el 30 de juny de l'any vinent com a data límit per enllestir l'obra. Aquest horitzó temporal, però, ja ha estat assenyalat com a improbable per representants de l'Institut Municipal d'Urbanisme (IMU) en reunions amb diverses comunitats de veïns de les finques participants a la prova pilot, detallen diverses fonts.
També fonts oficials del consistori expliquen a aquest diari que "s'ha sol·licitat al Ministeri, per part de l'Ajuntament i de la Generalitat, que el límit temporal de les actuacions que regulen els fons Next Generation marqui com a vàlides les obres iniciades abans del 30 de juny de 2026, data que actualment es marca com a finalització". El matís és rellevant, ja que l'Ajuntament veu factible arribar a l'estiu de l'any vinent havent iniciat les obres a totes les finques contemplades, però no dona per segur que pugui haver acabat totes les rehabilitacions en aquell moment. Per això, el govern Collboni ha hagut de buscar-se la vida per resoldre un problema amb el calendari.
"És la demostració de com es fa tot al Besòs. Passaran cinc anys per una prova pilot i ni tan sols hauran pogut rehabilitar 10 finques on hi ha pisos que s'estan sostenint amb puntals a dins de casa. I ara ens diuen que s'ha demanat una pròrroga, i ni tan sols la tenim assegurada. La solució depèn d'una norma de l'Estat i els diners són de la Unió Europea, que potser també té alguna cosa a dir, així que ara tornem a haver d'esperar. I a veure com ho resolen", estableix Teresa Pardo, de l'associació veïnal SOS Besòs.
Fórmules per resoldre la situació
Seguint els càlculs anunciats per l'Ajuntament, que l'obra dels edificis costaria uns 10 milions d'euros i que els fons europeus se'n carregarien del 25% del cost del projecte, les aportacions previstes dels Next Generation arribarien almenys als 2,5 milions d'euros al barri del Besòs. En els edificis que s'acabin a temps -com ja ha passat al bloc del carrer Messina, número 11- l'ajuda europea no perilla, però en els que sí s'obre el dubte de quina fórmula haurà d'aplicar l'Ajuntament per incomplir el calendari promès.
Una possibilitat és que l'Estat aconsegueixi canviar la norma i donar més temps a les reformes dels edificis amb deficiències. Una alternativa seria buscar una altra font de finançament. En aquest sentit, una opció sobre la taula és que ho hagi d'assumir el mateix consistori. Fonts municipals subratllen que "el programa de regeneració urbana tindrà continuïtat" més enllà de l'etapa en què es van convocar els fons Next Generation i el consideren "un tema molt important per l'Ajuntament".
L'acta d'una reunió recent entre l'IMU i una comunitat de propietaris del pla pilot especifica que quan els veïns van preguntar per què passaria amb els diners de la convocatòria dels fons europeus si no s'arribava al 30 de juny de 2026 amb l'obra acabada, la resposta dels representants de l'empresa municipal va deixar l'escenari obert. "Es respon que, tot i que en aquests moments és impossible conèixer amb certesa què passarà després d'aquesta data", estableix el document. "Es trobarien sempre alternatives, com podria ser una ampliació o nova convocatòria, ara mateix escenaris que són sempre hipotètics", afegeix el text. Quan esmenta una "ampliació" fa referència a la subvenció municipal que els veïns de la comunitat de propietaris ja tenen atorgada, la de les dues terceres parts de l'obra.
L'opció de més subvenció municipal incomoda veïns
Tanmateix, els veïns es mostren crítics amb la idea de deixar de tenir el 25% finançat pels fons Next Generation. No només perquè són uns diners europeus, i no municipals, sinó perquè tenen una altra particularitat: no tributen. Això vol dir que els veïns no rebran una clatellada econòmica per aquests diners, a l'hora de fer la declaració de la renda, un fet que sí que es troben amb les subvencions municipals.
Almenys la part dels fons Next Generation no els implicava la contraprestació d'haver de fer constar com a ingressos de la llar milers d'euros més a Hisenda, argumenten els veïns. "En alguns casos, rebre més ingressos en forma de subvenció municipal els faria deixar d'estar en el llindar acceptable per rebre prestacions que necessiten, mentre que els diners no serien per a ells, serien per a la reforma. Perdre els Next Generation, tot i que se substitueixi amb més diners de l'Ajuntament, implicaria declarar com a ingrés 14.500 euros més cada família. Els que reben prestacions vinculades a la renda, com l'Ingrés Mínim Vital o pensions compensatòries, la majoria les perdran", argumenta Teresa Pardo, de SOS Besòs.
També es recorda que això és només la primera part d'un greuge estès al barri que requeriria molta més inversió i execució. Segons l'informe presentat pel mateix Ajuntament, el barri del Besòs i el Maresme té 1.473 pisos ubicats a blocs amb deficiències "greus" o "molt greus" en algun dels sistemes constructius. De moment, la prova pilot intervé en menys d'un 10% d'aquesta bossa reconeguda per l'administració. I la resta de reformes es volen començar a partir del següent mandat, de forma esglaonada. Mentrestant, Pardo remarca que hi ha veïns de la zona que continuen trobant-se la pitjor cara de la degradació d'uns edificis aixecats amb poques garanties. L'última mostra és la de la família que vivia als baixos tercera del número 6 del carrer Catània, que fa mesos que han hagut de deixar la seva llar després que els Bombers de Barcelona certifiquessin "el risc de col·lapse del sostre" i els recomanessin marxar de casa seva.
Ara, l'Ajuntament intenta salvar els mobles amb la prova pilot, després de nombrosos retards. A més de la finca acabada, fonts municipals detallen que ja hi ha dos edificis amb les obres en marxa, que un altre té previst iniciar-les a l'abril, i un altre al maig, i la resta tenen la licitació de les obres a punt de ser publicada, fet que després comportaria el concurs públic i, un cop ja hi hagi una empresa escollida, es començaria la rehabilitació de l'edifici. El juliol passat, però, una comunicació oficial de l'Ajuntament de Barcelona també assegurava que entre octubre de 2024 i el març de 2025 ja haurien començat les obres a totes les finques. Els veïns assumeixen que la desconfiança és obligatòria, a aquestes alçades.
