12
de gener
del
2024
Actualitzat
a la
13:45h
El barri del Besòs i el Maresmeté 1.473 pisos ubicats a blocs amb deficiències "greus" o "molt greus" en algun dels sistemes constructius. Això és aproximadament un de cada quatre habitatges del barri. Una zona on també hi ha l'illa de cases amb les rendes familiars més baixes de tota la ciutat de Barcelona. Aquesta nova xifra dels pisos amb deficiències és el resultat d'una diagnosi municipal engegada fa tres anys -durant el mandat anterior de comuns i socialistes- i que ha acumulat diversos retards. Ara bé, l'arribada de les conclusions d'aquesta anàlisi no ha anat acompanyada de nous anuncis d'obres imminents. Es mantindrà allò anunciat durant el mandat anterior: la finalització de la prova pilot que rehabilitarà 10 finques, una de les quals ja està acabada. Ara bé, no hi haurà cap nova intervenció entre 2024 i 2027. Així ho ha anunciat el govern municipal en roda de premsa.
Les novetats presentades per l'Ajuntament de Barcelona sorgeixen d'un informe que el regidor del districte de Sant Martí, David Escudé, ha qualificat com a "molt important". És un document que constata que almenys hi ha 1.746 habitatges amb alguna mena de deficiència, ja sigui lleu o molt greu. El representant del govern socialista ha demanat defugir l'alarmisme, però ha reivindicat compromís perquè "en quatre mandats" -16 anys- es resolguin tots els greuges detectats. Per això, ha animat la resta d'administracions a implicar-se, i fins i tot ha esperonat les comunitats de veïns a què demanin elles mateixes fons europeus per fer rehabilitacions.
Mentrestant, els veïns, que s'han trobat aquest darrer any despreniments de sostre i instal·lacions de puntals al mig de casa seva, lamenten els ritmes municipals. "Aquests anuncis són iguals que els que han mantingut tots aquests anys", ha reblat la portaveu de l'entitat veïnal SOS Besòs, Teresa Pardo. Aquest grup de veïns indignats insisteix que la urgència de la situació no es correspon amb el calendari proposat. "La situació és la que és. S'ha arribat a un punt de degradació que està al límit que no sigui reversible. A mig termini, hi haurà edificis que ara porten anys apuntalats que seran declarats ruïna tècnica", exposa Pardo.
Els Bombers de Barcelona han anat fent intervencions els darrers anys a totes aquestes finques i pisos que s'han trobat problemes. Tant és així que dels 45 edificis inspeccionats per l'àrea d'urbanisme municipal per fer la diagnosi del barri, 30 d'aquests blocs han hagut de comptar amb "algun tipus de mesura cautelar". Això pot haver hagut d'implicar puntals o xarxes protectores, tant per situacions de risc estructural com per despreniments de parts de la façana.
De moment, la intervenció es mou en diverses fases. La primera, la coneguda com a prova pilot, va aprovar-se en comissió de govern l'estiu del 2021. Els dos anys posteriors, encara durant el govern liderat pels comuns, només es van veure obres al número 11 del carrer Messina. Les altres nou finques han quedat pendents i es volen resoldre totes durant aquest mandat, assegura el nou govern del PSC. Això milloraria les condicions de 204 habitatges, en total. El cost de l'obra és d'uns 10 milions d'euros, dels quals l'Ajuntament n'assumeix dues terceres parts i el restant es divideix entre els fons europeus Next Generation -25%- i l'aportació de les comunitats de veïns.
A banda, l'executiu de Jaume Collboni remarca que es volen començar a "concretar instruments urbanístics i projectes executius" amb la vista posada en el següent mandat. Aquests documents preparatius haurien de permetre que a partir del 2027 s'acabin rehabilitant 693 pisos més a la zona. Són blocs que l'ajuntament considera "prioritaris" després de detectar-hi greuges preocupants estructurals, o que compten amb mesures cautelars instal·lades, o que hi ha diversos pisos amb ciment aluminós que -en el futur- podria derivar en un problema d'aluminosi.
A més, es preveu una altra intervenció posterior -menys concreta al calendari- per arribar a rehabilitar 224 pisos afegits. Amb aquesta remesa s'arribaria a sumar un total de 1.251 habitatges millorats, repartits a 64 finques, comptant també els de la prova pilot. Això, però, seguiria sense cobrir la totalitat del parc d'habitatges que té alguna mena de problemàtica, segons reconeix el mateix Ajuntament: que són un total de 1.746 pisos. En faltarien uns 500, fins i tot quan s'enllestissin els plans anunciats. El govern municipal, ara com ara, es compromet a seguir mantenint el focus sobre la zona i poder ampliar la cobertura de les rehabilitacions en el futur.
A banda, els veïns critiquen que algunes obres es poden complicar davant la realitat que existeix en aquestes comunitats, sobretot allà on hi ha casos d'ocupació d'alguns habitatges malmesos. El gerent d'Urbanisme, David Martínez, s'ha limitat a apuntar que "la comunitat de propietaris ha de prendre un acord perquè l'Ajuntament pugui intervenir, perquè és un espai privat".
Mentrestant, tant Teresa Pardo (SOS Besòs) com des del Sindicat d'Habitatge de la Verneda i el Besòs es tem que això pugui desembocar en tensions entre alguns veïns amb contractes formals i els ocupants d'alguns habitatges, que són famílies amb pocs recursos econòmics. "Han activat mesures que penalitzen aquesta vulnerabilitat, i els expliquen que només si estan cohesionats faran obres, en comptes d'introduir un pla B paral·lel que es pot fer, com és una intervenció subsidiària en aquelles comunitats que tenen una situació extrema i de degradació estructural i social que és irreversible. El bloc Venus n'és un exemple", ha rematat Pardo.
Les novetats presentades per l'Ajuntament de Barcelona sorgeixen d'un informe que el regidor del districte de Sant Martí, David Escudé, ha qualificat com a "molt important". És un document que constata que almenys hi ha 1.746 habitatges amb alguna mena de deficiència, ja sigui lleu o molt greu. El representant del govern socialista ha demanat defugir l'alarmisme, però ha reivindicat compromís perquè "en quatre mandats" -16 anys- es resolguin tots els greuges detectats. Per això, ha animat la resta d'administracions a implicar-se, i fins i tot ha esperonat les comunitats de veïns a què demanin elles mateixes fons europeus per fer rehabilitacions.
Mentrestant, els veïns, que s'han trobat aquest darrer any despreniments de sostre i instal·lacions de puntals al mig de casa seva, lamenten els ritmes municipals. "Aquests anuncis són iguals que els que han mantingut tots aquests anys", ha reblat la portaveu de l'entitat veïnal SOS Besòs, Teresa Pardo. Aquest grup de veïns indignats insisteix que la urgència de la situació no es correspon amb el calendari proposat. "La situació és la que és. S'ha arribat a un punt de degradació que està al límit que no sigui reversible. A mig termini, hi haurà edificis que ara porten anys apuntalats que seran declarats ruïna tècnica", exposa Pardo.
El lavabo d'un habitatge del barri del Besòs i el Maresme, ple de puntals, aquest Nadal | Foto: D.C.
Els Bombers de Barcelona han anat fent intervencions els darrers anys a totes aquestes finques i pisos que s'han trobat problemes. Tant és així que dels 45 edificis inspeccionats per l'àrea d'urbanisme municipal per fer la diagnosi del barri, 30 d'aquests blocs han hagut de comptar amb "algun tipus de mesura cautelar". Això pot haver hagut d'implicar puntals o xarxes protectores, tant per situacions de risc estructural com per despreniments de parts de la façana.
El futur de les obres
De moment, la intervenció es mou en diverses fases. La primera, la coneguda com a prova pilot, va aprovar-se en comissió de govern l'estiu del 2021. Els dos anys posteriors, encara durant el govern liderat pels comuns, només es van veure obres al número 11 del carrer Messina. Les altres nou finques han quedat pendents i es volen resoldre totes durant aquest mandat, assegura el nou govern del PSC. Això milloraria les condicions de 204 habitatges, en total. El cost de l'obra és d'uns 10 milions d'euros, dels quals l'Ajuntament n'assumeix dues terceres parts i el restant es divideix entre els fons europeus Next Generation -25%- i l'aportació de les comunitats de veïns.A banda, l'executiu de Jaume Collboni remarca que es volen començar a "concretar instruments urbanístics i projectes executius" amb la vista posada en el següent mandat. Aquests documents preparatius haurien de permetre que a partir del 2027 s'acabin rehabilitant 693 pisos més a la zona. Són blocs que l'ajuntament considera "prioritaris" després de detectar-hi greuges preocupants estructurals, o que compten amb mesures cautelars instal·lades, o que hi ha diversos pisos amb ciment aluminós que -en el futur- podria derivar en un problema d'aluminosi.
A més, es preveu una altra intervenció posterior -menys concreta al calendari- per arribar a rehabilitar 224 pisos afegits. Amb aquesta remesa s'arribaria a sumar un total de 1.251 habitatges millorats, repartits a 64 finques, comptant també els de la prova pilot. Això, però, seguiria sense cobrir la totalitat del parc d'habitatges que té alguna mena de problemàtica, segons reconeix el mateix Ajuntament: que són un total de 1.746 pisos. En faltarien uns 500, fins i tot quan s'enllestissin els plans anunciats. El govern municipal, ara com ara, es compromet a seguir mantenint el focus sobre la zona i poder ampliar la cobertura de les rehabilitacions en el futur.
El desafiament en finques amb ocupacions
A banda, els veïns critiquen que algunes obres es poden complicar davant la realitat que existeix en aquestes comunitats, sobretot allà on hi ha casos d'ocupació d'alguns habitatges malmesos. El gerent d'Urbanisme, David Martínez, s'ha limitat a apuntar que "la comunitat de propietaris ha de prendre un acord perquè l'Ajuntament pugui intervenir, perquè és un espai privat".Mentrestant, tant Teresa Pardo (SOS Besòs) com des del Sindicat d'Habitatge de la Verneda i el Besòs es tem que això pugui desembocar en tensions entre alguns veïns amb contractes formals i els ocupants d'alguns habitatges, que són famílies amb pocs recursos econòmics. "Han activat mesures que penalitzen aquesta vulnerabilitat, i els expliquen que només si estan cohesionats faran obres, en comptes d'introduir un pla B paral·lel que es pot fer, com és una intervenció subsidiària en aquelles comunitats que tenen una situació extrema i de degradació estructural i social que és irreversible. El bloc Venus n'és un exemple", ha rematat Pardo.