30
de desembre
de
2023, 19:30
Actualitzat:
19:37h
És dijous 28 de desembre i Teresa Pardo, veïna del barri barceloní del Besòs i el Maresme, entra i surt d'un portal mentre intenta contactar una altra veïna per telèfon. Al final, ho aconsegueix i comunica la notícia. "Han apuntalat dos pisos més!", diu Pardo com a resum operatiu. Parla de l'edifici del número sis del carrer Marsala. El dia de Sant Esteve va haver-hi un nou despreniment d'un sostre. I els Bombers de Barcelona han hagut de tornar a intervenir-hi. Els tempos coincideixen amb el moment en què el gruix de l'oposició a l'Ajuntament -Junts, comuns i ERC- s'ha unit per primera vegada per protestar per l'estat dels plans de regeneració i rehabilitació d'habitatges a barris populars de Barcelona. El govern socialista nega qualsevol refredament i assegura tenir aquests deures com a prioritat. Els veïns, inquiets, denuncien que la lletra petita està obrint la porta a no intervenir en algunes comunitats i reclamen aclariments.
La fricció política al consistori va forçar que la setmana passada se celebrés una comissió extraordinària només sobre aquesta carpeta. S'hi havia d'abordar la promesa de millorar la situació de la Trinitat Vella, el Besòs i el Maresme, Canyelles, La Pau, Can Peguera i els Jardins de Massana. Zones on es concentren famílies amb rendes baixes, a més d'edificis i carrers degradats. El portaveu d'aquest àmbit del grup de Trias per Barcelona, Damià Calvet, va resumir-ho exposant que "l'ascensor social" també "passa per la millora física del barri". Un pacte unànime del 2020 a l'Ajuntament va iniciar la maquinària per intervenir-hi, però els ritmes no han estat els desitjats. I els veïns ho pateixen.
"Hi havia una advertència dels bombers fa set mesos que deia que s'havia d'inspeccionar a fons aquest edifici perquè ja havien caigut dos sostres. No s'ha fet res i ara passa això", exposa Teresa Pardo, qui exerceix de portaveu de la plataforma veïnal Sos Besòs. Els darrers anys s'ha fet un fart de recórrer la trama urbana que l'envolta, bloc hereus d'una política de construcció de pisos públics als anys 60 i 70 que després es van anar venent, abans que es descobrissin els problemes de cimentació i aluminosi. Ara aquests edificis barregen habitatges municipals, veïns que han adquirit el pis amb hipoteca i llogaters. En alguns casos, s'arriben a pagar fins a 700 euros al mes per un habitatge minúscul en una finca ruïnosa. "Era impossible trobar una altra cosa", es justifica un inquilí.
Ara li ha tocat el rebre sobre el despreniment del sostre a la Cristina, veïna del segon quarta. Els serveis municipals l'han visitat i li han assegurat que hi ha una solució en marxa, a més d'haver rebut la visita dels bombers. Teresa Pardo ho posa en dubte, perquè encara no hi ha prevista cap intervenció en aquesta finca.
Durant el mandat anterior es va posar en marxa una prova pilot que actuaria sobre 10 edificis del tram del barri del Besòs per millorar-los. Ara bé, fins ara només s'han vist obres en una finca. En paral·lel, per anar molt més enllà del projecte pilot, s'havia encarregat una revisió d'edificis que sumen uns 1.000 habitatges (en un barri amb uns 5.130 llars) per plantejar la intervenció del futur, més profunda. S'havia de tenir acabada al març del 2022. Tanmateix, gairebé amb dos anys de retard,les conclusions d'aquesta anàlisi tècnica està previst presentar-les el gener del 2024. A partir d'aquest moment s'aclarirà quin és el futur del Besòs.
Els veïns demanen rapidesa. "No puc viure aquí, vivint així. Hem demanat una casa de protecció oficial o el que sigui perquè tinc fills amb asma", diu el Nassir, pare d'una família que paga 400 euros de lloguer. Viuen en un pis amb el lavabo ara ple de puntals, després de la desfeta de Sant Esteve. Dues plantes més a dalt, viu la Carmen. "Li han dit que entri el mínim possible a la cuina. Perquè és just el punt que queda sobre el pis d'on va caure el sostre. Però és impossible no fer ús de la cuina. Com vius? El que passa és que ara ho fas amb por", planteja l'Aurora, la seva germana.
Amb aquest escenari, l'Institut Municipal d'Urbanisme (IMU) s'ha anat reunint amb algunes finques. "El que ens preocupa és que en aquestes converses s'està plantejant que, pel futur, s'hagin de presentar informes de comunitats cohesionades perquè s'hi intervingui. Això, en edificis amb una vulnerabilitat social molt gran pot obrir la porta a què es deixin de fer actuacions urgents", protesta Teresa Pardo. Les intervencions urbanístiques no poden dependre de si les comunitats -en alguns casos amb deutes, en altres casos amb pisos ocupats- tenen acords formals impoluts i corals, apunta la veïna.
De moment, al consistori el cas ja ha forçat el posicionament del govern de Jaume Collboni. La primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, va exhibir sorpresa i un to contundent contra els partits que li demanaven explicacions. De fet, va animar Junts i ERC a preguntar a la regidora Janet Sanz, dels comuns, anterior responsable de l'àrea d'urbanisme municipal perquè hi havia hagut retards durant el mandat anterior. "La responsable d'aquest programa fins fa poc més de mig any és que qüestiona la velocitat d'aquest programa", va expressar Bonet, com a plantejament paradoxal. També va lamentar que no hi hagués cap representant dels comuns a la darrera trobada del compromís del Besòs-Maresme, on es va actualitzar la situació dels projectes, el passat novembre.
Tot seguit, la mateixa Sanz va animar la tinent d'alcaldia a aclarir quins passos es faran pròximament -també més enllà del Besòs- i a tenir una comunicació més fluïda amb els veïns que expressen neguit. "Això de fer d'oposició de l'oposició se li acabarà", va reblar la portaveu de Barcelona en Comú, tot recordant els socialistes que ja fa mig any que han agafat les regnes de l'alcaldia, a més d'haver estat al govern els quatre anys anteriors.
De moment, el primer que s'aclarirà és l'anàlisi final de les inspeccions al Besòs. L'últim càlcul projectava que hi havia uns 2.800 pisos "amb patologies greus i necessitat de rehabilitació integral". Això superaria de llarg els 1.300 pisos de tots aquests barris que estan comptabilitzats en una primera intervenció. Això, però, era una projecció de l'anterior àrea d'urbanisme. Ara es tindran els números ferms. A partir d'aquí, caldrà veure com arriben els plans de regeneració urbana a altres zones com Canyelles o Can Peguera. El govern municipal assegura que en té tota la voluntat: "No aturem res". De reüll, a més, es mira cap a la Generalitat perquè s'involucri econòmicament en l'entorn del Besòs.
La fricció política al consistori va forçar que la setmana passada se celebrés una comissió extraordinària només sobre aquesta carpeta. S'hi havia d'abordar la promesa de millorar la situació de la Trinitat Vella, el Besòs i el Maresme, Canyelles, La Pau, Can Peguera i els Jardins de Massana. Zones on es concentren famílies amb rendes baixes, a més d'edificis i carrers degradats. El portaveu d'aquest àmbit del grup de Trias per Barcelona, Damià Calvet, va resumir-ho exposant que "l'ascensor social" també "passa per la millora física del barri". Un pacte unànime del 2020 a l'Ajuntament va iniciar la maquinària per intervenir-hi, però els ritmes no han estat els desitjats. I els veïns ho pateixen.
"Hi havia una advertència dels bombers fa set mesos que deia que s'havia d'inspeccionar a fons aquest edifici perquè ja havien caigut dos sostres. No s'ha fet res i ara passa això", exposa Teresa Pardo, qui exerceix de portaveu de la plataforma veïnal Sos Besòs. Els darrers anys s'ha fet un fart de recórrer la trama urbana que l'envolta, bloc hereus d'una política de construcció de pisos públics als anys 60 i 70 que després es van anar venent, abans que es descobrissin els problemes de cimentació i aluminosi. Ara aquests edificis barregen habitatges municipals, veïns que han adquirit el pis amb hipoteca i llogaters. En alguns casos, s'arriben a pagar fins a 700 euros al mes per un habitatge minúscul en una finca ruïnosa. "Era impossible trobar una altra cosa", es justifica un inquilí.
Ara li ha tocat el rebre sobre el despreniment del sostre a la Cristina, veïna del segon quarta. Els serveis municipals l'han visitat i li han assegurat que hi ha una solució en marxa, a més d'haver rebut la visita dels bombers. Teresa Pardo ho posa en dubte, perquè encara no hi ha prevista cap intervenció en aquesta finca.
Durant el mandat anterior es va posar en marxa una prova pilot que actuaria sobre 10 edificis del tram del barri del Besòs per millorar-los. Ara bé, fins ara només s'han vist obres en una finca. En paral·lel, per anar molt més enllà del projecte pilot, s'havia encarregat una revisió d'edificis que sumen uns 1.000 habitatges (en un barri amb uns 5.130 llars) per plantejar la intervenció del futur, més profunda. S'havia de tenir acabada al març del 2022. Tanmateix, gairebé amb dos anys de retard,les conclusions d'aquesta anàlisi tècnica està previst presentar-les el gener del 2024. A partir d'aquest moment s'aclarirà quin és el futur del Besòs.
La inquietud veïnal
Els veïns demanen rapidesa. "No puc viure aquí, vivint així. Hem demanat una casa de protecció oficial o el que sigui perquè tinc fills amb asma", diu el Nassir, pare d'una família que paga 400 euros de lloguer. Viuen en un pis amb el lavabo ara ple de puntals, després de la desfeta de Sant Esteve. Dues plantes més a dalt, viu la Carmen. "Li han dit que entri el mínim possible a la cuina. Perquè és just el punt que queda sobre el pis d'on va caure el sostre. Però és impossible no fer ús de la cuina. Com vius? El que passa és que ara ho fas amb por", planteja l'Aurora, la seva germana.Amb aquest escenari, l'Institut Municipal d'Urbanisme (IMU) s'ha anat reunint amb algunes finques. "El que ens preocupa és que en aquestes converses s'està plantejant que, pel futur, s'hagin de presentar informes de comunitats cohesionades perquè s'hi intervingui. Això, en edificis amb una vulnerabilitat social molt gran pot obrir la porta a què es deixin de fer actuacions urgents", protesta Teresa Pardo. Les intervencions urbanístiques no poden dependre de si les comunitats -en alguns casos amb deutes, en altres casos amb pisos ocupats- tenen acords formals impoluts i corals, apunta la veïna.
Fricció entre exsocis i deures imminents
De moment, al consistori el cas ja ha forçat el posicionament del govern de Jaume Collboni. La primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, va exhibir sorpresa i un to contundent contra els partits que li demanaven explicacions. De fet, va animar Junts i ERC a preguntar a la regidora Janet Sanz, dels comuns, anterior responsable de l'àrea d'urbanisme municipal perquè hi havia hagut retards durant el mandat anterior. "La responsable d'aquest programa fins fa poc més de mig any és que qüestiona la velocitat d'aquest programa", va expressar Bonet, com a plantejament paradoxal. També va lamentar que no hi hagués cap representant dels comuns a la darrera trobada del compromís del Besòs-Maresme, on es va actualitzar la situació dels projectes, el passat novembre.Tot seguit, la mateixa Sanz va animar la tinent d'alcaldia a aclarir quins passos es faran pròximament -també més enllà del Besòs- i a tenir una comunicació més fluïda amb els veïns que expressen neguit. "Això de fer d'oposició de l'oposició se li acabarà", va reblar la portaveu de Barcelona en Comú, tot recordant els socialistes que ja fa mig any que han agafat les regnes de l'alcaldia, a més d'haver estat al govern els quatre anys anteriors.
De moment, el primer que s'aclarirà és l'anàlisi final de les inspeccions al Besòs. L'últim càlcul projectava que hi havia uns 2.800 pisos "amb patologies greus i necessitat de rehabilitació integral". Això superaria de llarg els 1.300 pisos de tots aquests barris que estan comptabilitzats en una primera intervenció. Això, però, era una projecció de l'anterior àrea d'urbanisme. Ara es tindran els números ferms. A partir d'aquí, caldrà veure com arriben els plans de regeneració urbana a altres zones com Canyelles o Can Peguera. El govern municipal assegura que en té tota la voluntat: "No aturem res". De reüll, a més, es mira cap a la Generalitat perquè s'involucri econòmicament en l'entorn del Besòs.