14
de desembre
de
2023, 20:39
Actualitzat:
20:39h
Unió insòlita a l'Ajuntament de Barcelona per alertar sobre el pla de renovació de pisos en mal estat als barris de la franja del riu Besòs. Els tres principals grups a l'oposició -Junts, comuns i ERC- s'han posat d'acord per denunciar que "el govern del PSC sembla haver aturat" un projecte promès i engegat durant el mandat anterior. Així ho estableix un comunicat conjunt i així ho ha defensat Damià Calvet, regidor de Trias per Barcelona: "Hauria d'estar en plena marxa, però no és així", ha dit, en referència a un pla que hauria d'assegurar d'entrada la rehabilitació de 1.300 habitatges. Al seu costat, Janet Sanz (BComú) i Jordi Coronas (ERC) han incidit en aquesta mateixa urgència, tot recordant la precària situació dels edificis d'alguns barris populars. Fonts del govern municipal, però, han sortit a contradir-ho de manera contundent. "No hem aturat res. El programa de regeneració continua", apunten portaveus de l'executiu de Jaume Collboni.
Sigui com sigui, la situació es manté crítica pel que fa a l'habitatge als marges de la ciutat. Ho explicaven alguns dels veïns del Besòs i el Maresme a Nació fa uns mesos. Els despreniments a l'interior de les llars són una realitat habitual, deia l'Aurora, veïna d'una de les trames urbanes més afectades per l'aluminosi i els problemes de cimentació. Una anàlisi preliminar de l'àrea d'Urbanisme de l'anterior govern municipal -comuns i socialistes- xifrava en uns 2.800 els pisos de la zona del Besòs que tenien "patologies greus i necessitat de rehabilitació integral". És a dir, més de la meitat d'un barri amb 5.130 llars, la majoria aixecades com a habitatge públic durant la segona meitat del segle passat.
Ara bé, aquesta necessitat particular del barri del Besòs i el Maresme va molt més enllà. El programa de regeneració urbana de l'Ajuntament es va ampliar a zones com la Trinitat Vella, Canyelles, La Pau, Can Peguera i els Jardins de Massana. Els darrers anys, després de tenir un acord polític unànime al ple municipal, l'any 2020, va començar a haver-hi moviments per dignificar alguns dels edificis d'aquestes zones. Són barris on no és insòlit veure operaris dels Bombers de Barcelona entrar a una finca per apuntalar el sostre d'un menjador.
En concret, la unió de les tres forces polítiques -que sumen 25 dels 41 regidors del consistori- reclama que es convoqui una comissió extraordinària per tractar el tema. Especialment, es defensa que hi ha en risc 51 milions d'euros provinents dels fons Next Generation que tenen data de caducitat per ser utilitzats i que tenen el 2026 com a horitzó límit. A més, també es planteja la necessitat de demanar més inversió a la Generalitat i l'Estat per rehabilitar els habitatges castigats de la franja Besòs.
Sigui com sigui, la situació es manté crítica pel que fa a l'habitatge als marges de la ciutat. Ho explicaven alguns dels veïns del Besòs i el Maresme a Nació fa uns mesos. Els despreniments a l'interior de les llars són una realitat habitual, deia l'Aurora, veïna d'una de les trames urbanes més afectades per l'aluminosi i els problemes de cimentació. Una anàlisi preliminar de l'àrea d'Urbanisme de l'anterior govern municipal -comuns i socialistes- xifrava en uns 2.800 els pisos de la zona del Besòs que tenien "patologies greus i necessitat de rehabilitació integral". És a dir, més de la meitat d'un barri amb 5.130 llars, la majoria aixecades com a habitatge públic durant la segona meitat del segle passat.
Ara bé, aquesta necessitat particular del barri del Besòs i el Maresme va molt més enllà. El programa de regeneració urbana de l'Ajuntament es va ampliar a zones com la Trinitat Vella, Canyelles, La Pau, Can Peguera i els Jardins de Massana. Els darrers anys, després de tenir un acord polític unànime al ple municipal, l'any 2020, va començar a haver-hi moviments per dignificar alguns dels edificis d'aquestes zones. Són barris on no és insòlit veure operaris dels Bombers de Barcelona entrar a una finca per apuntalar el sostre d'un menjador.
En concret, la unió de les tres forces polítiques -que sumen 25 dels 41 regidors del consistori- reclama que es convoqui una comissió extraordinària per tractar el tema. Especialment, es defensa que hi ha en risc 51 milions d'euros provinents dels fons Next Generation que tenen data de caducitat per ser utilitzats i que tenen el 2026 com a horitzó límit. A més, també es planteja la necessitat de demanar més inversió a la Generalitat i l'Estat per rehabilitar els habitatges castigats de la franja Besòs.
El govern de Collboni, indignat
Per la seva part, el govern municipal es mostra indignat amb el contingut de la proposta de l'oposició. Fonts oficials insisteixen que "el Besòs és absolutament prioritari" i que "des del minut 1" s'ha donat continuïtat als plans engegats el mandat passat. A més, redueixen la xifra de fons europeus plantejada per l'oposició a 5,7 milions d'euros, una desena part de la plantejada per Junts, comuns i ERC. En el mateix sentit, matisa que l'Ajuntament està aportant 11,7 milions d'euros al pla del Besòs.
L'executiu socialista també aprofita per retreure als grups la foto d'aquest dijous després d'haver enviat "consellers i conselleres" -un càrrec de partit inferior als regidors- a una trobada del Secretariat del Compromís del Besòs i el Maresme, el passat 20 de novembre. "Demostra un dèbil compromís i implicació que contrasten amb les declaracions d'avui dels tres grups de l'oposició", apunten des del govern de Collboni.
L'executiu socialista també aprofita per retreure als grups la foto d'aquest dijous després d'haver enviat "consellers i conselleres" -un càrrec de partit inferior als regidors- a una trobada del Secretariat del Compromís del Besòs i el Maresme, el passat 20 de novembre. "Demostra un dèbil compromís i implicació que contrasten amb les declaracions d'avui dels tres grups de l'oposició", apunten des del govern de Collboni.