Una de cada quatre persones està en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya. És una de les claus de l'Enquesta de Condicions de Vida de 2023 publicada aquest dijous per l'Idescat, que aporta dades sobre pobresa, desigualtats i ingressos de la societat catalana. Mostra alguna millora respecte a anys anteriors, com la reducció de la bretxa de gènere en la pobresa o de la taxa entre persones estrangeres, però reflecteix un augment del nombre de persones vulnerables, especialment entre infants. Aquestes són les cinc grans conclusions de l'enquesta.
Més gent en risc de pobresa, que afecta més infants i migrants
1.904.100, gairebé dos milions de persones, estan en risc de pobresa i exclusió social a Catalunya. La taxa Arope, l'eina estadística que el mesura, indica que el 24% de la població es trobava en aquesta situació el 2023. Si bé aquesta taxa ha baixat en quatre dècimes respecte a l'any anterior, el nombre total d'afectats ha pujat en uns 34.000 en dotze mesos. Aquesta suma prové del fet que 1,4 milions de persones estan en risc de pobresa —obtenen ingressos inferiors al 60% de la mediana—, 400.000 viuen en llars amb atur crònic i 675.000 pateixen una privació material severa, condicions que molt sovint s'acumulen en una mateixa persona.
El col·lectiu més sobrerepresentat en les dades de pobresa és el d'origen estranger: el 43% d'aquesta població és econòmicament vulnerable, segons calcula aquest indicador. La bona notícia és que aquest percentatge s'ha reduït en cinc punts respecte a l'any anterior. De l'enquesta també preocupa que ha crescut la pobresa infantil a Catalunya: afecta 468.000 infants, el 35% de tota la població menor d'edat. Només en un any aquest nombre ha augmentat en 26.000 nens i nenes. Per contra, una petita bona notícia: la bretxa de gènere, que fa que la pobresa afecti especialment les dones, s'ha reduït a la xifra més baixa dels darrers nou anys.
Mitja Catalunya té problemes per arribar a final de mes
Gairebé una de cada dues persones té dificultats per arribar a finals de mes i fins i tot un 9% en té "moltes". Una xifra que s'accentua entre la població jove i, especialment, els menors d'edat. La complicació de cobrir totes les despeses és encara més gran entre les persones amb fills a càrrec: tenen problemes el 54% d'aquestes persones, per davant del 41% dels que no tenen fills, o que en tenen i ja s'han emancipat.
El 20% més ric ingressa cinc vegades més que el 20% més pobre
Una de les cares de la pobresa, la desigualtat econòmica, també queda palesa en les grans diferències de renda entre la població més rica i la més pobra. El 2023, els ingressos acumulats del 20% més ric de Catalunya eren 4,6 vegades més elevats que els del 20% més pobre. Unes desigualtats que es van reduint a poc a poc, ja que aquesta xifra és la més baixa de la darrera dècada.
Increment d'ingressos per pagar l'augment de preus
22.185 euros és la renda mediana anual per unitat de consum a Catalunya del 2023. És el que s'obté dividint els ingressos totals de la llar entre el nombre de persones que hi viuen. El 2023 va ser força superior que l'any anterior, 1.245 euros per damunt, tot i que la inflació s'ha menjat més de la meitat d'aquest augment. Així, si els ingressos han pujat un 5,9%, els preus de consum (IPC) ho han fet en un 3,4%.
En tot cas, mirant la sèrie històrica de l'Enquesta de Condicions de Vida, queda clar que les rendes que més han pujat, percentualment, són les més baixes. Des del 2013, el primer quintil de renda (els diners que cobra una persona que està per damunt del 20% més pobre, però per sota del 80% més ric) ha augmentat una mica més del 50%. Per contra, el quart quintil (per sota del 20% més ric) ha augmentat un 37%. Això explica que la diferència entre rics i pobres hagi disminuït, com s'ha explicat en l'apartat anterior.
En realitat, però, aquest augment percentual amaga que, fixant-se en l'augment absolut en euros, els qui més s'han beneficiat són els més rics. En aquest sentit, el 20% més pobre ha millorat el seu salari en 4.800 euros anuals (de 9.500 a 15.300 bruts), mentre que el 20% més ric ha incrementat la renda en 9.000 euros: ha passat de guanyar 24.400 euros a guanyar-ne 33.400.
Un de cada tres no se'n pot anar de vacances uns dies
Una de les maneres que té l'Idescat per a calcular la pobresa i l'exclusió social és preguntar per signes de privació material. Per exemple, si la persona es pot permetre menjar proteïna animal cada dos dies, si pot comprar-se un cotxe o si pot pagar el lloguer de manera puntual. La privació més comuna, però, és la incapacitat de poder assumir despeses imprevistes de 800 euros: el 35% de la població general, i el 40% dels joves de menys de trenta anys, no ho pot fer. De manera similar, el 30% dels catalans no es pot permetre anar-se'n de vacances set dies a l'any.
Aquestes dues impossibilitats, les més comunes, s'han agreujat respecte a abans de la pandèmia, tot i que el 2012 la situació era pitjor. El més preocupant, però, és que en tan sols una dècada s'ha triplicat el nombre de persones que no es poden permetre mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. Amb l'emergència climàtica i unes temperatures cada vegada més extremes (especialment, les onades de calor a l'estiu), la pobresa energètica cada any és més perillosa.