15
de març
de
2021, 19:14
Actualitzat:
16
de març,
20:19h
"Iglesias és un mestre en el joc de posicions", explica qui el coneix de ben a prop tant política com personalment. En ple terratrèmol a la Comunitat de Madrid per unes eleccions que han tingut com a detonant la fallida moció de censura urdida per Ciutadans i el PSOE a Múrcia, el líder de Podem ha mogut fitxa per reposicionar el seu espai. Deixar la vicepresidència del govern espanyol per assumir personalment el cos a cos amb Isabel Díaz Ayuso té un doble objectiu: intentar evitar que la seva formació entri en una descomposició del calibre de la d'Inés Arrimadas -les enquestes a Madrid apunten fins ara una forta estocada per a Podem- i apuntalar el rumb i el lideratge a escala estatal pensant ja en les futures eleccions espanyoles amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, com a líder de l'espai.
La decisió d'Iglesias, coneguda la setmana passada pels dirigents de la seva màxima confiança, té un impacte directe també en la nova etapa que el nou Govern previsiblement liderat per Pere Aragonès pretén obrir amb la Moncloa i les relacions de l'independentisme amb l'executiu estatal. Les eleccions sempre són un factor distorsionador per a les agendes polítiques i la taula de negociació, un dels punts cabdals de l'agenda dels republicans, en pot resultar damnificada. Si més no, a nivell de calendari, un retard que ja es dona també per fet en el cas de la reforma del delicte de sedició o dels indults. A continuació, totes les conseqüències de la sortida d'Iglesias del govern espanyol.
1. Repic de tambors d'eleccions estatals. La moció de censura fallida plantejada pel PSOE i Ciutadans a Múrcia va ser teixida pel pinyol de Pedro Sánchez juntament amb Inés Arrimadas. Es va coure en un moment en què la coalició del PSOE i Podem travessen el seu pitjor moment pel llarg historial de discrepàncies irresoltes. Fins a tal punt, que no es pot desvincular ni l'aposta finalment fracassada dels socialistes de despullar el PP de poder territorial ni el moviment d'Iglesias d'un eventual escenari d'avançament electoral a l'Estat. Els resultats de les eleccions madrilenyes del 4 de maig seran cabdals per als càlculs dels analistes de la Moncloa.
El primer govern de coalició de la història de l'Estat des de la transició va arrencar el gener del 2020 i, poc més d'un any després i amb una pandèmia de pel mig, ja hi ha sectors del PSOE incòmodes amb l'aliança amb Iglesias. Episodis com la negativa del PSOE a regular els lloguers o el bloqueig a la llei trans que està impulsant la ministra Irene Montero, així com el blindatge a Felip VI o la dilació a l'hora de desjudicialitzar el conflicte amb Catalunya són alguns dels xocs enquistats en la relació entre socialistes i Podem.
2. El diàleg amb el Govern de la Generalitat, en escac. Si la suspensió del tercer grau als presos polítics i la retirada de la immunitat a Carles Puigdemont al Parlament Europeu ja han ressentit les relacions entre el PSOE i ERC, que Sánchez torni ara a submergir-se ara en una dinàmica electoral fa témer als de Pere Aragonès que s'ajorni encara més la via del diàleg per afrontar el conflicte amb Catalunya. Ho ha verbalitzat la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha emplaçat el govern espanyol a complir amb els seus compromisos malgrat les eleccions. També des de Junts, que en plena negociació per formar Govern amb ERC reclama fixar un dead line a l'intent d'encarrilar el conflicte de forma dialogada amb la Moncloa.
De fet, també els comuns han tornat a insistir que el context electoral no pot continuar demorant la reforma del delicte de sedició que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, es va comprometre a presentar abans de finals del 2020. Les eleccions catalanes, en les quals el PSC ha buscat obertament aglutinar l'electorat de Ciutadans, ja han estat dissuasòries d'una desescalada del conflicte i aquesta situació es pot tornar a repetir si l'estratègia dels socialistes passa també per créixer a Madrid a costa de la desfeta del partit taronja.
3. Apuntalar la majoria de la investidura. Tot i que és Arrimadas qui està a la corda fluixa per l'efecte bumerang que ha tingut la jugada murciana, a ningú se li escapa que la líder de Cs no hagués pogut fer aquesta aposta de risc si no fos perquè Sánchez i el seu pinyol també van decidir jugar la partida. L'objectiu era, en un moment d'alt voltatge en la relació amb Podem, intentar garantir-se de cara al futur una alternativa d'aliança estatal amb la dreta moderada. Com? Per una banda, insuflant oxigen a Cs després del daltabaix a les catalanes i, per l'altra, buscant una obertura en canal del PP que posés Pablo Casado contra les cordes i que obrís la porta a un lideratge menys extremista, com ara el de Alberto Núñez Feijóo. El resultat ha estat que Cs es descompon i que el PP de Díaz Ayuso es radicalitzi i quedi en braços de Vox.
"Les úniques aliances factibles per al PSOE són les esquerres", insisteixen des de Podem i els comuns, que des de la negociació dels pressupostos van advertir Sánchez que la supervivència de la coalició passava per mantenir compactada la majoria de la investidura amb partits com ERC i Bildu. Des de Madrid, Iglesias buscarà polaritzar amb la dreta d'Ayuso i de Vox amb l'aspiració d'evitar que tinguin majoria absoluta. Si bé per a la líder del PP a Madrid li serveix per confrontar sota l'emblema "comunisme o llibertat", que Iglesias sigui candidat també pot mobilitzar més l'esquerra. Més encara quan el líder de Podem ja ha verbalitzat que cal un front unitari amb forces com Més País per expulsar la "dreta trumpista" i "criminal". A Podem assumeixen que l'operació és tan arriscada com garantia de futur si els resultats són favorables.
4. Un intent de reconciliació de l'esquerra amb efectes sobre Colau. Si l'aliança entre Podem i Més País prospera a Madrid, es buscarà també la rèplica a escala estatal. Seria la reconciliació entre les formacions d'Iglesias i Íñigo Errejón, que es va dinamitar del tot a principis del 2019, així com la refeta de ponts amb Compromís i la consolidació de l'aliança amb En Comú Podem. Amb Yolanda Díaz encapçalant l'espai i rellevant Iglesias, s'aplana el terreny perquè es llimin asprors entre els fundadors de Podem.
De fet, Díaz, en realitat, no està afiliada a Podem. Prové de les files d'Esquerra Unida, partit del qual es va donar de baixa. Que sigui ella l'escollida per liderar l'etapa post-Iglesias suposa també, de facto, tancar la guerra per la successió i, al mateix temps, culminar la fusió amb la formació d'Alberto Garzón. Posar rostre a qui assumirà el timó a les pròximes eleccions estatals també té un efecte sobre l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La líder dels comuns sempre ha tingut en cartera l'aspiració de fer el salt a escala estatal un cop donés per finalitzada la seva etapa a l'Ajuntament de la capital catalana.
5. Sobreviure a Madrid i catapultar Díaz. El líder de Podem no només busca evitar que el partit es quedi sense representació a la Comunitat de Madrid, situació que debilitaria el rol de la formació a la Moncloa, sinó que també pretén consolidar Yolanda Díaz com a candidata a les pròximes eleccions estatals. Iglesias té assumit des de fa temps que el seu lideratge no té més capacitat aglutinadora. En canvi, Yolanda Díaz no només compta amb una bona valoració en l'òrbita de l'esquerra del PSOE, sinó també entre l'electorat socialista.
A partir d'aquesta lectura, el líder de la formació lila buscava el moment per fer un gir en la seva trajectòria política i obrir pas a una candidata que considera que pot ser més competitiva a les pròximes eleccions estatals, siguin quan siguin. En el joc de posicions en què es mou Iglesias han estat valorats tots els factors: des del futur personal a la recomposició de l'esquerra i la projecció de nous lideratges. L'imponderable, com sempre en tota partida d'escacs: el resultat.
La decisió d'Iglesias, coneguda la setmana passada pels dirigents de la seva màxima confiança, té un impacte directe també en la nova etapa que el nou Govern previsiblement liderat per Pere Aragonès pretén obrir amb la Moncloa i les relacions de l'independentisme amb l'executiu estatal. Les eleccions sempre són un factor distorsionador per a les agendes polítiques i la taula de negociació, un dels punts cabdals de l'agenda dels republicans, en pot resultar damnificada. Si més no, a nivell de calendari, un retard que ja es dona també per fet en el cas de la reforma del delicte de sedició o dels indults. A continuació, totes les conseqüències de la sortida d'Iglesias del govern espanyol.
1. Repic de tambors d'eleccions estatals. La moció de censura fallida plantejada pel PSOE i Ciutadans a Múrcia va ser teixida pel pinyol de Pedro Sánchez juntament amb Inés Arrimadas. Es va coure en un moment en què la coalició del PSOE i Podem travessen el seu pitjor moment pel llarg historial de discrepàncies irresoltes. Fins a tal punt, que no es pot desvincular ni l'aposta finalment fracassada dels socialistes de despullar el PP de poder territorial ni el moviment d'Iglesias d'un eventual escenari d'avançament electoral a l'Estat. Els resultats de les eleccions madrilenyes del 4 de maig seran cabdals per als càlculs dels analistes de la Moncloa.
El primer govern de coalició de la història de l'Estat des de la transició va arrencar el gener del 2020 i, poc més d'un any després i amb una pandèmia de pel mig, ja hi ha sectors del PSOE incòmodes amb l'aliança amb Iglesias. Episodis com la negativa del PSOE a regular els lloguers o el bloqueig a la llei trans que està impulsant la ministra Irene Montero, així com el blindatge a Felip VI o la dilació a l'hora de desjudicialitzar el conflicte amb Catalunya són alguns dels xocs enquistats en la relació entre socialistes i Podem.
2. El diàleg amb el Govern de la Generalitat, en escac. Si la suspensió del tercer grau als presos polítics i la retirada de la immunitat a Carles Puigdemont al Parlament Europeu ja han ressentit les relacions entre el PSOE i ERC, que Sánchez torni ara a submergir-se ara en una dinàmica electoral fa témer als de Pere Aragonès que s'ajorni encara més la via del diàleg per afrontar el conflicte amb Catalunya. Ho ha verbalitzat la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha emplaçat el govern espanyol a complir amb els seus compromisos malgrat les eleccions. També des de Junts, que en plena negociació per formar Govern amb ERC reclama fixar un dead line a l'intent d'encarrilar el conflicte de forma dialogada amb la Moncloa.
De fet, també els comuns han tornat a insistir que el context electoral no pot continuar demorant la reforma del delicte de sedició que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, es va comprometre a presentar abans de finals del 2020. Les eleccions catalanes, en les quals el PSC ha buscat obertament aglutinar l'electorat de Ciutadans, ja han estat dissuasòries d'una desescalada del conflicte i aquesta situació es pot tornar a repetir si l'estratègia dels socialistes passa també per créixer a Madrid a costa de la desfeta del partit taronja.
3. Apuntalar la majoria de la investidura. Tot i que és Arrimadas qui està a la corda fluixa per l'efecte bumerang que ha tingut la jugada murciana, a ningú se li escapa que la líder de Cs no hagués pogut fer aquesta aposta de risc si no fos perquè Sánchez i el seu pinyol també van decidir jugar la partida. L'objectiu era, en un moment d'alt voltatge en la relació amb Podem, intentar garantir-se de cara al futur una alternativa d'aliança estatal amb la dreta moderada. Com? Per una banda, insuflant oxigen a Cs després del daltabaix a les catalanes i, per l'altra, buscant una obertura en canal del PP que posés Pablo Casado contra les cordes i que obrís la porta a un lideratge menys extremista, com ara el de Alberto Núñez Feijóo. El resultat ha estat que Cs es descompon i que el PP de Díaz Ayuso es radicalitzi i quedi en braços de Vox.
"Les úniques aliances factibles per al PSOE són les esquerres", insisteixen des de Podem i els comuns, que des de la negociació dels pressupostos van advertir Sánchez que la supervivència de la coalició passava per mantenir compactada la majoria de la investidura amb partits com ERC i Bildu. Des de Madrid, Iglesias buscarà polaritzar amb la dreta d'Ayuso i de Vox amb l'aspiració d'evitar que tinguin majoria absoluta. Si bé per a la líder del PP a Madrid li serveix per confrontar sota l'emblema "comunisme o llibertat", que Iglesias sigui candidat també pot mobilitzar més l'esquerra. Més encara quan el líder de Podem ja ha verbalitzat que cal un front unitari amb forces com Més País per expulsar la "dreta trumpista" i "criminal". A Podem assumeixen que l'operació és tan arriscada com garantia de futur si els resultats són favorables.
4. Un intent de reconciliació de l'esquerra amb efectes sobre Colau. Si l'aliança entre Podem i Més País prospera a Madrid, es buscarà també la rèplica a escala estatal. Seria la reconciliació entre les formacions d'Iglesias i Íñigo Errejón, que es va dinamitar del tot a principis del 2019, així com la refeta de ponts amb Compromís i la consolidació de l'aliança amb En Comú Podem. Amb Yolanda Díaz encapçalant l'espai i rellevant Iglesias, s'aplana el terreny perquè es llimin asprors entre els fundadors de Podem.
De fet, Díaz, en realitat, no està afiliada a Podem. Prové de les files d'Esquerra Unida, partit del qual es va donar de baixa. Que sigui ella l'escollida per liderar l'etapa post-Iglesias suposa també, de facto, tancar la guerra per la successió i, al mateix temps, culminar la fusió amb la formació d'Alberto Garzón. Posar rostre a qui assumirà el timó a les pròximes eleccions estatals també té un efecte sobre l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La líder dels comuns sempre ha tingut en cartera l'aspiració de fer el salt a escala estatal un cop donés per finalitzada la seva etapa a l'Ajuntament de la capital catalana.
5. Sobreviure a Madrid i catapultar Díaz. El líder de Podem no només busca evitar que el partit es quedi sense representació a la Comunitat de Madrid, situació que debilitaria el rol de la formació a la Moncloa, sinó que també pretén consolidar Yolanda Díaz com a candidata a les pròximes eleccions estatals. Iglesias té assumit des de fa temps que el seu lideratge no té més capacitat aglutinadora. En canvi, Yolanda Díaz no només compta amb una bona valoració en l'òrbita de l'esquerra del PSOE, sinó també entre l'electorat socialista.
A partir d'aquesta lectura, el líder de la formació lila buscava el moment per fer un gir en la seva trajectòria política i obrir pas a una candidata que considera que pot ser més competitiva a les pròximes eleccions estatals, siguin quan siguin. En el joc de posicions en què es mou Iglesias han estat valorats tots els factors: des del futur personal a la recomposició de l'esquerra i la projecció de nous lideratges. L'imponderable, com sempre en tota partida d'escacs: el resultat.