27
de febrer
de
2021, 08:16
Actualitzat:
01
de març,
8:14h
El 3 de desembre passat, el Congrés aprovava els primers pressupostos del govern PSOE-Podem amb una aritmètica en la qual va ser clau el sí de partits com ERC i Bildu. La Moncloa obtenia així el que se suposava que seria el passatge per a la seva estabilitat. Dos mesos i mig després, però, la coalició travessa la seva pitjor crisi. Lluny d'enfortir-se aprofitant la debilitat del PP i de Ciutadans pel daltabaix a les eleccions catalanes, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias culminen el que ha estat una setmana d'alt voltatge per la regulació dels preus dels lloguers, l'insòlit homenatge del 23-F i la diferent concepció sobre el caldo de cultiu de les protestes a Barcelona.
La situació ha arribat a tal punt que, des de Podem, hi ha hagut acusacions al PSOE de "traïció" a l'acord de govern i els partits que més han contribuït a la governabilitat verbalitzen desconfiances sobre els anuncis fets pel president espanyol. Sánchez ha demanat, especialment al seu soci, "reduir els decibels". Però el memorial de greuges que acumulen els d'Iglesias i els comuns, així com ERC -determinant en les votacions més importants de la legislatura- és tan llarg que les crítiques són ben sonores.
El portaveu dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, recorda que alguns dels incompliments més significatius dins de l'àmbit social, a més dels que ja denuncia Podem, són la rebaixa de l'IVA veterinari i dels productes d'higiene femenina, la millora de la fiscalitat de les pimes i la reforma del mercat elèctric per rebaixar la factura de la llum. I pel que fa a l'eix nacional, recorda que la taula de negociació continua sent un instrument vigent per encarrilar el conflicte polític. A continuació, els deu principals compromisos que, per ara, han estat incomplerts o bloquejats pel PSOE.
1. La regulació dels preus dels lloguers. Està recollida en el pacte d'investidura i va ser també una de les condicions en les quals va insistir ERC a canvi de l'aval als pressupostos. En concret, l'acord per escrit entre el PSOE i Podem recollia que es posaria un sostre a l'increment abusiu dels preus a les zones amb el mercat més tens. Però aquesta setmana el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luís Ábalos, obria la caixa dels trons tot advertint que l'avantprojecte de llei que està acabant no inclourà topalls, sinó incentius per als lloguers que es posin per sota del preu de mercat. L'argument? Que si bé és un dret social també és un bé de mercat.
Iglesias ha acusat el PSOE de "tensar" el Govern i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va deixar anar un: "President, compleixi ja la seva paraula". ERC, per la seva banda, ha reclamat la compareixença d'Ábalos al Congrés i el Sindicat de Llogaters està en peu de guerra. "Això és pitjor que cremar milers de contenidors. És trepitjar i riure's de milions de persones", van dir a través de les xarxes socials.
2. Els indults i la reforma de la sedició. El 23 de setembre, el govern espanyol anunciava a bombo i platerets per boca del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que començava a tramitar els indults i que es reprenia la reforma de la sedició. Els comuns van donar primer per assegurat que les dues coses es resoldrien abans de finals d'any. En veure que no es complia el pronòstic, van establir com a nou horitzó abans de les eleccions catalanes. El 14-F ha passat i l'últim que s'apunta és que els indults s'abordaran a l'estiu i que la reforma de la sedició podria estar inclosa dins d'un paquet de reformes on també s'abordarien canvis en els delictes de la llibertat d'expressió. El líder de Podem i dels comuns, Jaume Asens, ha manifestat que se li "esgota la paciència" amb un PSOE a qui acusen d'haver jugat amb aquesta qüestió per interessos electoralistes.
3. Llei per protegir els drets de les persones trans. La llei que està elaborant la ministra d'Igualtat, Irene Montero, és motiu d'alta tensió en la coalició perquè els socialistes s'oposen al concepte d'autodeterminació de gènere que inclou l'avantprojecte i que és motiu de disputa entre una part del PSOE i Podem. Montero volia incloure l'esbós de la llei al consell de ministres del 12 de febrer, i el PSOE ho va frenar. Ho va intentar de nou aquesta setmana, però tampoc se'n van sortir. El resultat és que fa un mes i mig que la vicepresidenta Carmen Calvo té l'avantprojecte a les seves mans, però no l'inclou a l'ordre del dia. "La identitat de gènere no és un capritx, és un dret", va etzibar Montero adreçant-se a Calvo en una entrevista a NacióDigital en plena campanya catalana.
El malestar s'ha agreujat arran de la llei d'igualtat de tracte i no discriminació que el PSOE va registrar a iniciativa pròpia sense informar Podem. El Congrés la va tramitar malgrat que Podem, que es va abstenir, va maniobrar per impedir-ho. Montero acumula també el bloqueig a la llei de llibertat sexual, la del "només sí és sí", que va suposar el primer xoc de la coalició ara fa un any i que continua atrapada entre informes del poder judicial i la discrepància entre el PSOE i Podem.
4. Derogació de la llei mordassa. És un altre dels compromisos per escrit en l'acord del govern de coalició, que encaixa la paradoxa de ser el govern que més l'ha aplicat perquè ha servit de paraigua legal per a les sancions per incompliments de les mesures fixades durant la pandèmia. El debat sobre aquesta assignatura pendent ha revifat ara arran de les protestes derivades de l'empresonament del raper Pablo Hasél, que va precipitar que els socialistes plantegessin una iniciativa per reformar els delictes relacionats amb la llibertat d'expressió per suprimir la pena de presó. Podem ho va atribuir a una jugada per avançar-se a una altra proposta registrada pel seu grup al Congrés. En tot cas, els socialistes han acabat refredant les expectatives. La llei mordassa, impulsada pel govern del PP l'any 2015, continua vigent, així com la reforma penal sobre els delictes de terrorisme que es va aprovar aquell mateix any i per la qual Hasél és a presó.
5. Modificació de la llei de salut pública. Aquest mes de febrer hem vist com els tribunals tombaven el tancament de la restauració ordenat pel govern basc. És un exemple de les conseqüències de no haver garantit un paraigua legal que eviti que les decisions dels governs autonòmics per contenir la pandèmia quedin a expenses de cada tribunal. En el cas de Catalunya, per exemple, la clausura va ser judicialment avalada. El PSOE es va comprometre per escrit fer les reformes legals pertinents en la darrera pròrroga del primer estat d'alarma, que va comptar amb el vot afirmatiu tant d'ERC com de Ciutadans, per evitar que es donessin aquestes situacions. Malgrat el compromís adquirit amb ambdues formacions, la reforma no s'ha fet.
6. La reunió mensual de la taula de diàleg. Quan el PSOE i ERC van acordar la taula de negociació sobre el conflicte amb Catalunya a canvi de l'abstenció a la investidura de Pedro Sánchez no es preveia que una pandèmia sacsejaria la política mundial. L'agenda de tots els governs es va alterar i això va tenir un impacte directe en aquest espai d'interlocució. Només s'ha reunit una vegada, fa tot just un any i amb Quim Torra al capdavant de la delegació catalana, i s'ha vist entorpida durant la resta de mesos perquè Junts no la considera útil si no hi ha un relator i perquè, en context electoral, socialistes i republicans tampoc han considerat convenient reunir-la. ERC sí que ha arrencat el compromís del PSOE de reunir-la de forma "imminent" un cop es constitueixi el nou Govern. Amb tot, serà un tornar començar, ja que els socialistes tornen a parlar de la "fractura de la convivència" que hi ha a Catalunya i no de "conflicte polític".
7. La gestió dels fons europeus. En l'acord per escrit amb ERC de la sisena pròrroga del primer estat d'alarma, el PSOE es va comprometre a impulsar "mecanismes per a la participació de les comunitats autònomes en la gestió dels fons" europeus. També en l'acord de pressupostos es recollia que la gestió seria de "cogovernança" i que la Generalitat podria decidir sobre el 54% dels recursos provinents d'Europa. A l'hora, però, de portar el decret sobre els fons europeus al Congrés, els republicans han lamentat que no es preveu que les autonomies tinguin capacitat de decisió sobre els fons, a més de criticar que el pla afavoreix les grans corporacions i no les pimes. El decret, de fet, es va poder aprovar gràcies al suport de Bildu i l'abstenció de Vox, a qui els socialistes van agrair el seu "sentit d'Estat".
8. Derogació de la reforma laboral i salari mínim. L'acord entre el PSOE i Podem inclou que el salari mínim arribi fins als 1.200 euros a finals de la legislatura. A principis del 2020 es va apujar a 950 i el Ministeri de Treball, comandat per la dirigent de Podem Yolanda Díaz, preveia apujar-lo a 1.000 euros mensuals. Des de la vicepresidència econòmica de Nadia Calviño, però, aquesta aspiració s'ha frenat en sec. De la mateixa manera, Podem reivindica que la formació de govern es va bastir també en base a la promesa de derogar "íntegrament" la reforma laboral, fet al qual els socialistes també s'hi han oposat. Sonor va ser el xoc en plena pandèmia entre els dos socis de govern arran d'un acord amb Bildu per a la cinquena pròrroga del primer estat d'alarma. Després d'haver signat, els socialistes van rectificar l'acord per esborrar la paraula "íntegra".
9. Ajuts per a la conciliació de les famílies. Va ser una de les primeres mesures que es va anunciar amb el confinament precipitat decretat al març de l'any passat. El mateix ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va anunciar un permís retribuït per als pares que haguessin de tenir cura dels seus fills durant els mesos en què les escoles van estar tancades. L'ajut mai va arribar, de la mateixa manera que no existeix ara per a les famílies amb els fills en quarantena preventiva. Els d'Iglesias van fer declaracions públiques sobre l'impuls d'aquesta mesura, però el PSOE ho va frenar en sec. Des de la Generalitat, tant Quim Torra com Pere Aragonès han reivindicat aquest ajut per a la conciliació del qual ja ningú en parla mentre les famílies afectades continuen fent malabarismes.
10. Els ajuts directes per a l'hostaleria i el comerç. No ha estat fins aquest dimecres 24 de febrer que Pedro Sánchez ha anunciat un paquet d'ajuts per valor d'11.000 milions d'euros per als sectors més afectats de la pandèmia, principalment hostaleria, turisme i comerç. El cert és, però, que ho va anunciar en una carta adreçada a Aragonès el passat 20 de novembre i que des d'aleshores no s'havia produït cap altre avenç. Ara, més enllà de l'anunci, falta la concreció de quan es faran efectius i en quin format -si seran o no ajuts directes-, motiu pel qual el vicepresident de la Generalitat en funcions ha exhibit desconfiança fins que no es pugui llegir "la lletra petita". El Govern ha demanat reiteradament a la Moncloa que injecti recursos directes a les petites i mitjanes empreses i els autònoms.
La situació ha arribat a tal punt que, des de Podem, hi ha hagut acusacions al PSOE de "traïció" a l'acord de govern i els partits que més han contribuït a la governabilitat verbalitzen desconfiances sobre els anuncis fets pel president espanyol. Sánchez ha demanat, especialment al seu soci, "reduir els decibels". Però el memorial de greuges que acumulen els d'Iglesias i els comuns, així com ERC -determinant en les votacions més importants de la legislatura- és tan llarg que les crítiques són ben sonores.
El portaveu dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, recorda que alguns dels incompliments més significatius dins de l'àmbit social, a més dels que ja denuncia Podem, són la rebaixa de l'IVA veterinari i dels productes d'higiene femenina, la millora de la fiscalitat de les pimes i la reforma del mercat elèctric per rebaixar la factura de la llum. I pel que fa a l'eix nacional, recorda que la taula de negociació continua sent un instrument vigent per encarrilar el conflicte polític. A continuació, els deu principals compromisos que, per ara, han estat incomplerts o bloquejats pel PSOE.
1. La regulació dels preus dels lloguers. Està recollida en el pacte d'investidura i va ser també una de les condicions en les quals va insistir ERC a canvi de l'aval als pressupostos. En concret, l'acord per escrit entre el PSOE i Podem recollia que es posaria un sostre a l'increment abusiu dels preus a les zones amb el mercat més tens. Però aquesta setmana el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luís Ábalos, obria la caixa dels trons tot advertint que l'avantprojecte de llei que està acabant no inclourà topalls, sinó incentius per als lloguers que es posin per sota del preu de mercat. L'argument? Que si bé és un dret social també és un bé de mercat.
Iglesias ha acusat el PSOE de "tensar" el Govern i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va deixar anar un: "President, compleixi ja la seva paraula". ERC, per la seva banda, ha reclamat la compareixença d'Ábalos al Congrés i el Sindicat de Llogaters està en peu de guerra. "Això és pitjor que cremar milers de contenidors. És trepitjar i riure's de milions de persones", van dir a través de les xarxes socials.
2. Els indults i la reforma de la sedició. El 23 de setembre, el govern espanyol anunciava a bombo i platerets per boca del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que començava a tramitar els indults i que es reprenia la reforma de la sedició. Els comuns van donar primer per assegurat que les dues coses es resoldrien abans de finals d'any. En veure que no es complia el pronòstic, van establir com a nou horitzó abans de les eleccions catalanes. El 14-F ha passat i l'últim que s'apunta és que els indults s'abordaran a l'estiu i que la reforma de la sedició podria estar inclosa dins d'un paquet de reformes on també s'abordarien canvis en els delictes de la llibertat d'expressió. El líder de Podem i dels comuns, Jaume Asens, ha manifestat que se li "esgota la paciència" amb un PSOE a qui acusen d'haver jugat amb aquesta qüestió per interessos electoralistes.
3. Llei per protegir els drets de les persones trans. La llei que està elaborant la ministra d'Igualtat, Irene Montero, és motiu d'alta tensió en la coalició perquè els socialistes s'oposen al concepte d'autodeterminació de gènere que inclou l'avantprojecte i que és motiu de disputa entre una part del PSOE i Podem. Montero volia incloure l'esbós de la llei al consell de ministres del 12 de febrer, i el PSOE ho va frenar. Ho va intentar de nou aquesta setmana, però tampoc se'n van sortir. El resultat és que fa un mes i mig que la vicepresidenta Carmen Calvo té l'avantprojecte a les seves mans, però no l'inclou a l'ordre del dia. "La identitat de gènere no és un capritx, és un dret", va etzibar Montero adreçant-se a Calvo en una entrevista a NacióDigital en plena campanya catalana.
El malestar s'ha agreujat arran de la llei d'igualtat de tracte i no discriminació que el PSOE va registrar a iniciativa pròpia sense informar Podem. El Congrés la va tramitar malgrat que Podem, que es va abstenir, va maniobrar per impedir-ho. Montero acumula també el bloqueig a la llei de llibertat sexual, la del "només sí és sí", que va suposar el primer xoc de la coalició ara fa un any i que continua atrapada entre informes del poder judicial i la discrepància entre el PSOE i Podem.
4. Derogació de la llei mordassa. És un altre dels compromisos per escrit en l'acord del govern de coalició, que encaixa la paradoxa de ser el govern que més l'ha aplicat perquè ha servit de paraigua legal per a les sancions per incompliments de les mesures fixades durant la pandèmia. El debat sobre aquesta assignatura pendent ha revifat ara arran de les protestes derivades de l'empresonament del raper Pablo Hasél, que va precipitar que els socialistes plantegessin una iniciativa per reformar els delictes relacionats amb la llibertat d'expressió per suprimir la pena de presó. Podem ho va atribuir a una jugada per avançar-se a una altra proposta registrada pel seu grup al Congrés. En tot cas, els socialistes han acabat refredant les expectatives. La llei mordassa, impulsada pel govern del PP l'any 2015, continua vigent, així com la reforma penal sobre els delictes de terrorisme que es va aprovar aquell mateix any i per la qual Hasél és a presó.
5. Modificació de la llei de salut pública. Aquest mes de febrer hem vist com els tribunals tombaven el tancament de la restauració ordenat pel govern basc. És un exemple de les conseqüències de no haver garantit un paraigua legal que eviti que les decisions dels governs autonòmics per contenir la pandèmia quedin a expenses de cada tribunal. En el cas de Catalunya, per exemple, la clausura va ser judicialment avalada. El PSOE es va comprometre per escrit fer les reformes legals pertinents en la darrera pròrroga del primer estat d'alarma, que va comptar amb el vot afirmatiu tant d'ERC com de Ciutadans, per evitar que es donessin aquestes situacions. Malgrat el compromís adquirit amb ambdues formacions, la reforma no s'ha fet.
6. La reunió mensual de la taula de diàleg. Quan el PSOE i ERC van acordar la taula de negociació sobre el conflicte amb Catalunya a canvi de l'abstenció a la investidura de Pedro Sánchez no es preveia que una pandèmia sacsejaria la política mundial. L'agenda de tots els governs es va alterar i això va tenir un impacte directe en aquest espai d'interlocució. Només s'ha reunit una vegada, fa tot just un any i amb Quim Torra al capdavant de la delegació catalana, i s'ha vist entorpida durant la resta de mesos perquè Junts no la considera útil si no hi ha un relator i perquè, en context electoral, socialistes i republicans tampoc han considerat convenient reunir-la. ERC sí que ha arrencat el compromís del PSOE de reunir-la de forma "imminent" un cop es constitueixi el nou Govern. Amb tot, serà un tornar començar, ja que els socialistes tornen a parlar de la "fractura de la convivència" que hi ha a Catalunya i no de "conflicte polític".
7. La gestió dels fons europeus. En l'acord per escrit amb ERC de la sisena pròrroga del primer estat d'alarma, el PSOE es va comprometre a impulsar "mecanismes per a la participació de les comunitats autònomes en la gestió dels fons" europeus. També en l'acord de pressupostos es recollia que la gestió seria de "cogovernança" i que la Generalitat podria decidir sobre el 54% dels recursos provinents d'Europa. A l'hora, però, de portar el decret sobre els fons europeus al Congrés, els republicans han lamentat que no es preveu que les autonomies tinguin capacitat de decisió sobre els fons, a més de criticar que el pla afavoreix les grans corporacions i no les pimes. El decret, de fet, es va poder aprovar gràcies al suport de Bildu i l'abstenció de Vox, a qui els socialistes van agrair el seu "sentit d'Estat".
8. Derogació de la reforma laboral i salari mínim. L'acord entre el PSOE i Podem inclou que el salari mínim arribi fins als 1.200 euros a finals de la legislatura. A principis del 2020 es va apujar a 950 i el Ministeri de Treball, comandat per la dirigent de Podem Yolanda Díaz, preveia apujar-lo a 1.000 euros mensuals. Des de la vicepresidència econòmica de Nadia Calviño, però, aquesta aspiració s'ha frenat en sec. De la mateixa manera, Podem reivindica que la formació de govern es va bastir també en base a la promesa de derogar "íntegrament" la reforma laboral, fet al qual els socialistes també s'hi han oposat. Sonor va ser el xoc en plena pandèmia entre els dos socis de govern arran d'un acord amb Bildu per a la cinquena pròrroga del primer estat d'alarma. Després d'haver signat, els socialistes van rectificar l'acord per esborrar la paraula "íntegra".
9. Ajuts per a la conciliació de les famílies. Va ser una de les primeres mesures que es va anunciar amb el confinament precipitat decretat al març de l'any passat. El mateix ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va anunciar un permís retribuït per als pares que haguessin de tenir cura dels seus fills durant els mesos en què les escoles van estar tancades. L'ajut mai va arribar, de la mateixa manera que no existeix ara per a les famílies amb els fills en quarantena preventiva. Els d'Iglesias van fer declaracions públiques sobre l'impuls d'aquesta mesura, però el PSOE ho va frenar en sec. Des de la Generalitat, tant Quim Torra com Pere Aragonès han reivindicat aquest ajut per a la conciliació del qual ja ningú en parla mentre les famílies afectades continuen fent malabarismes.
10. Els ajuts directes per a l'hostaleria i el comerç. No ha estat fins aquest dimecres 24 de febrer que Pedro Sánchez ha anunciat un paquet d'ajuts per valor d'11.000 milions d'euros per als sectors més afectats de la pandèmia, principalment hostaleria, turisme i comerç. El cert és, però, que ho va anunciar en una carta adreçada a Aragonès el passat 20 de novembre i que des d'aleshores no s'havia produït cap altre avenç. Ara, més enllà de l'anunci, falta la concreció de quan es faran efectius i en quin format -si seran o no ajuts directes-, motiu pel qual el vicepresident de la Generalitat en funcions ha exhibit desconfiança fins que no es pugui llegir "la lletra petita". El Govern ha demanat reiteradament a la Moncloa que injecti recursos directes a les petites i mitjanes empreses i els autònoms.