Totes les perles anticatalanes del president de l'Aragó

Jorge Azcón aprofita Sant Jordi per carregar contra Catalunya en un nou episodi de la guerra cultural oberta per PP i Vox als territoris catalanoparlants

Jorge Azcón, en un acte pel dia de l'Aragó
Jorge Azcón, en un acte pel dia de l'Aragó | Ramón Comet / Europa Press
24 d'abril de 2024, 11:18
Actualitzat: 11:19h

De l'última onada d'eleccions autonòmiques a l'Estat en van sortir tres governs del PP amb el suport de Vox en territoris on es parla el català com són el País Valencià, les Illes Balears i l'Aragó. Tots aquests executius han agitat l'arbre de la persecució lingüística i la catalanofòbia i qui ho ha exemplificat millor és el president aragonès.

Jorge Azcón va aprofitar la diada d'aquest dimarts per assegurar en una entrevista a Televisió Espanyola que "a Catalunya se celebra Sant Jordi perquè a l'Aragó se celebra San Jorge". El president de l'Aragó, del PP, justificava l'afirmació perquè "Catalunya era el comtat de Catalunya i Aragó era el regne d'Aragó".

El 23 d'abril és el dia de l'Aragó i el màxim dirigent de la comunitat va demanar als ciutadans que "se sentin orgullosos de la seva història", tot i que per fer-ho, va atacar Catalunya. "Després de Javier Lambán tampoc m'estranya que Azcón digui aquestes coses", va respondre Laura Vilagrà, vicepresidenta del Govern.

"A l'Aragó no es parla català"

Però no és la primera perla anticatalana d'Azcón. Aquest febrer ja va obrir la guerra lingüística assegurant que a l'Aragó "no es parla" el català -o la forma dialèctica de la Franja de Ponent-, motiu pel qual defensa eliminar-ne el reconeixement com a llengua pròpia de l'autonomia. "Són llengües d'una comunitat veïna i que volen imposar-nos", va sentenciar el president popular.

El programa de 80 punts pactat amb Vox ja incorporava l'eliminació de les ajudes a "ONG en matèria de política lingüística" per destinar aquest pressupost a empreses turístiques i culturals, alhora que recull que es revisarà la llei marc que regula les llengües amb l'objectiu de minoritzar el català per prevenir "interpretacions interessades que perverteixin el veritable esperit de les llengües aragoneses". A més, els populars ja van atacar el català de la Franja promovent una norma secessionista que el folkloritzava i denominava LAPAO.

"Teoria neocolonialista dels Països Catalans"

El posicionament d'Azcón no va agradar a la Franja i el PP de Mequinensa va aprovar una moció en defensa del català. També va arribar resposta des de La Masó (Alt Camp) on es va declarar el president de l'Aragó com a persona non-grata. "Per molt que els independentistes m'ataquin no deixaré defensar els aragonesos de les seves ingerències i la seva esbojarrada teoria neocolonialista dels Països Catalans", va respondre, a la vegada que va recordar que les comarques orientals "són Aragó, no Catalunya".

"Es va espiar poc als independentistes"

Tampoc es podia esperar d'Azcón un discurs suau sobre l'independentisme. "Se'ls va espiar poc" és el que va declarar el president de l'Aragó sobre l'operació Catalunya i el cas Pegasus. "Jo crec que als que atempten contra Espanya i lluiten contra els valors constitucionals se'ls ha d'espiar", va sentenciar el dirigent del PP.

Evidentment, el president de l'Aragó també ha liderat l'allau de crítiques del seu partit contra l'amnistia, assegurant que és l'atac "més greu" a la democràcia espanyola des d'ETA i el cop d'estat del 23-F. "Els aragonesos també volem opinar, de nosaltres no se'n riu ningú", va dir després de la proposta de Pere Aragonès per un referèndum pactat amb l'Estat.