24
de març
de
2017, 17:17
Actualitzat:
25
de març,
12:52h
Francesc Homs viu pendent aquests dies de l'abast exacte de la inhabilitació de 13 mesos que li ha imposat el Tribunal Suprem per la seva participació en la jornada del 9-N. Aquest divendres té previst reclamar al jutge els detalls de la condemna, que ja ha estat enviada al Congrés dels Diputats, per conèixer al detall fins quan pot ocupar un escó a Madrid. La sentència del Suprem, textualment, comporta la inhabilitació especial d'Homs "per a l'exercici de càrrecs públics electius i de funcions de govern en l'àmbit estatal, autonòmic o local". Això obligarà el PDECat, més d'hora que tard, a certificar el relleu del seu cap de files al Congrés. Aquests són tots els condicionants que té el cas.
Abast de la sentència
El reglament del Congrés especifica en el l'article 21.2 que "el diputat quedarà suspès dels seus drets, prerrogatives i deures parlamentaris quan una sentència ferma condemnatòria ho comporti o quan el seu compliment impliqui la impossibilitat d'exercir la funció parlamentària". En l'article 22 s'assenyala, a banda, que "el diputat perdrà la seva condició com a tal", entre d'altres causes, "per decisió judicial ferma que anul·li l'elecció o la proclamació del diputat". Això voldria dir que Homs no només perdia l'acta, sinó que no es podria presentar a cap procés electoral en els propers 13 mesos.
L'exconseller de la Presidència té intenció de recórrer al Tribunal Constitucional (TC) la pena, i el seu desig és que el Suprem accepti la petició de suspensió de la pena fins que el TC decideixi sobre ell. Els terminis judicials, sovint més llargs, s'han fet curts en tot allò referit al procés sobiranista, de manera que al PDECat no descarten que tot plegat no s'allargui gaire. I, fins que no se sàpiguen del cert tots els detalls, la formació que lideren Marta Pascal i David Bonvehí no es pronunciarà sobre el relleu.
Com es decidirà
Seran precisament Pascal i Bonvehí els encarregats de decidir qui ocuparà el lloc d'Homs. Aquesta setmana, després de rebre un revés amb el règim d'incompatibilitats en el consell nacional de dissabte passat, s'han vist obligats a reorganitzar l'executiva. Una "oportunitat", segons les fonts consultades, per situar dos dels dimissionaris -Lluís Guinó i Albert Batet- com a adjunts de Jordi Turull a la presidència del grup parlamentari de Junts pel Sí. D'aquesta manera, l'entorn de Pascal guanya pes dins del Parlament, on Turull -que va renunciar a ser coordinador general poc abans que ella fes pública la candidatura- governa des de fa anys.
Seguint amb aquest moviment, fonts properes a la direcció assenyalen que la decisió sobre el relleu d'Homs pot comportar "sorpreses". L'hermetisme és total i només ha transcendit que es preparen "canvis". Fa uns mesos, quan Pascal i Bonvehí van arribar a la direcció executiva, van constar que tant al Parlament -Turull- com al Congrés -Homs- hi havia dos caps de files amb els quals no hi va haver sintonia en el procés congressual. "I canviar-los hauria estat obrir una guerra", constaten ara des de l'entorn de la cúpula. L'ascens de Batet i Guinó a la cambra catalana i el relleu d'Homs són oportunitats per guanyar influència als dos parlaments.
Candidats i candidates
Els dos noms que més han sonat per rellevar Homs han estat els de Carles Campuzano, actual portaveu adjunt, i el de Jordi Xuclà, diputat gironí. Els dos ja van pugnar per la vicepresidència del Congrés que va quedar vacant quan Artur Mas va nomenar Jordi Jané conseller d'Interior. Dirigents consultats assenyalen que el nom de Míriam Nogueras -escollida com a independent per CDC i ara afiliada al PDECat- també és proposat per sectors de la formació, així com també que Ferran Bel, alcalde de Tortosa, hauria mostrat interès per ascendir.
En el cas de Lourdes Ciuró, que en les dues últimes eleccions ha estat la número tres per Barcelona, situar-la com a cap de files a Madrid suposaria un gest renovador. Veus del partit la consideren un dels noms a tenir en compte de cara a les eleccions municipals del 2019 a Sabadell, on CiU va obtenir mals resultats tant el 2011 com quatre anys després, amb Carles Rossinyol al capdavant.
Debat intern
Campuzano forma part del sector socialdemòcrata -integrat per dirigents com Josep Rull, Mercè Conesa, Damià Calvet o Jaume Ciurana- i porta des del 1996 al Congrés, de manera que sectors del PDECat consideren que no encara la renovació. Xuclà, segons les fonts consultades, ja dona per descomptat que no serà ell el relleu d'Homs i ha indicat internament que els seus compromisos com a vicepresident de la Internacional Liberal li impedirien destinar tot el temps necessari a ser cap de files.
Nogueras, un dels altres noms que han aparegut a les travesses, era un dels fitxatges que Turull tenia preparats per a la seva executiva en el cas que hagués assumit les regnes del PDECat. Sectors de la direcció la identifiquen com una de les que va votar en contra de les excepcions al règim d'incompatibilitats que ha obligat un terç de la cúpula a apartar-se. Ciuró, en el debat pre-congressual, va participar en els debats del corrent Generació Llibertat.
El futur d'Homs
Des del primer moment, l'exconseller de la Presidència ha insistit que no volia deixar la política. El Govern compta amb Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per fer pedagogia del procés de portes enfora, i també té previst atorgar un rol a Homs. Segons diverses fonts consultades, existeix la possibilitat que se li ofereixi un càrrec d'assessorament extern, tot i que encara no existeix cap proposta formal. En el recurs que presenta al Suprem, el cap de files del PDECat a Madrid -que cobra uns 7.300 euros bruts mensuals- preguntarà si pot treballar com a assessor d'administracions públiques.
Homs, en el moment en què deixi l'acta de diputat obligat pel Suprem i per la normativa del Congrés, serà previsiblement rellevat per Feliu Guillaumes, que ja té experiència com a diputat i que forma part del sector liberal del PDECat. Fins que el Congrés no l'obligui a retirar-se, però, la formació no abordarà definitivament qui el rellevarà al capdavant de la formació a Madrid. Fer-ho abans, diuen, seria una "manca de respecte".
Abast de la sentència
El reglament del Congrés especifica en el l'article 21.2 que "el diputat quedarà suspès dels seus drets, prerrogatives i deures parlamentaris quan una sentència ferma condemnatòria ho comporti o quan el seu compliment impliqui la impossibilitat d'exercir la funció parlamentària". En l'article 22 s'assenyala, a banda, que "el diputat perdrà la seva condició com a tal", entre d'altres causes, "per decisió judicial ferma que anul·li l'elecció o la proclamació del diputat". Això voldria dir que Homs no només perdia l'acta, sinó que no es podria presentar a cap procés electoral en els propers 13 mesos.
L'exconseller de la Presidència té intenció de recórrer al Tribunal Constitucional (TC) la pena, i el seu desig és que el Suprem accepti la petició de suspensió de la pena fins que el TC decideixi sobre ell. Els terminis judicials, sovint més llargs, s'han fet curts en tot allò referit al procés sobiranista, de manera que al PDECat no descarten que tot plegat no s'allargui gaire. I, fins que no se sàpiguen del cert tots els detalls, la formació que lideren Marta Pascal i David Bonvehí no es pronunciarà sobre el relleu.
Com es decidirà
Seran precisament Pascal i Bonvehí els encarregats de decidir qui ocuparà el lloc d'Homs. Aquesta setmana, després de rebre un revés amb el règim d'incompatibilitats en el consell nacional de dissabte passat, s'han vist obligats a reorganitzar l'executiva. Una "oportunitat", segons les fonts consultades, per situar dos dels dimissionaris -Lluís Guinó i Albert Batet- com a adjunts de Jordi Turull a la presidència del grup parlamentari de Junts pel Sí. D'aquesta manera, l'entorn de Pascal guanya pes dins del Parlament, on Turull -que va renunciar a ser coordinador general poc abans que ella fes pública la candidatura- governa des de fa anys.
Homs i Marta Pascal, en roda de premsa Foto: ACN
Seguint amb aquest moviment, fonts properes a la direcció assenyalen que la decisió sobre el relleu d'Homs pot comportar "sorpreses". L'hermetisme és total i només ha transcendit que es preparen "canvis". Fa uns mesos, quan Pascal i Bonvehí van arribar a la direcció executiva, van constar que tant al Parlament -Turull- com al Congrés -Homs- hi havia dos caps de files amb els quals no hi va haver sintonia en el procés congressual. "I canviar-los hauria estat obrir una guerra", constaten ara des de l'entorn de la cúpula. L'ascens de Batet i Guinó a la cambra catalana i el relleu d'Homs són oportunitats per guanyar influència als dos parlaments.
Candidats i candidates
Els dos noms que més han sonat per rellevar Homs han estat els de Carles Campuzano, actual portaveu adjunt, i el de Jordi Xuclà, diputat gironí. Els dos ja van pugnar per la vicepresidència del Congrés que va quedar vacant quan Artur Mas va nomenar Jordi Jané conseller d'Interior. Dirigents consultats assenyalen que el nom de Míriam Nogueras -escollida com a independent per CDC i ara afiliada al PDECat- també és proposat per sectors de la formació, així com també que Ferran Bel, alcalde de Tortosa, hauria mostrat interès per ascendir.
En el cas de Lourdes Ciuró, que en les dues últimes eleccions ha estat la número tres per Barcelona, situar-la com a cap de files a Madrid suposaria un gest renovador. Veus del partit la consideren un dels noms a tenir en compte de cara a les eleccions municipals del 2019 a Sabadell, on CiU va obtenir mals resultats tant el 2011 com quatre anys després, amb Carles Rossinyol al capdavant.
Debat intern
Campuzano forma part del sector socialdemòcrata -integrat per dirigents com Josep Rull, Mercè Conesa, Damià Calvet o Jaume Ciurana- i porta des del 1996 al Congrés, de manera que sectors del PDECat consideren que no encara la renovació. Xuclà, segons les fonts consultades, ja dona per descomptat que no serà ell el relleu d'Homs i ha indicat internament que els seus compromisos com a vicepresident de la Internacional Liberal li impedirien destinar tot el temps necessari a ser cap de files.
Nogueras, un dels altres noms que han aparegut a les travesses, era un dels fitxatges que Turull tenia preparats per a la seva executiva en el cas que hagués assumit les regnes del PDECat. Sectors de la direcció la identifiquen com una de les que va votar en contra de les excepcions al règim d'incompatibilitats que ha obligat un terç de la cúpula a apartar-se. Ciuró, en el debat pre-congressual, va participar en els debats del corrent Generació Llibertat.
El futur d'Homs
Des del primer moment, l'exconseller de la Presidència ha insistit que no volia deixar la política. El Govern compta amb Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per fer pedagogia del procés de portes enfora, i també té previst atorgar un rol a Homs. Segons diverses fonts consultades, existeix la possibilitat que se li ofereixi un càrrec d'assessorament extern, tot i que encara no existeix cap proposta formal. En el recurs que presenta al Suprem, el cap de files del PDECat a Madrid -que cobra uns 7.300 euros bruts mensuals- preguntarà si pot treballar com a assessor d'administracions públiques.
Francesc Homs s'ha reunit aquesta dijous amb el president Carles Puigdemont Foto: Adrià Costa
Homs, en el moment en què deixi l'acta de diputat obligat pel Suprem i per la normativa del Congrés, serà previsiblement rellevat per Feliu Guillaumes, que ja té experiència com a diputat i que forma part del sector liberal del PDECat. Fins que el Congrés no l'obligui a retirar-se, però, la formació no abordarà definitivament qui el rellevarà al capdavant de la formació a Madrid. Fer-ho abans, diuen, seria una "manca de respecte".