Des de fa uns mesos, Junts s'ha acostumat a les adversatives. Els matisos, sovint desterrats en l'etapa fundacional de la formació, ocupen ara un espai central. En la primera aturada -celebrada a Girona- del tour programat arreu del territori per explicar el projecte del partit de Carles Puigdemont, la formació es va esforçar en arrodonir els arguments. La immigració és necessària, va apuntar Jordi Turull, secretari general, però "no de qualsevol manera". I sobre habitatge? És un "pilar" de l'estat del benestar, però hi haurà tolerància zero amb les "ocupacions delinqüencials". Dos exemples de com els aspectes ideològics marcaran els dos anys que queden fins a les eleccions municipals.

"Els deures s'han de fer, i s'han de fer ràpid", mantenen a la sala de màquines de les candidatures que Junts ja comença a perfilar de cara als comicis del 2027. Unes eleccions que, com és habitual, es preparen sota l'influx del futur de Puigdemont. Hi ha opcions que pugui tornar abans de l'estiu? El calendari depèn del Tribunal Constitucional (TC), però també del Tribunal Suprem, que es continua negant a aplicar-li l'amnistia. La fidelitat dels regidors, alcaldes i candidats cap al líder a l'exili és total -ningú el qüestiona, especialment en públic-, però sí que es fa arribar un missatge a la cúpula: el discurs legitimista i de procés ja no ha de ser, i ni molt menys, l'únic que declini la formació.

Puigdemont està al corrent de com s'estan preparant les llistes -les visites de Turull i de Toni Castellà, vicepresident de Junts, són pràcticament setmanals, també per abordar les negociacions amb el PSOE-, i serà qui tindrà més pes a l'hora d'abordar l'escenari a Barcelona. Hi ha un aspirant clar, que és Jordi Martí, actual cap de files del grup municipal, però hi haurà més noms. Sobresurt el de Josep Rius, de la màxima confiança de l'expresident de la Generalitat, que confronta sempre que pot amb l'alcalde Jaume Collboni a les xarxes. Les crítiques a la Gran Barcelona verbalitzades en rodes de premsa per Rius indiquen el perfil que s'està intentant construir en aquest context.

La idea de Puigdemont passa per decidir el cap de cartell a la capital quan torni de l'exili. Les veus més optimistes traslladen que podria ser a l'estiu, però de portes endins es recepta calma perquè les maniobres judicials són imprevisibles. A banda de Turull, que té una ascendència incontestable arreu del territori -malgrat haver tingut algun contratemps, com va passar al Maresme, on va alimentar sense èxit una candidatura contra el president comarcal-, en el procés de confecció de llistes hi participa Judith Toronjo, secretària d'organització des del congrés de l'any passat. Toronjo és un dels lideratges emergents del partit, i forma part del tour territorial que està fent Junts.

La competició amb Aliança Catalana

Un periple que, per bé que des de la direcció s'intenta deslligar de l'impacte que està tenint Aliança Catalana, també té a veure amb l'amenaça que suposa Sílvia Orriols. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) indica que l'extrema dreta independentista s'acosta als 10 escons, i que creix a través de bosses de votants de Junts. El desenllaç de la moció de censura fallida a Ripoll va inaugurar de manera oficiosa la competició entre Puigdemont i Orriols, que no s'està de buscar el xoc. En ciutats com Manresa, Vic i Manlleu s'hi espera un creixement d'Aliança, com també en ciutats mitjanes de la demarcació de Lleida. La via escollida és la de la "confrontació dialèctica".

Això vol dir, en essència, que la direcció de Junts ha acceptat el marc d'entrar al xoc amb l'extrema dreta, i per això aprofundeix en el discurs de la immigració i de la seguretat -sobretot sobre les ocupacions irregulars- amb receptes que són contundents però que no avalen les receptes d'Aliança. Un dels problemes que haurà d'afrontar el partit de Puigdemont vindrà l'endemà de les eleccions: negociar amb Orriols o acceptar el risc de perdre alcaldies per no parlar-hi? L'expresident Artur Mas, quan va suggerir que el cordó sanitari podria no ser una solució idònia, va enervar la direcció de Junts. Les majories independentistes, en tot cas, es difuminen per la presència de l'extrema dreta.

Una extrema dreta que Salvador Illa, com a president de la Generalitat, esprem com a argument per apel·lar a la concòrdia i, de passada, oferir menys espai de confrontació a Junts. La formació independentista també vol que el tour territorial es converteixi en una plataforma per explicar que són alternativa sòlida al projecte d'Illa, a qui acusen d'estar "sotmès" a Pedro Sánchez i de no aconseguir millores concretes per a Catalunya. "Si hi ha més competències, com és el cas de la immigració, és sobretot gràcies a nosaltres", reflexionen a Junts. Les municipals, previstes per al mateix any -en teoria- que les espanyoles, marcaran el futur del partit al territori. Amb o sense Puigdemont a Catalunya.