Tres candidats aspiren a liderar l'ANC post-Sànchez

El cap de premsa de l'entitat, Adrià Alsina; el president del CIEMEN, David Minoves; i el vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernández, aspiren a entrar al secretariat nacional el 17 de març per després presidir-lo

Publicat el 04 de març de 2018 a les 18:10

L'assemblea de l'ANC, reunida la setmana passada Foto: ACN


Un cop aprovat el seu full de ruta per seguir avançant en la reivindicació de la República, l'ANC afronta la segona fase de l'etapa post-Sánchez: escollir un nou president i un nou secretariat. El 17 de març se celebraran les eleccions per conformar el secretariat i ja hi ha almenys dos candidats amb possibilitats d'imposar-se disposats a situar-se al capdavant en el moment més difícil de l'entitat: el fins ara cap de premsa de l'entitat, Adrià Alsina; i el president del CIEMEN, David Minoves.

L'objectiu d'assolir la independència és compartit i es manté vigent, però difereixen en el diagnòstic de l'actual situació i les estratègies. Un aposta per un apoderament de la ciutadania seguint la línia de l'1-O, l'altre per una recuperació de la transversalitat per seguir musculant un independentisme que encara no ha superat la barrera del 50% dels vots a les eleccions.

No són moments fàcils per a l'entitat, que des de l'any 2012 ha exercit de locomotora de la mobilització cívica independentista. El seu darrer president fa quatre mesos i mig que està empresonat a Soto del Real i els tribunals miren ja amb lupa cadascun dels moviments de l'Assemblea. Malgrat tot, tant Jordi Sànchez com el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ja van advertir abans de ser privats de llibertat que darrere d'ells vindrien uns altres. No els va faltar raó i Alsina i Minoves ja treballen per donar forma a les seves candidatures. En tot cas, per ara tan sols són candidats a integrar el secretariat nacional i, un cop s'esculli aquest, els seus membres seran els encarregats d'escollir el president.

Una entitat "independent" dels partits

Segons confirmen fonts properes a Alsina, el seu projecte és crític i reclama "analitzar què s'ha fet bé i què malament" per tal de projectar l'ANC "com l'única entitat que pot parlar de tu a tu amb els partits i fiscalitzar-los". I és que posen molt d'èmfasi en que l'Assemblea "ha de ser independent dels partits", element amb què també insinuen que Minoves podria no combregar, atès que es tracta d'un militant d'ERC des del 1986 que ha ocupat diversos càrrecs en les joventuts, el partit i al Govern, durant el tripartit.

Malgrat aquesta distància que marca, l'entorn del cap de premsa de l'ANC admet que l'entitat "hi ha de treballar [amb els partits] si van en la línia de fer efectiva la República", però també ser capaç de marcar distància per exigir el compliment del full de ruta i ser "la veu independent dels ciutadans que volen la independència".
 

Adrià Alsina, en una mobilització de l'ANC. Foto: ANC


L'entorn de Minoves, per la seva banda, recorda que si hi ha una etapa en què l'ANC s'ha significat a favor d'un partit ha estat precisament aquesta última. En els darrers mesos, l'entitat ha fet comunicats avisant -en plena campanya electoral- que només reconeixeria Carles Puigdemont, candidat de JxCat, com a president legítim. A més, destaquen que Minoves mai ha amagat que va ser membre de la direcció d'ERC però que ja porta sis anys desvinculat de la vida orgànica del partit mentre que també Alsina va ser militant republicà.

Apoderament vs eixamplament

Pel que fa a l'estratègia, però, el projecte d'Alsina planteja reivindicar, segons expliquen fonts pròximes al candidat, que "la revolució de l'1-O va constituir els catalans en ciutadans lliures". Què vol dir això? Que "l'ANC ha d'apoderar la ciutadania per donar eines per tirar endavant aquest procés d'alliberament col·lectiu" i "potenciar els valors de llibertat i República" amb l'objectiu de "fer República des del carrer". Entenen que les institucions estaran molt controlades fins i tot després d'un eventual aixecament del 155, però també són crítics amb la gestió dels esdeveniments posteriors al referèndum, quan la ciutadania va perdre el colideratge dels esdeveniments, cedint de nou la iniciativa als partits.

El diagnòstic que fan les persones coneixedores del projecte de Minoves és que l'ANC "ha de tornar a eixamplar la base del sobiranisme" perquè ha perdut pistonada en els últims mesos i ser capaç de fixar estratègies a llarg termini que apleguin tot l'espectre ideològic que l'1 d'octubre va sortir a protegir les urnes i que el 3 d'octubre va ser capaç d'aturar el país. "Això no va de pit i collons, si no que de nova correlació de forces per estar més ben preparats quan arribi el nou embat. Apoderar és necessari, però cal eixamplar", asseguren. I és que cal "transversalitat", argumenten, per superar el "biaix" que s'ha produït en els darreres mesos. "Hi ha molts més republicans que no pas els que l'ANC ha representat en els darrers temps i s'han d'incorporar", reivindiquen. 
 

David Minoves, entre Otegi i Llach, en un acte recent. Foto: Europa Press


Colze a colze amb els CDR vs "tu a tu" amb els partits

La irrupció dels Comitès de Defensa de la República (CDR) com a nous actors d'aquest procés també obliga l'ANC a plantejar un futur d'encaix. El projecte que abandera Alsina aposta per treballar-hi, així com amb altres organitzacions i entitats independentistes, històriques i més recents. En tot cas, posa en valor que l'ANC és l'única força amb "prou estructura, força i independència" per tractar de tu a tu amb els partits. Per fer-ho més efectivament, però, defensa obrir-se "a tot l'espectre independentista".

El plantejament que fa Minoves, segons les fonts consultades, és de "col·laboració i coordinació" amb els CDR des del treball colze a colze i no des d'un intent d'assimilació. "L'ANC ha de coordinar-se amb tots els nous actors, que són complementaris", argumenten. També asseguren que és "relativa" la influència que ha pogut exercir l'ANC sobre els partits en els darrers temps. Recorden, per exemple, que abans del 21-D van apostar per una llista única de l'independentisme que mai va reeixir. El seu paper, recorden, està en la mobilització social.
 

David Fernández, en una xerrada de l'ANC. Foto: ANC


Un tercer aspirant per "reinventar" l'entitat

Encara hi ha un tercer aspirant a presidir l'ANC. Es tracta del vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernández, que sota el lema "Reinventem l'ANC" aposta per un perfil independent de l'entitat, però amb la "màxima complicitat" amb els partits. En una cadena de tuits ha reivindicat que cal avançar en la implementació de la República proclamada el 27 d'octubre. "Creiem-nos que volem ser un Estat, no una autonomia. Actuem com un Estat independent", afirma. Fernández defensa, a més, que s'utilitzin més les xarxes socials per a noves formes de mobilització i per explicar com ha de ser la República tant a la ciutadania com més enllà de les fronteres catalanes.