Perdre batalles no fa cap gràcia, i la de l'etiquetatge tindrà transcendència. Europa té una porta oberta als espanyols que ells mateixos tanquen darrere seu, cosa que indica clarament que el catalanisme s'ha d'espavilar pel seu compte, sense esperar que ningú vagi a Madrid a treure les nostres castanyes del seu foc.

Dit això, és a Brussel·les on hi ha l'embrió de l'estratègia a seguir. Potser perquè són lluny dels aparells respectius, Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva han estat capaços d'articular una resposta lògica i, per tant, unitària a un assetjament constant per part dels grups majoritaris. A Europa s'aprèn ràpid que allà s'hi va a defensar els interessos nacionals i això és el que fa tothom -els espanyols molt especialment- però ara també bona part dels catalans.

Romeva, Junqueras i Tremosa han sabut trenar respostes nacionals, com les que articulen la resta dels eurodiputats. I, sobretot, han aconseguit deixar en evidència un grapat d'eurodiputats catalans que s'arrengleren, vergonyosament, contra els interessos del seu país.