En Josep Puig i Molins (61 anys) i els seus fills, la Lina (34 anys) i en Raimon Puig i Callejas (33 anys) han quedat aquest matí per esmorzar a Can Ricard, un bar molt conegut de la vila, on solen anar habitualment. Entre cafès i entrepans, han debatut sobre les eleccions, els partits, els resultats i el futur de Catalunya.
En Josep –home de poques però clares paraules- viu el dia d’avui amb inquietud i nervis “no massa exagerats” perquè creu que aquestes eleccions “marcaran un punt d’inflexió en les nostres vides quotidianes”. Ell es confessa “independentista de sentiment, que no té res a veure amb les dretes o les esquerres, ni amb la política”. Avui ha votat un dels dos partits independentistes, però, tot i que sembli contradictori, pensa que “la independència mai serà possible”. Perquè el seu cap li diu que Catalunya no ho aconseguirà, però el seu cor no s’ho creu. “Sempre he sigut independentista perquè així ho sento, i sempre he votat en aquest sentit, malgrat el seny digui el contrari”.
La Lina i en Raimon comentant a qui votaran. Foto: Maria Garcia
A diferència del seu pare, la Lina –de sang idealista i lluitadora- avui ha votat per segona vegada a la seva vida. No creu ni en els partits ni en el sistema polític, però al veure tanta gent sortir al carrer per defensar un gran canvi, a les eleccions del 2012 va decidir aixecar-se del sofà. Avui ni ho ha dubtat i el seu vot ha anat a la CUP. “Mai no havia cregut que amb un vot es podien canviar les coses i no volia participar en un sistema que no em creia, però ara tinc l’esperança que amb la força de la gent es pugui construir un país més just socialment i econòmicament”, explica la mestra, que afegeix que també anirà a votar “perquè és la primera vegada que ens deixen opinar clarament sobre el nostre futur”.
El més contundent de la família és el fill petit, en Raimon. Ell ha viscut molts anys a diversos països, i és un gran lector i coneixedor de la història, del sistema polític i de les seves trampes i carrerons. A ell, d’arguments i raons li’n sobren per votar a favor del sí: “ni a Moçambic es permetria el que fa el Tribunal Constitucional, ells canvien només les lleis que els interessa per mantenir-se al poder, i enganyen i roben a la gent sense que els passi res”. “Sóc antiespanyol i votaré l’Oriol Junqueras (Junts pel Sí)”, sentencia l’integrador social. Per contra, el germà més gran, en Quim, no anirà a votar perquè creu que “tots els polítics són uns mentiders i que tot el sistema és una farsa”.
El moment del vot
Pare i fills passen per casa l’àvia, l’Emilia Molins i Bosch (85 anys), que ja surt per la porta amb el sobre preparat a la mà. En Raimon quan ho veu es preocupa, ha sentit que han enviat butlletes falses i li pregunta d’on l’ha tret. “M’és igual a qui votis, però t’has assegurat que la butlleta estava bé?”, “Sí, ho he comprovat i he vist que sortien tots els de la meva llista”, li respon l’àvia molt segura. L’Emilia és la reina de la família, un càrrec que s’ha guanyat per l’amor i dedicació cap als seus. Tots l’estimen i cuiden molt, i la filla d’en Raimon també es diu Emília, en homenatge a la seva àvia.
Fent un passeig, tots junts arriben a l’Ajuntament de Salt, on hi ha la seva mesa electoral. Després de fer cua i d’una petita confusió de taules, per fi l’Emília diposita el seu vot a l’urna. Reconeix que estava “nerviosa i emocionada” i em pregunta si he fet fotos quan ha posat el sobre a dins. I somriu cofoia quan comprova que sí.
Ella mai no s’hauria pensat viure unes eleccions com aquestes i confia que “portaran un futur millor”. Tot i això, reconeix que li fa por quan sent que diuen que perillen les pensions, els diners del banc o la permanència a la Unió Europea. Finalment, cap d’aquestes amenaces l’ha fet minvar en la seva decisió i avui ha votat a favor de la independència.
L'emilia votant amb el seu nét Raimon. Foto: Maria Garcia
Una família multicultural
En Raimon aquest matí no ha votat encara. Ho farà després acompanyat de la seva dona perquè “les últimes eleccions vaig anar-hi amb ella i em va donar sort: van guanyar els meus!”. Però sobretot va amb ella perquè el seu vot serveixi per a tots dos. “Ella és de Moçambic, i malgrat que fa anys que estem casats i vivim aquí, no la deixen votar”, explica molt empipat. No entén que si algú treballa, viu i paga els impostos aquí no pugui opinar sobre el futur d’on viu.
Una situació que a la família viuen per partida doble. El marit de la Lina, en Kevin Aguilar, és d’Hondures i tampoc no pot dir la seva en aquestes eleccions. “Vaig votar al 9-N i avui m’agradaria repetir l’experiència, però no puc”, comenta resignat. La Lina també creu que és injust i recalca que una Catalunya independent “ha de ser un exemple d’integració i ha de ser un país multicultural”. En aquest sentit, apunta que a Salt –on hi ha un alt percentatge de població immigrada- “tots som veïns de tots però encara hi ha molta separació i desconeixença entre les cultures que convivim a la vila”. I que caldria saber també què pensen ells del moment polític que viu Catalunya.
Sigui com sigui, el què és segur és que la família Puig i Callejas mai oblidaran el dia d’avui. Perquè passi el què passi aquesta nit, senten que ja res no serà com abans i que ara comença un nou capítol. Però, sobretot, sempre recordaran com per primera vegada a la històri, un sol vot pot té el poder de canviar-ho tot.
La campanya del 27-S, en directe a NacióDigital
Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S
Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S
Mapa interactiu: quins municipis han visitat els set caps de llista?
Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions
