Xavier Trias, a l'avinguda Gaudí. Foto: Adrià Costa

Xavier Trias (Barcelona, 1946) afronta la tercera campanya per assumir l'alcaldia de Barcelona amb totes les enquestes a favor per primer cop a la història. Tranquil i convençut que serà el pròxim alcalde de la ciutat, rep Nació Digital en una terrassa de l'avinguda Gaudí. Glopejant una coca-cola, parla d'acords postelectorals i de l'entrada en la recta final dels concentrats a la plaça de Catalunya.

- La campanya ha fet un gir inesperat i sembla que els partits tenen dificultats per reaccionar davant la iniciativa de nombroses persones de concentrar-se a la plaça de Catalunya. Vostè deia coses diferents el primer dia que avui...

- No, no... Jo sempre he dit el mateix. Són moviments espontanis de gent que usa les noves tecnologies. Tenen un gran factor crida i, també, en contra: marquen protesta. Posen el dit a la nafra de coses amb les quals no estan d'acord. Ens ha de fer reflexionar a tots. I hi ha una protesta de fons: no estan d'acord amb el sistema de funcionament dels partits tradicionals.

- Tornarem al sistema, però vostè deia el primer dia que era partidari d'un desallotjament pactat abans del dia de les eleccions .

- Ara en continuo essent partidari, però crec que no es pot fer a la força, s'ha de fer pactat. Desallotjar seria un error, ni que ho digui la Junta Electoral.

- I què passa amb la norma?

- Els polítics el que hem de fer és aplicar el sentit comú. Afectaria més al procés un desallotjament forçós que deixar la situació com està. Ara, és lògic que un alcalde hagi de fer els impossibles per posar-se en contacte amb aquesta gent i pactar la resolució del conflicte. 

- Afectarà a la participació?

- No ho crec. La gent que es manifesta té molt clar que no hauria votat els partits tradicionals. És senyal de crítica. Jo també critico el sistema. És lamentable, per exemple, haver donat suport l'elecció directa de consellers de districte i que siguem incapaços de portar-ho a terme.

- També són incapaços de fer una llei electoral en trenta anys... 

- Però hi ha coses que no exigeixen una nova llei electoral. Quan un partit guanya clarament les eleccions en un districte i hi poses algú que no ha guanyat... Això genera una gran desafecció.

- La desafecció política no ve d'ara, fa temps que se'n parla. Què han fet per combatre-la?

- No ho hem fet bé. Ara, la culpa és de tots. Però el que mana és el que té més responsabilitat. Molta història que vindrien uns a fomentar la participació i resulta que el rersultat és fer una consulta sobre la Diagonal. Doncs la gent s'empipa i acaba votant en contra. Quan portes 32 anys governant i t'acabes creient que la ciutat és teva i fas el que et dóna la gana... T'equivoques.

- Si es compleixen les enquestes, vostè guanyarà. Però estarà lluny de la majoria absoluta, que són 21 regidors. Ha manifestat que vol governar sol, però estaria disposat a fer entrar en les negociacions de cara a un pacte altres institucions, com ara la Diputació?

- Mai. En cap cas. Aquí discutim el govern de l'Ajuntament. No negociarem res que afecti l'Ajuntament amb altres coses que no hi tinguin a veure. Volem governar sols, amb un govern fort, que no vol dir que no tinguem la mà estesa a tothom. Potser has de pactar perquè no tens la majoria, però des d'un govern fort.

- Pactes de geometria variable o amb algun soci estable?

- La variabilitat és al programa. El que no pots fer és tenir un soci i trair-lo. Això no ho faré mai, prefereixo estar sol i buscar la col·laboració amb tothom. Dos o tres partits ens podem posar d'acord per tirar endavant una gestió conjunta de port, aeroport, Zona Franca, Fira... El canvi copernicà a la ciutat vindrà del canvi d'estil i de manera de fer les coses.

- En aquests acords no exclou el PP. Es poden pactar coses amb algú que sosté que els immigrants han fet ressorgir malalties que aquí ja s'havien eradicat?

- En el tema de la immigració, segur que no. És una barbaritat dir això i jo crec que el senyor Fernández Díaz s'hauria de disculpar.

- Però per a vostè no és motiu suficient per excloure el PP d'acords...

- D'acords econòmics? És que vostè em vol portar per un camí que no és. No és això. Nosaltres no deixarem de donar la mà per sumar gent en un projecte col·lectiu. Com més grups millor. Ara, sabem que hi ha coses que ens separen. Amb el PP el concepte nacional que jo tinc de Catalunya, el plantejament que fan de la immigració... Amb els socialistes en part també el concepte nacional i el fet que es creguin que tot ho ha de fer l'administració pública...

- Alguna enquesta ha apuntat un escenari en el qual PSC i PP podrien sumar. Si passés això Alberto Fernández li podria demanar a vostè entrar al govern.

- Sí, però jo no ho faria. No sé com explicar que vull governar sol.

- Tampoc no faria una excepció en el supòsit que sumés majoria amb Jordi Portabella?

- És una situació que no dóna cap enquesta.

- Bé, imagini que en treuen 17 i 4...

- No es dóna...

- Però si es donés estaria disposat a pactar-hi?

- A la vida s'ha d'estar disposat a parlar de tot. Mai no dic que no, dic que s'ha de parlar. Però insisteixo que la meva obsessió és governar sol, amb suports externs. Per exemple, seria bo que tothom es convencés de la gran operació que vull fer al port, que és una operació a trenta anys, i anar-ho programant...

- Senyor Trias, la campanya s'acaba i vostè continua convençut que serà alcalde. Hi ha un rum-rum que diu que Hereu remunta. El detecta?

- No, no he sentit aquest rum-rum. Sí que hi ha nervis entre els socialistes, que els fan cometre errors i dir coses lamentables.

- Hi ha hagut joc brut en aquesta campanya?

- Diguem que poca elegància... Per sort, en comptades ocasions.

- Es refereix a la logopèdia de Maruja Torres potser...

- Bé, això ja és lamentabilíssim, molt trist. Però cadascú es retrata...

- El senyor Mas es va encomanar a l'esperit de Sant Benet perquè a la tercera anés la vençuda... Vostè té alguna mena de ritual ocult?

- He, he... No, però sóc un admirador de Sant Jordi, m'emociona i és el dia més bonic de l'any. Sant Jordi que lluita contra el drac... El drac no són els nostres adversaris, sinó que són els nostres defectes.

- És una paradoxa: vostè demana que Sant Jordi mati en Jordi...

- No, és una cosa bonica. Hem de procurar millorar.

- Té un altre enemic, que són les retallades...

- No, el que passa és que una gent irresponsable ha gastat el que no tenia. La pitjor política social és malbaratar els diners. 7.600 milions d'euros de dèficit en un any. El que fa això posa en una situació de perill l'estat del benestar. El que ve al darrere es troba que ha de fer ajustaments econòmics importants. Però qui ha fet el gran disbarat i s'atreveix a protestar contra les retallades al carrer, en fi... Es pot ser atrevit, però no sé si tant! I a alguna d'aquestes persones se'ls hauria de demanar responsabilitats.

- Vostè és metge i un dels sectors que protesta per les retallades és el sanitari. Hem trobat a faltar el típic acte sectorial sobre sanitat en campanya. Li fan por els metges?

- No, que va. Tinc molts amics metges. L'altre dia em vaig reunir amb els directors d'hospitals. Però no ho faig per fer-me la foto en un moment difícil. En aquests moments no pots utilitzar la gent. En política no s'hi val tot. S'ha de ser molt curós amb els gestos. Reunir-se amb metges per dir que la culpa és de l'altre... Fem un favor a la sanitat fent això? S'ha de ser seriós. Hi ha gent que s'ha equivocat molt. Anar a l'Hospital del Mar per dir que el govern de Mas ha parat les obres, quan les ha parat el del senyor Montilla... És d'un atreviment... D'una irresponsabilitat grossíssima! L'endemà de les eleccions em reuniré amb el món de la sanitat per veure com ho hem de fer. El senyor Fernández Díaz es dedica a encendre llumins al costat de bidons de gasolina... I el senyor Hereu també ho fa.