L'alcalde de Barcelona i candidat de CiU a la reeleció, Xavier Trias, es mostra confiat que serà el guanyador de les eleccions de diumenge. I, si no obté majoria absoluta, vol pactar un govern que li doni el màxim d'estabilitat possible. Un pacte que pot ser vist amb interès per més d'una força, tenint en compte que ser el número dos d'un alcalde que el 2019 es podria retirar pot donar un cert avantatge de cara a aquelles eleccions. Però Trias rebutja frontalment aquest supòsit: "Això no s'ha de mirar com un aspecte successori." I avisa: "He dit que gairebé segur que no em presentaré, però potser m'agrada i continuo."

En aquesta entrevista amb Nació Digital, assegura que vol "una ciutat de benestar, on s'hi visqui millor que enlloc" i que "no es tracta de crear activitat econòmica perquè sí", fins al punt que sentencia: "La gent que ve a fer benefici ràpid, no m'interessa."

"Estem fent una gran quantitat de coses a tots els districtes en base a un plantejament de donar protagonisme al vianant. I això és un canvi espectacular", exposa, mostrant-se convençut que "vam guanyar perquè vam estar vuit anys fent una oposició ben feta." Això vol dir que Ada Colau ha de passar primer per l'oposició per ser alcaldessa? "No sé si ho aguantaria. No sé quina vocació té la senyora Colau." . 


- Ha agafat mai un taxi Uber?

- No. Ni el penso agafar.

- Com es compagina voler ser un pol d'innovació tecnològica i la ciutat mundial dels mòbils amb una certa oposició a les noves tecnologies?

- La innovació ha de ser innovació per al benestar de la gent, no per trencar coses que van bé. La innovació no té sentit si la fem per viure pitjor. El servei del taxi és un servei públic, donat per privats. I és un desastre fer-li la competència planificant malament, que és el que es pot fer aplicant l'Uber. Hi estic completament en contra.

- Estem en un moment de canvi tecnològic. A Califòrnia, Google està provant cotxes sense conductor.

- És diferent. No es poden barrejar les coses. Tampoc som com Califòrnia. Tenim un estat del benestar basat en la planificació de segons quins serveis públics: escola, sanitat... Això, als EUA no existeix. I hi ha coses que són molt bones, i hi ha coses molt injustes. La sanitat americana és extraordinària per als rics, però per a la gent sense capacitat econòmica és un desastre. Jo crec més en el model nostre, en què hi ha competència, però també planificació.

- Tampoc no deu haver participat a la xarxa Airbnb.

- Tampoc. El problema sempre és el mateix: si això es fa dins la legalitat i dins les normes que ens apliquem. Tot el fenomen dels apartaments turístics, és bo o dolent? Molts poden estar molt bé, el que no està bé són els que trenquen el mercat de lloguer. Si no hi ha una regulació, si no es fan les coses ben fetes..., això crea un problema extraordinari en el lloguer de la ciutat i encareix el mercat. Jo estic en contra de les coses mal fetes, mal planificades, que generen picaresca.

- El missatge que l'ajuntament envia al gran inversor de noves tecnologies és que a Barcelona hi pot innovar, però que no s'hi val tot?

  - No s'hi val tot. Som els grans apostadors de les noves tecnologies. Aquesta ciutat es converteix en atractiva per a les noves tecnologies, però tot pot ser bo o dolent. Estem a favor de la construcció? Sí. I de l'especulació? No. Estem a favor de les noves tecnologies? Sí, però depèn de com es facin, no. L'obligació d'un ajuntament és veure com organitza la ciutat perquè les coses funcionin com desitgem que funcionin entre tots, no com un senyor de no-sé-on decideix que ens fa anar.

- Aquest hipotètic senyor, l'ha interpel·lat directament?

- A mi quan em vénen inversors, sempre els dic el mateix: vostè vol un guany a curt o a llarg? Si és a curt plaç, vostè no m'interessa. La gent que ve a fer benefici ràpid, no m'interessa. Si ve a fer una inversió a llarg termini, m'interessa molt. Volem fer una ciutat de benestar, on s'hi visqui millor que enlloc, no es tracta de crear activitat econòmica perquè sí.

- Aquesta activitat econòmica que es genera... sovint és precària.

- No ens interessen les feines en precari, ens interessa que la gent es guanyi la vida amb estabilitat. És més: promourem un salari mínim que ha de ser més alt que a la resta de Catalunya perquè la vida hi és més cara. Per tant, hem de convèncer els empresaris que han d'ajustar els preus per a la realitat de Barcelona.

- Barcelonins de tota la vida se'n van a viure al Vallès o al Maresme quan comencen a tenir fills, tot i treballar aquí. 

- Ho fan perquè és més barat. És veritat, hi ha llocs que és més barat.

- Barcelona corre el risc de buidar-se?

- No es buida. Rubí és més barat que Barcelona. Això és bo o és dolent? És lògic. Viure a 30 quilòmetres de Barcelona és més barat que fer-ho aquí. A més, si aquesta ciutat tira, és atractiva i dóna serveis, és una ciutat en què hi puja el preu. Hem de trobar un equilibri, i crec que és el que es busca.

- Durant tota la campanya, hi ha hagut molts discursos sobre com evitar l'exclusió de la part més desafavorida de la població, però en canvi n'hi ha hagut poc dedicat al gruix central, a la classe mitjana.

- La classe mitjana sempre ho passa malament. Li ha baixat el poder adquisitiu. Però al gruix central de la població se li dóna ensenyament, sanitat, transport públic, neteja de carrers, ampliació de voreres... No els donem els serveis que donem als més necessitats? Això és evident, però és que en una societat hi ha una paraula bàsica que és "equitat". Gairebé més important que "igualtat". Perquè tothom pugui tirar endavant, no dónes el mateix a un que a un altre.

- Barcelona s'enfronta al risc de veure desaparèixer el comerç tradicional del centre?

  - No. Hi ha carrers especials, com passeig de Gràcia, la rambla Catalunya..., en què el preu del sòl ha pujat molt, i segons quin tipus de comerç petit ho té molt difícil. Però aquests comerços es poden posar en carrers transversals o d'altres que no tenen aquest èxit comercial. Precisament, el que intentem és que hi hagi els eixos comercials. Que el passeig de Gràcia és el centre del comerç de les grans marques tant d'aquí com de fora? Doncs molt bé. Però a mi m'interessa que Gràcia mantingui la seva cultura, el seu plantejament, que Sant Andreu mantingui el seu tipus de botigues... Aquests canvis no passen a tots els carrers, passen en quatre o cinc. I té una certa lògica. El passeig de Gràcia en què s'ha convertit? En el passeig de botigues més atractives del món, que s'instal·len aquí. I amb empreses d'aquí que competeixen amb les grans marques mundials. El comerç del Raval són franquícies? No. A la Ribera hi ha de tot...

- Ha rebut moltes crítiques per la reforma del passeig de Gràcia. Més enllà d'això, no han fet cap gran intervenció a la ciutat.

- No. Estem fent grandíssimes intervencions però diferents de com es feien. Estem fent una gran quantitat de coses a tots els districtes en base a un plantejament de donar protagonisme al vianant. I això és un canvi espectacular. I estem canviant la plaça de les Glòries sense necessitat de cap gran esdeveniment.

- Però la intervenció a Glòries s'hagués pogut fer durant el primer tram de mandat.

- Hem fet el que es podia fer: hem tirat el tambor i ara ja estem construint el túnel. Això té la velocitat que té. Però, a més, fem una cosa sorprenent: no hem tancat la plaça, i la gent en pot gaudir.

- Després de 29 anys d'administració socialista, s'ha trobat còmode pilotant el consistori?

- Sí. Estem fent un canvi molt important, basat en un plantejament diferent dels anteriors. Ho fem amb la col·laboració de tothom, el que en dic la revolució del sentit comú.

- Fa quatre anys, els barcelonins el van votar perquè hi havia un cert cansament de l'anterior administració i vostès van vehicular unes ganes de canvi?

- Vam guanyar perquè vam estar vuit anys fent una oposició ben feta. Per què els millors polítics que ha tingut CiU no van guanyar mai a Barcelona? Perquè no s'hi quedaven. Això exigeix quedar-t'hi, i això ens va fer guanyar les eleccions.

- Ada Colau ha de passar vuit anys a l'oposició per ser alcaldessa?

- No sé si ho aguantaria. No sé quina vocació té la senyora Colau. Jo crec en el servei públic, tu tens vocació no només per guanyar. Evidentment que aspires a guanyar, però no et refiïs del polític que només vol guanyar. Et dediques a la política per servir, estiguis on estiguis.

- A Colau li falta un cert temps de maduració a l'oposició?

- No és clar que maduris i guanyis. Hi ha gent que està molts anys a l'oposició i no guanya. Depèn de les propostes que facis, de si espantes a la gent, si et dediques a crear crispació...

- L'acte d'aquest dimecres, mobilitzant sor Lucía Caram, volia transmetre el missatge que CiU ja realitza acció social, sense necessitat d'espantar la gent?

- No hem mobilitzat sor Lucía Caram. Ella té les seves idees, els seus plantejaments, i és ella que està disposada a explicar unes coses que creu i que aplica a la vida. En algunes coses coincidim i, a més, a mi em va bé per explicar certs temes. Com que no hi ha benestar sense activitat econòmica, i que l'activitat econòmica només té sentit si produeix benestar a la gent, no només a uns pocs. Aquest és un binomi que sor Lucía té molt clar.

- Nega que l'hagin mobilitzada, però l'acte d'ahir no estava previst d'antuvi.

  - Bé, sor Lucía Caram és una persona que té interès en explicar aquestes coses, i si s'escolta què ha dit, té un plantejament molt clar: necessitem que davant de les ciutats o països hi hagi gent amb segons quin tipus d'orientació. És la típica persona que creu que per sortir de la crisi no s'ha de fer a la contra.

- Caram va dir una frase molt punyent: no es pot estar treballant 13 hores i cobrant 800 euros, i encara donant gràcies per tenir feina. Una situació que contrasta, i molt, amb el seu sou mateix.

- Això no té res a veure. Ella diu coses punyents.

- En tot cas, hi ha un "gap" a la societat, amb una precarització del treball molt notable.

- Precisament el que diu sor Lucía Caram és que no s'aconsegueix sortir de la precarització anant contra les empreses i contra els bancs, sinó fent que les empreses vagin bé i que els bancs actuïn de manera diferent. Aquest és el missatge que dóna, i coincideixo plenament amb ella. 

- Si diumenge CiU és la força més votada, pot tenir-ho més fàcil que fa quatre anys a l'hora de trobar un soci de govern, tenint en compte que seria un "caramel" ser el seu número dos, en tant que vostè potser ja no es presentarà més?

- No té res a veure. Això no s'ha de mirar com un aspecte successori. He dit que gairebé segur que no em presentaré, però potser m'agrada i continuo. Ho dic perquè no crec que tingui sentit posar-se a discutir ara qüestions successòries. El primer que s'ha de fer és guanyar les eleccions. Després, formar govern. I ja veurem qui vol fer govern.

- Vostè no ho vol veure des d'un punt de vista successori, però d'altres partits potser sí. Si posen la condició que no sigui candidat el 2019...

- Aquesta condició no la poden posar! Això seria una tonteria molt grossa. Això no existeix, que et puguin posar aquesta condició! Llavors, segur que no hi pacto! Això no funciona així. La discussió successòria pot estar dins la gent de CiU, i jo sempre intentaré que sigui algú del meu equip, però ara no és el moment. Ja vindrà. El que és evident és que això no t'ho pot condicionar algú que vingui de fora. Preparar el terreny perquè un altre d'un altre partit et succeeixi... això ja vol dir que he d'anar al psiquiatra!

- Obrint el focus, com veu el conjunt del procés independentista?

- La gràcia és acompanyar la gent. El procés triomfarà si no el fem sols, si ens acompanya molta gent. O sumem molta gent, o no anirà. Això és un moviment que ha de sumar molta gent, i aquesta ha de ser l'obsessió. No és fàcil, però ens ajuden els de Madrid. José Ignacio Wert i Jorge Fernández Díaz ajuden a que s'hi sumi gent, perquè fan coses que són agressives.

- Al míting de Sant Gervasi, va dir que hi havia qui dubtava en votar-lo a vostè, a PP o a Ciutadans. Com casa aquesta crida al vot útil de la dreta amb el procés independentista?

- Nosaltres tenim frontera política amb tothom. I quan ets una força central, amb gent de dretes i d'esquerres, en determinats moments guanyes vots de tothom, i en d'altres pots perdre'n cap a tothom. 

- La figura del votant dubitatiu C's-CiU no existia fins ara en la política catalana.

- Perquè Ciutadans gairebé no existia. 
 

Enquestòmetre de Nació Digital: tots els sondeigs electorals de Barcelona

Resultats de les eleccions municipals 2011 a Catalunya, municipi per municipi

Resultats de les eleccions municipals a Barcelona, el 2007 i el 2011