Tura: «Sense referèndum no hi ha sortida»

L'exconsellera socialista lamenta a Manresa que al PP tant li faci crear una crisi "terrible" si pot guanyar les espanyoles

Publicat el 13 de novembre de 2014 a les 13:55

El periodista Jordi Molet i l'exconsellera, Montserrat Tura, durant l'acte. Foto: Col·legi de Periodistes


En un ambient íntim i distès, el periodista i director d'El 9 Nou, Jordi Molet, va repassar ahir al vespre la trajectòria vital i professional de Montserrat Tura, qui va compartir amb el públic assistent alguns dels secrets que ha recollit en el llibre "Estirant el fil", publicat enguany. Tura va ser a Manresa convidada pel Centre Cultural el Casino i la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes dins el cicle "Pessics de Vida", un espai de conversa entre comunicadors de la Catalunya Central i personalitats del país.

Dents i costelles trencades

Tura porta a la sang la consciència política. El seu avi era republicà i fou alcalde del seu poble, Mollet del Vallès, i el seu pare també fou un combatent per les llibertats. Recorda que a casa sempre estaven fent paquets per dur a la presó Model. Als 14 anys, l'alcalde franquista de Mollet va dir a la seva família: "Els Tura sou intel·ligents però teniu un problema: esteu en contra del règim". D'aquella etapa recorda una data: el 8 de febrer del 1976. Va sortir d'una batussa amb les dents i vuit costelles trencades, el sacre lesionat i la pèrdua de visió de l'ull dret. Malgrat que estava decidida a dedicar-se a la medicina, a l'hospital de Palamós, el 87 es va presentar com a candidata a l'alcaldia del seu poble. Una discussió amb el marit d'una pacient va ser decisiva per prendre aquesta decisió. Li va dir que Palamós no tenia res a veure "amb la merda de poble" d'on era ella. Va pensar que això no li tornarien a dir mai més. Fins a cinc vegades es va presentar com a alcaldable i fins a cinc vegades va guanyar.

De la mà del president Pasqual Maragall, Tura va saltar al govern de la Generalitat i va assumir la cartera d'Interior. Va decidir-se in extremis, pocs minuts abans que Maragall prengués possessió del seu càrrec. Més tard, amb Montilla, va passar a la conselleria de Justícia. "Són conselleries que si t'hi impliques requereixen molta dedicació. Mai he triat el camí de la comoditat i em vaig prometre que no em tornaria mai insensible al dolor humà".

El PSC, lluny del catalanisme

Actualment, de nou a l'altra banda de la barrera, treballant en la direcció assistencial de l'Hospital de Palamós, es mira el panorama polític lamentant que el seu partit, el PSC, hagi abandonat el catalanisme. Tura va explicar que una part del PSC "pensa que més val deixar el tema de les llibertats nacionals i concentrar-se en el tema social, quan si no fas política social i treballes les lliberats nacionals, això no funciona".

Ella considera que la solució per a Catalunya és lenta i difícil. Va assegurar que hem arribat a aquest punt sense retorn perquè ni el PSOE ni el PP van tenir la visió d'Estat que feia falta per adonar-se que l'encaix de Catalunya era importantíssim. "Som aquí a causa de la desconsideració amb l'estatut". "El govern de Rajoy ha comès un dels pitjors errors: utilitzar el codi penal en contra de les institucions catalanes", va afegir.

Les institucions internacionals no solucionaran el problema. Al seu entendre, "sense un referèndum i la participació activa del poble aquesta vegada no hi ha sortida". "Han tornat a llençar l'escopinada enlaire i s'han tornat a equivocar".

Tura, que ja pedala per crear un partit que recuperi l'essència perduda del socialisme catalanista, no considera viable una candidatura única entre els partits catalans.