El doctor Joaquim és un home experimentat. De llavi prim i bigoti gruixut. Diu coses sensates, dignes de ser escoltades. Pren cafè en petites dosis, amb xarrups mesurats, calculadíssims. Remena el sucre de dreta a esquerra i no a l'inrevés. Assegura que és la fórmula física precisa per dissoldre el sucre a la perfecció. M'agrada fer un cafè amb ell. I descobrir com les normes del sentit comú agafen una forma arrodonida, mengívola i afable.

Mentre remena amb bon criteri el sucre dins la tassa de cafè, el doctor Joaquim m'explica que la seva neta ja té dos anys. Ho diu cofoi. Però es mostra preocupat per les lectures de la nena. "Llegeix contes en què les guineus són amics de les gallines quan tothom sap que les guineus i les gallines no tenen, precisament, els mateixos interessos", assevera amb to didàctic.

Un cop s'ha eixugat els llavis amb regust de cafè, el doctor Joaquim desa la tassa. I posant la mà sobre la meva espatlla, em confessa que sospita que la nova fornada convergent va llegir els mateixos contes que llegeix al seva neta. "Si no, com explicaries que el Temps del Telenotícies informi de les temperatures de Sevilla, ensenyi legionaris amb l'himne espanyol de remor de fons o que l'únic alcalde que surti de processó per TV3 sigui en Garcia Albiol?", es qüestiona. Acabo el tallat, deso el got i penso que si ja és prou trist ser una gallina, encara és pitjor ser una gallina idiota.