Amb l’apagada analògica de l'any passat, la Catalunya Nord corria el risc de veure desaparèixer de les pantalles les emissions de TV3 i el Canal 33.

La societat civil nordcatalana va engegar una campanya per reclamar la seva recepció i finalment França va tancar els ulls i va deixar que TVC emetés per mitjà del canal 62. Un any més tard, els resultats han estat menys positius del que es preveia.

En algunes zones no es veu i ara una normativa europea pot fer que es deixi de veure a on fins ara es veia. Hervé Pi, president de la Federació d'entitats en defensa de la llengua i la cultura catalanes, explica que “la situació és diferent respecte el País Valencià però el resultat pot ser similar”.

La classe política nordcatalana no s'oposa a la seva recepció, però encara no s'ha arribat a cap acord oficial que ho garanteixi i a més TVC només diposa d'un canal per emetre la TDT.

Pi reconeix que “s’ha triat una solució parcial, imperfect a, insatisfactòria, que no garanteix el futur de TVC a Catalunya Nord”. Parcial perquè les comarques del Vallespir, Conflent i Capcir no reben el senyal de TV3, imperfecta perquè a les comarques del Rosselló i de Cerdanya es rep TVC amb una “qualitat discutible” per la falta de potència i insatisfactòria perquè els més afortunats reben únicament TV3, 33, 3/24, K300 però estan privats de les noves ofertes de TVC. La solució no garanteix el futur.

“Fa un any teníem dos canals per transmetre l’analògic, amb aquests dos canals convertits en digital podíem rebre tota l’oferta de TVC, fins i tot l’HD, però ara s’ha abandonat el canal 42 i només queda el 62”. Aquest fet posa en perill el futur de la seva recepció perquè una directiva europea preveu que els canals per damunt del 60 seran atorgats a la telefonia. A final d’any França farà la seva apagada analògica i encara serà més complicat perquè s’atorgarà un màxim de canals per a les seves televisions.

Amb l'objectiu d'anticipar- se a l'apagada i amb la voluntat de cobrir tot el territori, Pi proposa “implantar un parell de repetidors, el cost dels quals no sobrepassa els 20.000 euros”, una quantitat “assumible per les institucions nordcatalanes” a parer seu, sempre i quan s'arribi a un “acord oficial i permanent amb la Generalitat”.