"Els diners van arribar al partit sense el coneixement de la direcció", va dir, ahir, la portaveu d'UDC. Una frase antològica, esplendorosa i refulgent que passarà a la història universal del ciment armat. Com a rèplica, la resta de partits van demanar, ritualment, la dimissió de Josep Antoni Duran Lleida. Inclòs el PSC, partit al qual li acaben d'imputar el secretari d'Organització, fa un mes i mig.

Doncs per mi, que ho deixin córrer. En aquest país tothom sap que els partits no es financen per les quotes dels afiliats i no val la pena escandalitzar-se pels efectes de la corrupció quan no hi ha interès per resoldre'n les causes. El Parlament de Catalunya porta trenta anys llargs arrossegant la vergonya de no fer una llei electoral i, diguem-ho clar, no s'ha aprovat perquè no ha convingut als mateixos partits que l'havien de proposar.

Cal obrir les llistes electorals i posar límits al poder dels aparells. I és imprescindible que els representants electes que dirigeixen les institucions assegurin la qualitat de la funció pública i restringeixin al màxim la contractació de càrrecs de confiança. Aquesta societat no necessita professionals de partit, entre d'altres raons perquè el futur no el construiran ells. I hi ha molta feina.