Des de la seva fundació l'any 1958, ETA ha matat 829 persones. D'aquest balanç, 506 eren membres de de les forces de seguretat, 58 empresaris, 39 polítics, nou membres de la judicatura, set relacionats amb institucions penitenciàries i tres periodistes. A continuació, la cronologia d'atemptats que ha sacsejat la història de l'Estat espanyol durant més de quatre dècades fins a l'anunci definitiu del seu desarmamament.

2 d'agost de 1968. És assassinat el comissari Melitón Manzanas en el que és considerat com el primer atemptat planejat i executat per ETA.

20 de desembre de 1973. ETA assassina al president del govern, l'almirall Luis Carrero Blanco, amb una explosió que va fer coincidir amb el pas del seu vehicle en arribar al carrer Claudio Coello cantonada Maldonado de Madrid. El vehicle va saltar pels aires fins a una alçada de més de 20 metes. Van morir Carrero Blanco i dues persones més. Aquest atemptat va donar a l'organització una projecció internacional sense precedents.

13 de setembre de 1974. Primer atemptat indiscriminat d'ETA, a la cafeteria Rolando de Madrid, al costat de la Puerta del Sol. El balanç de víctimes va ser de 13 morts -només un d'ells era policia- i 80 ferits. ETA mai va assumir que fos l'autora d'aquest atemptat, però a partir d'aleshores es va produir una divisió entre ETA militar i ETA político-militar.

3 de gener de 1977. L'organització posa en marxa una campanya contra la central nuclear de Lemóniz (Biscaia). A partir d'aleshores es van perpetrar un total de 246 accions terroristes en les quals van matar cinc persones. El 6 de febrer de 1981 van assassinar l'enginyer d'aquesta central nuclear José María Ryan Estrada després de vuit dies de segrest.

Any 1980. És l'any més sangnant de la història de l'organització amb un total de 98 víctimes. ETA va posar en marxa una campanya contra persones que considerava relacionades amb la droga. En aquell any, però, va tenir molt ressò l'assassinat d'un taxista al qual van considerar un "confident" de les forces d'ordre públic. Per primera vegada demanaven la independència d'Euskadi en un comunicat a canvi de l'alto al foc, a més de l'excarceració de presos.

Any 1986. Aquell any, ETA va matar 42 persones. Entre elles, Ricardo Sáenz de Ynestrillas, comandant de l'exèrcit condemnat l'any 1980 per l'intent de cop d'estat, i el 10 de setembre l'ex-dirigent d'ETA María Dolores González Catarain, coneguda com Yoyes, que havia abandonat l'organització. El 15 de juliol d'aquell any ETA fa esclatar un cotxe bomba a la plaça de la República Dominicana i mata 12 agents de la Guàrdia Civil. 

19 de juny de 1987. Un any després de començar a actuar a Barcelona, ETA comet l'atemptat més gran de la seva història: el d'Hipercor. Un cotxe bomba va matar 21 civils i va ferir-ne més de 40. L'acció va ser criticada per Herri Batasuna en un comunicat. 
 
11 de desembre de 1987. ETA col·loca un cotxe bomba davant de la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa i mata tres agents i vuit civils, a més de causar 73 ferits.

29 de maig de 1991. Atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, on els agents vivien amb les seves famílies. Un cotxe carregada amb 70 kilos d'explosius i metralla va matar deu persones, cinc d'elles menors.

23 de gener de 1995. Assassinat del president del PP de Guipúscoa, Gregorio Ordóñez, que tenia 37 anys. ETA el va matar d'un tret al cap mentre dinava en un bar.

19 d'abril de 1995. L'aleshores líder del PP José María Aznar va sortir il·lès d'un atemptat amb un cotxe bomba. L'explosió sí va causar 16 ferits i un d'ells, finalment, va morir.

14 de febrer de 1996. ETA assassina l'ex-president del Tribunal Constitucional Francisco Tomás i Valiente al seu despatx de la Universitat Autònoma de Madrid. Centenars de milers d'estudiants es van manifestar contra l'organització.

12 de juliol de 1997. L'organització assassina el regidor del PP Miguel Ángel Blanco, de 29 anys, després de dos dies de segrest. Dos milions de persones van sortir al carrer per demanar a ETA que no el matés i per condemnar després la seva mort. Va ser la manifestació més gran en democràcia fins aquesta data.

Any 2000. ETA trenca la treva i mata el tinent coronel Blanco García; el president de la patronal guipuscoana Adegi José María Korta i, el 21 de novembre, l'ex-ministre socialista Ernest Lluch.

30 de desembre de 2006. Atemptat a la T-4 de l'aeroport de Barajas de Madrid. Un cotxe bomba amb 200 kilos d'explosius mata dos treballadors.

1 de desembre de 2007. L'organització matados agents de la Guàrdia Civil: Raúl Centeno i Fernando Trapero.

7 de març de 2008. ETA assassina l'ex-regidor socialista Isaías Carrasco a Arrasate-Mondragón (Guipúscoa).

30 de juliol de 2009. Dos guàrdia civils moren per la col·locació d'una bomba lapa sota el seu vehicle al municipi de Calvià, pròxim a Palma de Mallorca. Els dos agents són les últimes víctimes mortals d'ETA a l'estat espanyol.

16 de març de 2010. L'última víctima mortal d'ETA va ser un policia francès que va morir en ple tiroteig en el qual es van veure implicats tres activistes que intentaven robar en un concessionari a Dammarie-lès-Lys, prop de París.