El símbol d'ahir va ser Éric Abidal. Igual que Thierry Henry, el jugador lionès ha entès que el Barça té una identitat difícil, però guanyadora. Les imatges de Wembley han demostrat que Abidal té sentiments sincers, tot cantant l'himne del Barça en català i acceptant la capitania essent perfectament conscient del què significa.
Per si algú no s'hi havia fixat, Éric Abidal és negre. I musulmà. Així que queda clar que aquest país té un magnetisme especial, malgrat les seves mancances polítiques. És així des del 1714 i aquí continuem.
Els catalans som així. Blancs, negres, catòlics, musulmans, alts, baixos, rics i pobres. Abidal és negre, musulmà, alt i ric, però això no és decisiu perquè el que importa de veritat és que aquest país té una victòria marcada en el seu futur.
ARA A PORTADA
-
Una cimera secreta Sánchez-Junqueras a la Moncloa tampoc desbloqueja els pressupostos d'Illa Ferran Casas i Manresa
-
«Rufián demana aplicar ciència, però ara hem de dir que hi som i després ja veurem la fórmula» Bernat Surroca Albet
-
-
L'Estat pretén que l'acreditació del català dels migrants regularitzats sigui mèrit i no exigència Lluís Girona Boffi
-
Seguretat, immigració i llengua: les exigències de Perramon per fer llista amb Junts a Manresa Pere Fontanals
Publicat el
28 de maig de 2011 a
les 22:50
Et pot interessar
-
Política
Sánchez Llibre a Illa: «Filocomunista»
-
Política
L'ANC posa en marxa una campanya per captar nous socis i crida a «mobilitzar-se quan no és fàcil»
-
Política
Ayuso vol portar als tribunals que els migrants regularitzats hagin d'acreditar el català
-
Política
Illa es compromet a impulsar «iniciatives parlamentàries» per a l'IRPF per moure ERC cap als pressupostos
-
Política
El Govern obre la porta a les concessions per construir carreteres, estacions de l’L9 i electrolineres
-
Política
L’esquerra a l’esquerra del PSOE i bla, bla, bla