El símbol d'ahir va ser Éric Abidal. Igual que Thierry Henry, el jugador lionès ha entès que el Barça té una identitat difícil, però guanyadora. Les imatges de Wembley han demostrat que Abidal té sentiments sincers, tot cantant l'himne del Barça en català i acceptant la capitania essent perfectament conscient del què significa.
Per si algú no s'hi havia fixat, Éric Abidal és negre. I musulmà. Així que queda clar que aquest país té un magnetisme especial, malgrat les seves mancances polítiques. És així des del 1714 i aquí continuem.
Els catalans som així. Blancs, negres, catòlics, musulmans, alts, baixos, rics i pobres. Abidal és negre, musulmà, alt i ric, però això no és decisiu perquè el que importa de veritat és que aquest país té una victòria marcada en el seu futur.
ARA A PORTADA
Publicat el 28 de maig de 2011 a les 22:50
Et pot interessar
-
Política
El Suprem rebutja retransmetre en directe de la declaració de Santos Cerdán
-
Política
La família de Guillem Agulló demana a Illa que li retorni el Premi després de relegar-lo
-
Política
Puigdemont afirma que l'amnistia és una conquesta perquè reverteix part de la repressió però avisa que és insuficient
-
Política
ERC, Comuns i CUP demanen bloquejar un vaixell amb material per a armes israelianes
-
Política
Collboni, sobre l'ampliació de l'aeroport: «Nosaltres mengem de ser una ciutat internacional»
-
Política
Fre a l'arribada de les pistoles Taser a Barcelona: el PSC i el PP es queden sols