Un català musulmà

Política

ARA A PORTADA

Cultura Com sona l'estiu? Ànnia Monreal
Societat El Govern argumenta que no es va enviar l'ES-Alert perquè el nivell d’alerta «no estava justificat» Neus Climent / Agències
Acció Per què no s'ha enviat una alerta als mòbils per les pluges torrencials al Camp de Tarragona? Neus Climent
Societat Set ferits i carrers inundats: els efectes de les pluges al Baix Penedès i al Tarragonès Neus Climent / Agències
Societat La restauració muta a Barcelona: més franquícies i menys bars que tanquen el diumenge David Cobo

Redacció

Publicat el 28 de maig de 2011 a les 22:50

El símbol d'ahir va ser Éric Abidal. Igual que Thierry Henry, el jugador lionès ha entès que el Barça té una identitat difícil, però guanyadora. Les imatges de Wembley han demostrat que Abidal té sentiments sincers, tot cantant l'himne del Barça en català i acceptant la capitania essent perfectament conscient del què significa.

Per si algú no s'hi havia fixat, Éric Abidal és negre. I musulmà. Així que queda clar que aquest país té un magnetisme especial, malgrat les seves mancances polítiques. És així des del 1714 i aquí continuem.

Els catalans som així. Blancs, negres, catòlics, musulmans, alts, baixos, rics i pobres. Abidal és negre, musulmà, alt i ric, però això no és decisiu perquè el que importa de veritat és que aquest país té una victòria marcada en el seu futur.

Escull Nació com la teva font preferida de Google