Política

Un català musulmà

ARA A PORTADA

Els catalans de Franco Pep Martí i Vallverdú
El dia que va morir Franco Pep Martí i Vallverdú
Franquisme i memòria: coneixen els joves el passat? Gemma Climent
La mort de Franco, viscuda per tres generacions: «Em va agafar a la mili i vaig patir per la meva integritat» Marc Orts i Cussó
Tothom va córrer davant dels grisos? Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 28 de maig de 2011 a les 22:50

El símbol d'ahir va ser Éric Abidal. Igual que Thierry Henry, el jugador lionès ha entès que el Barça té una identitat difícil, però guanyadora. Les imatges de Wembley han demostrat que Abidal té sentiments sincers, tot cantant l'himne del Barça en català i acceptant la capitania essent perfectament conscient del què significa.

Per si algú no s'hi havia fixat, Éric Abidal és negre. I musulmà. Així que queda clar que aquest país té un magnetisme especial, malgrat les seves mancances polítiques. És així des del 1714 i aquí continuem.

Els catalans som així. Blancs, negres, catòlics, musulmans, alts, baixos, rics i pobres. Abidal és negre, musulmà, alt i ric, però això no és decisiu perquè el que importa de veritat és que aquest país té una victòria marcada en el seu futur.