El símbol d'ahir va ser Éric Abidal. Igual que Thierry Henry, el jugador lionès ha entès que el Barça té una identitat difícil, però guanyadora. Les imatges de Wembley han demostrat que Abidal té sentiments sincers, tot cantant l'himne del Barça en català i acceptant la capitania essent perfectament conscient del què significa.
Per si algú no s'hi havia fixat, Éric Abidal és negre. I musulmà. Així que queda clar que aquest país té un magnetisme especial, malgrat les seves mancances polítiques. És així des del 1714 i aquí continuem.
Els catalans som així. Blancs, negres, catòlics, musulmans, alts, baixos, rics i pobres. Abidal és negre, musulmà, alt i ric, però això no és decisiu perquè el que importa de veritat és que aquest país té una victòria marcada en el seu futur.
ARA A PORTADA
Publicat el 28 de maig de 2011 a les 22:50
Et pot interessar
-
Política
Com impactarà en el PP català el congrés de Feijóo?
-
Política
El PP s'indigna per una activitat de «tir al feixista» a la festa major de la UPF
-
Política
Illa defensarà la «diversitat» i la necessitat de «sumar capacitats» a la conferència de presidents
-
Política
Salvavides dels Comuns al Govern per la taxa turística: ajornament a canvi de 60 milions per la compra d'habitatge
-
Política
Segones Creus de Sant Jordi del postprocés: «Cal que insistim en allò que ens uneix»
-
Política
Els canvis fiscals no inquieten (per ara) els promotors del Hard Rock