Un català musulmà

Política

ARA A PORTADA

Política Ja només falta Puigdemont Oriol March
Política Lluís Puig porta la determinació de l'exili al Parlament: «Res no acaba avui» Lluís Girona Boffi
Política En català, per imperatiu legal i «pel mandat de l'1-O»: així ha recollit Comín l'acta d'eurodiputat a Madrid Oriol March
Política Pedro Sánchez entra en precampanya a «La Revuelta» sense esquivar preguntes: «Els casos de corrupció m'han decebut» Neus Climent
Política Que els altres no hi vagin Ferran Casas i Manresa | Roger Pi de Cabanyes

Redacció

Publicat el 28 de maig de 2011 a les 22:50

El símbol d'ahir va ser Éric Abidal. Igual que Thierry Henry, el jugador lionès ha entès que el Barça té una identitat difícil, però guanyadora. Les imatges de Wembley han demostrat que Abidal té sentiments sincers, tot cantant l'himne del Barça en català i acceptant la capitania essent perfectament conscient del què significa.

Per si algú no s'hi havia fixat, Éric Abidal és negre. I musulmà. Així que queda clar que aquest país té un magnetisme especial, malgrat les seves mancances polítiques. És així des del 1714 i aquí continuem.

Els catalans som així. Blancs, negres, catòlics, musulmans, alts, baixos, rics i pobres. Abidal és negre, musulmà, alt i ric, però això no és decisiu perquè el que importa de veritat és que aquest país té una victòria marcada en el seu futur.

Escull Nació com la teva font preferida de Google