El símbol d'ahir va ser Éric Abidal. Igual que Thierry Henry, el jugador lionès ha entès que el Barça té una identitat difícil, però guanyadora. Les imatges de Wembley han demostrat que Abidal té sentiments sincers, tot cantant l'himne del Barça en català i acceptant la capitania essent perfectament conscient del què significa.
Per si algú no s'hi havia fixat, Éric Abidal és negre. I musulmà. Així que queda clar que aquest país té un magnetisme especial, malgrat les seves mancances polítiques. És així des del 1714 i aquí continuem.
Els catalans som així. Blancs, negres, catòlics, musulmans, alts, baixos, rics i pobres. Abidal és negre, musulmà, alt i ric, però això no és decisiu perquè el que importa de veritat és que aquest país té una victòria marcada en el seu futur.
ARA A PORTADA
-
«No vull tornar a veure l'home que em va atropellar, no em retornarà la meva vida ni la dels meus fills» Marc Orts i Cussó
-
-
Unitat in extremis a Andalusia: Podem, Esquerra Unida i Sumar segellen una coalició electoral Anna Mira Perich
-
Albiach retreu a ERC que no faci costat a Rufián en l’aposta per la unitat de les esquerres Redacció
-
Publicat el
28 de maig de 2011 a
les 22:50
Et pot interessar
-
Política
ERC demana explicacions a Sánchez per les traves en la catalanització de noms
-
Política
PSC, ERC, Comuns i CUP demanen que el Parlament rebutgi l'ampliació de la pena de mort a Israel
-
Política
Esther Niubó tornarà a la feina dimarts vinent després de dos mesos de baixa
-
Política
L'antiga seu d'ICV a Barcelona, propietat de la Caixa, busca comprador o llogater
-
Política
Junts pressiona el Govern pels obstacles al Registre Civil per catalanitzar-se el nom
-
Política
El TSJC amnistia l'exconsellera Natàlia Garriga per l'organització de l'1-O