El símbol d'ahir va ser Éric Abidal. Igual que Thierry Henry, el jugador lionès ha entès que el Barça té una identitat difícil, però guanyadora. Les imatges de Wembley han demostrat que Abidal té sentiments sincers, tot cantant l'himne del Barça en català i acceptant la capitania essent perfectament conscient del què significa.
Per si algú no s'hi havia fixat, Éric Abidal és negre. I musulmà. Així que queda clar que aquest país té un magnetisme especial, malgrat les seves mancances polítiques. És així des del 1714 i aquí continuem.
Els catalans som així. Blancs, negres, catòlics, musulmans, alts, baixos, rics i pobres. Abidal és negre, musulmà, alt i ric, però això no és decisiu perquè el que importa de veritat és que aquest país té una victòria marcada en el seu futur.
ARA A PORTADA
-
Política Comencen a caminar les columnes de la Diada a Barcelona, Amposta i Girona Gerard Mira | Natàlia Pinyol
-
-
Política «L'esperança sempre serà més poderosa que la por»: el catalanisme es reivindica davant Rafael Casanova Gerard Mira
-
Política El col·lapse del procés no enfonsa el suport a la independència, que encara té marge de creixement Roger Tugas Vilardell
Publicat el
28 de maig de 2011 a
les 22:50
Et pot interessar
-
Política
Junqueras avisa del risc de convertir Catalunya en un «búnquer cada cop més petit i aïllat»
-
Política Irene Montero es perfila com la candidata de Podem a les eleccions generals
-
Política Montilla aposta per acords «transversals» del catalanisme per reforçar la unitat de Catalunya
-
Política
Dimiteix un alt càrrec de la delegació del govern espanyol a Ceuta per la polèmica dels avisos del CNI
-
Política
Artur Mas, sobre l'extrema dreta: «Cal parlar amb ells; una altra cosa és arribar a acords»
-
Política
Turull apel·la a la «revolta dels somriures» davant la tensió al Fossar