El símbol d'ahir va ser Éric Abidal. Igual que Thierry Henry, el jugador lionès ha entès que el Barça té una identitat difícil, però guanyadora. Les imatges de Wembley han demostrat que Abidal té sentiments sincers, tot cantant l'himne del Barça en català i acceptant la capitania essent perfectament conscient del què significa.
Per si algú no s'hi havia fixat, Éric Abidal és negre. I musulmà. Així que queda clar que aquest país té un magnetisme especial, malgrat les seves mancances polítiques. És així des del 1714 i aquí continuem.
Els catalans som així. Blancs, negres, catòlics, musulmans, alts, baixos, rics i pobres. Abidal és negre, musulmà, alt i ric, però això no és decisiu perquè el que importa de veritat és que aquest país té una victòria marcada en el seu futur.
ARA A PORTADA
Publicat el 28 de maig de 2011 a les 22:50
Et pot interessar
-
Política
L'error d'un diputat del PP permet que tiri endavant una proposta de Sumar per reformar l'acomiadament improcedent
-
Política
El compromís d'Albiol amb el Pacte Nacional per la Llengua dura menys de 24 hores
-
Política
Qui s'hi juga més?
-
Política
Illa defensa des de Madrid que «la majoria dels catalans» volen «mirar endavant»
-
Política
Feijóo, atrapat per la pinça Sánchez-Ayuso
-
Política
Reunió imminent entre Junts i el PSOE