El símbol d'ahir va ser Éric Abidal. Igual que Thierry Henry, el jugador lionès ha entès que el Barça té una identitat difícil, però guanyadora. Les imatges de Wembley han demostrat que Abidal té sentiments sincers, tot cantant l'himne del Barça en català i acceptant la capitania essent perfectament conscient del què significa.
Per si algú no s'hi havia fixat, Éric Abidal és negre. I musulmà. Així que queda clar que aquest país té un magnetisme especial, malgrat les seves mancances polítiques. És així des del 1714 i aquí continuem.
Els catalans som així. Blancs, negres, catòlics, musulmans, alts, baixos, rics i pobres. Abidal és negre, musulmà, alt i ric, però això no és decisiu perquè el que importa de veritat és que aquest país té una victòria marcada en el seu futur.
ARA A PORTADA
Publicat el
28 de maig de 2011 a
les 22:50
Et pot interessar
-
Política
Els convergents no han marxat mai
-
Política
Joan Ignasi Elena nega davant el jutge conèixer l'alcalde d'Altafulla investigat
-
Política
«Catalunya deu molt a Convergència»: Illa torna a reconèixer el llegat de Pujol
-
Política El PP exigeix la dimissió de Sánchez i eleccions immediates: «És indecent que continuï»
-
Política
ERC urgeix Sánchez a «fer neteja» al PSOE després de la condemna d'Àbalos
-
Política El Tribunal Suprem condemna l'exministre Ábalos a 24 anys de presó