El símbol d'ahir va ser Éric Abidal. Igual que Thierry Henry, el jugador lionès ha entès que el Barça té una identitat difícil, però guanyadora. Les imatges de Wembley han demostrat que Abidal té sentiments sincers, tot cantant l'himne del Barça en català i acceptant la capitania essent perfectament conscient del què significa.
Per si algú no s'hi havia fixat, Éric Abidal és negre. I musulmà. Així que queda clar que aquest país té un magnetisme especial, malgrat les seves mancances polítiques. És així des del 1714 i aquí continuem.
Els catalans som així. Blancs, negres, catòlics, musulmans, alts, baixos, rics i pobres. Abidal és negre, musulmà, alt i ric, però això no és decisiu perquè el que importa de veritat és que aquest país té una victòria marcada en el seu futur.
ARA A PORTADA
Publicat el
28 de maig de 2011 a
les 22:50
Et pot interessar
-
Política
Brussel·les dona suport a Espanya: «La resposta europea ha de ser decidida, ràpida i unitària»
-
Política
Les assignatures que el Parlament ha deixat per setembre
-
Política
La Fiscalia investiga l'exnúmero dos d'Empresa del govern d'Aragonès
-
Política
Calama rectifica i admet parcialment la petició de nul·litat de Zapatero
-
Política
La Fiscalia refreda l'amnistia de Jové i Salvadó malgrat l'aval europeu
-
Política
Sánchez usarà «tots els recursos» de l'Estat per evitar una nova «violació de la integritat territorial»