El símbol d'ahir va ser Éric Abidal. Igual que Thierry Henry, el jugador lionès ha entès que el Barça té una identitat difícil, però guanyadora. Les imatges de Wembley han demostrat que Abidal té sentiments sincers, tot cantant l'himne del Barça en català i acceptant la capitania essent perfectament conscient del què significa.
Per si algú no s'hi havia fixat, Éric Abidal és negre. I musulmà. Així que queda clar que aquest país té un magnetisme especial, malgrat les seves mancances polítiques. És així des del 1714 i aquí continuem.
Els catalans som així. Blancs, negres, catòlics, musulmans, alts, baixos, rics i pobres. Abidal és negre, musulmà, alt i ric, però això no és decisiu perquè el que importa de veritat és que aquest país té una victòria marcada en el seu futur.
ARA A PORTADA
-
Punt i final al pacte Junts-PSOE: la militància avala la ruptura amb Sánchez Oriol March | Bernat Surroca Albet
-
Jaume Giró, després del trencament Junts-PSOE: «Cal evitar el tacticisme i defugir la retòrica erma» Oriol March
-
ERC, davant del «trencament» de Puigdemont amb Sánchez: entre l'escepticisme i el compromís amb la negociació Bernat Surroca Albet
-
Sánchez admet cobraments en efectiu, però sempre «dins de la legalitat»: «El finançament del PSOE és net» Bernat Surroca Albet
-
Mazón anuncia una compareixença per la dana i diu que «es fa càrrec» dels insults dels familiars de les víctimes Natàlia Pinyol
Publicat el 28 de maig de 2011 a les 22:50
Et pot interessar
-
Política
Aznar assegura que Pujol va prioritzar la immigració magribina per evitar la llatinoamericana
-
Política
Junts denuncia que la Generalitat hagi contractat tecnologia xinesa per desplegar la fibra òptica pública
-
Política
BComú exigeix a Collboni que prohibeixi ja les compres d'habitatge especulatives si vol pressupostos
-
Política
I Esquerra, què?
-
Política
Junts avala la llei de Sánchez que obliga les grans empreses a respondre en català
-
Política
Al PP se li acumulen les desgràcies