Entra ben decidida. Somrient i saludant a banda i banda vestida de vermell. Què diferent s'havia imaginat aquest congrés. Toca fer veure que no ha passat res, dissimular que aquest no era el congrés que ella havia imaginat. "L'única autoritat al PSOE sóc jo, els agradi o no", va sentenciar el 29 de setembre passat a les portes de Ferraz poques hores abans que Pedro Sánchez fos defenestrat. En aquell moment, era la presidenta del comitè federal en el qual es va produir el cop d'estat. Avui, però, els flaixos de les càmeres no s'aturen davant de Verónica Pérez, una de les persones de màxima confiança de Susana Díaz. 

Empassar-se l'orgull, mantenir el cap ben alt i fer declaracions neutrals. Que ni lloïn el secretari general -eviten dir el seu nom- ni puguin ser interpretades com una declaració de guerra. Aquesta és la consigna que segueix la presidenta d'Andalusia, a qui li costa dissimular la seva decepció quan sent el líder dels socialistes europeus, Gianni Pittella, clamant a favor de la "unitat". Díaz observa l'escenari des de les files no destacades de la platea. I veu un Pedro Sánchez aclamat i aplaudit. Sí, ella s'havia imaginat aquest congrés molt diferent. Diumenge no hi serà quan el flamant secretari general defensi el seu projecte polític. Aquell projecte que ella va pensar que derrotaria. L'andalusa serà en aquell moment una una fira d'aeronàutica a París.

I no hi serà José Luis Rodríguez Zapatero. Ni Alfredo Pérez Rubalcaba. Ni Felipe González, que ha cobert l'expedient amb un vídeo escuet i fred desitjant "encert" al secretari general. No, González tampoc pronuncia el nom de Pedro Sánchez. Actitud derrotista la de la vella guàrdia, que sap que no tenia el pes numèric per plantar batalla. Això sí, la relació entre susanistes i sanchistes és freda i distant encara que la ciutat de Madrid bulli fregant els 40 graus de temperatura.

Ser baró ja no cotitza a l'alça

I els barons on són? El president del País Valencià, Ximo Puig; el d'Astúries i excomandant de la gestora, Javier Fernández; el d'Aragó, Javier Lambán; el de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page... Sembla que ser baró ja no cotitza a l'alça. El d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, sí pot presumir de ser ara el president del comitè territorial, una de les poques concessions que ha fet Sánchez als seus detractors. El secretari general es reuneix aquesta tarda amb ells, un per un, en el que serà en molts casos la primera trobada després que hagin enterrat les destrals de guerra.

Els dirigents del PSC, en canvi, sí estan de moda. Es passegen amb un somriure d'orella a orella. Tampoc ells imaginaven fa tres mesos que el 39è congrés fos així. De ser els repudiats, els castigats i el "problema" del PSOE, són ara els coherents, els fidels del secretari general, els que van defensar el "no és no" fins al final. Un tomb de 180 graus.

El congrés del Sánchez 2.0 transcorre amb una placidesa insòlita i poc pronosticada. De moment, amb poc protagonisme del secretari general, que serà aquest diumenge quan desglossi el seu full de ruta pels pròxims quatre anys. Mentrestant, noves cares poc conegudes pel socialisme van pujant a l'escenari sota l'atenta mirada d'aquells que un dia es van creure les úniques "autoritats competents". Fins que la militància els va posar davant del mirall.