Un criminal se'n fot de nosaltres

Publicat el 03 d’abril de 2014 a les 21:59
Jesús Muñecas Aguilar és un delinqüent molt perillós. Els anys setanta era el comandant de la caserna de la Guàrdia Civil de Tolosa, a Guipúscoa, i això li va permetre esplaiar el seu sadisme amb els detinguts, als quals acostumava a torturar personalment. Li agraden els cavalls i solia cavalcar pels seus dominis, sempre exhibint el fuet a la mà. El mateix instrument que, després, formava part del repertori de tortures. Normalment feia que uns detinguts escoltessin els crits de dolor dels altres i, fins i tot, si tenien alguna relació entre ells, els obligava a presenciar mútuament les pallisses amb guies telefòniques, la banyera, simulacres d'execució...

Gràcies a la transició, Muñecas va continuar la seva carrera sense problemes. Fins que se'ls va buscar. Tots el recordem el 23-F, adreçant-se als diputats per dir-los que "la autoridad competente, militar por supuesto, será la que determine qué es lo que va a ocurrir". Només li van caure cinc anys de presó i gràcies a diversos beneficis penitenciaris (no deguts a penediment, esclar, sinó a tallers, donació sang i coses per l'estil) el fet és que l'octubre de 1984 ja era al carrer. I, com que li continuaven agradant els cavalls, algú li va facilitar la inversió per muntar una hípica. Mai no li han faltat els diners.

Viu tranquil·lament a Madrid i està molt enfadat perquè una jutgessa argentina n'ha demanat l'extradició pels seus crims contra la Humanitat. Això li ha comportat la molèstia d'haver d'anar a declarar a l'Audiència Nacional i que algunes de les seves víctimes parlin d'ell als mitjans de comunicació. Total res, perquè la Fiscalia de l'Estat el defensa amb dents i ungles, amb el suport absolut del PP, el PSOE i tots i cadascun dels despatxos de l'actual règim espanyol.

La transició no va ser el relat oficial i ensucrat dels funerals de Suárez. La transició va ser -i encara és- la cara d'aquest criminal.