L'Ariadna Guitart va ser una de les vint persones que aquest passat diumenge, 16 de setembre, va entrar al centre penitenciari de Lledoners per oferir un taller de dansa als presos. Ho va fer juntament amb els seus companys de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages. "Hi vam arribar a quarts de quatre de la tarda, i fins gairebé les sis no vam entrar al poliesportiu, que era on havíem de ballar", explica, assenyalant que "els protocols de la presó són feixucs i lents".

Van ser els primers a arribar a la sala de ball. Poca estona després van entrar-hi els presos. Eren una seixantena, i entre ells hi havia Jordi Cuixart, Josep Rull i Joaquim Forn. "De seguida que ens van veure ens van venir a saludar, riallers", comenta, tot afegint que el primer encontre va ser "emocionalment molt potent", perquè "no sabíem com ens els trobaríem, ni quina cara farien".

La dinàmica va començar amb la mostra, per part únicament dels ballarins i ballarines, del Ball de Gitanes de Rubí i el tradicional Ball d'Homenatge. Després d'això, els de l'esbart van ensenyar, als presos que s'hi van animar el ball de La Bolangera, típic de les festivitats manresanes. "El Jordi Cuixart i el Josep Rull hi van participar, i el Joaquim Forn ens mirava des de la grada", apunta.

Un cop va acabar-se l'activitat, els funcionaris del centre es van endur tots els presos excepte els polítics, que van quedar-se una estona xerrant amb els manresans. "El Cuixart no s'hi va estar gaire estona, perquè tenia visita amb la seva família, però pel que vam poder percebre se'l veia animat. Fins i tot ens va dir que havia aconseguit que alguna gent de la presó es fes sòcia d'Òmnium", assenyala Guitart.

Amb moltes preguntes a fer però encara amb més ganes d'escoltar, els vint visitants van envoltar els dos presos polítics. "Ens van explicar que malgrat que a Estremera el tracte havia estat correcte, els funcionaris els veien com si fossin persones dolentes", relata la manresana, tot exposant que "ells mateixos deien que entenien que la gent d'Espanya els veiés així perquè els mitjans de comunicació d'allà els pintaven com uns monstres". A Lledoners, "és una altra història", asseguraven Rull i Forn, que també van mostrar preocupació per les mares de tots els polítics empresonats, "que són les que pateixen més".

Pel que fa a l'eterna pregunta de si senten o veuen les concentracions de cada diumenge al camp de darrere del centre penitenciari, van assegurar que "els crits els senten tots" i que, "segons com bufa el vent, fins i tot senten els parlaments", relata Guitart, que afegeix que una de les coses que més els emociona és "el 'bona nit' que ja fa setmanes que els hi desitja un noi que es diu Joan, amb un megàfon".

Referent als llaços grocs lligats a les cel·les de la presó, Forn i Rull van aclarir que "no els han posat ells", sinó que "ho han fet altres presos sensibilitzats amb la causa i que troben injust el seu engarjolament".

Finalment, i després dels reiterats "no desistiu", "manteniu-vos forts i units" i "ho aconseguirem", els de l'esbart els hi van entregar un recull d'escrits. També van regalar, a la biblioteca del centre, un llibre de l'entitat.