Militars en formació Foto: Marta Lluvich.

Un centenar de persones van assistir el passat 6 de febrer al saló de la Gran Penya, un club de la Gran Via madrilenya freqüentat per militars retirats, segons informacions del diari El País. El motiu: un debat titulat Forces Armades i ordenament constitucional. Allò sorprenent, les paraules que el general de divisió a la reserva, Juan Antonio Chicharro, cridava amb tota tranquil·litat: "La pàtria és anterior i més important que la democràcia. El patriotisme és un sentiment i la Constitució no és més que una llei ". Més sorprenent encara, però, la reacció del públic, que amortiguava el discurs amb crits de "Bravo! Bravo! ".

A més del general, entre els ponents destacaven el president de la Sala Militar del Suprem, Ángel Calderón; el rector de la Universitat Rei Juan Carlos, Pedro González-Trevijano i el magistrat i director de la Revista Jurídica Militar, José Antonio Fernández Rodera, com a moderador. L'acte es va desenvolupar normalment fins que Chicarro, comandant general d'un cos amb més de 4.000 militars (la Infanteria de Marina) fins fa tres anys, va intervenir deixant clar que el seu no era un discurs improvitzat.

Segons el que diversos assistents van dir a El Pais, el militar va excusar el seu discurs afirmant que l'actual "ofensiva separatista-secessionista" l'obligava a parlar. A més, va assegurar que als exèrcits "hi ha un sentiment generalitzat de preocupació, por, incertesa i confusió". També va criticar la destitució del general José Mena, el gener de 2006, per criticar l'Estatut català. De fet, inclús es va atrevir a oferir la seva versió de la Carta Magna dient que "L'article 8.1 no implica l'autonomia de les Forces Armades", en al·lusió al mandat que encomana als exèrcits la missió de "defensar la integritat territorial i l'ordenament constitucional". Chicharro va demanar al Tribunal Constitucional i al Govern la defensa de la Carta Magna, tal com, segons ell, es llegeix a l'article 97 de la Constitució on se'ls atribueix la direcció "de l'Administració civil i militar".

L'únic militar de l'acte parlava amb condicional i suggeria les respostes en forma de preguntes. Més endavant, però, va llançar-se a formular una teoria per justificar el cop d'Estat. El problema es produiria, va dir, "si els responsables de la defensa de la Constitució no es comportessin com la seva funció requereix". I això el va portar a preguntar-se "quin és el rang normatiu del títol preliminar de la Constitució". No ho va dir, però va donar a entendre: l'article 8.1 forma part del nucli dur de la Carta Magna, el que no succeeix amb l'article 97, que determina la subordinació de les Forces Armades al Govern, pel la qual cosa, la seva força imperativa seria menor.

El general va seguir pel camí de les hipòtesis, imaginant que passaria si el PP perdés la majoria absoluta a les properes eleccions i els nacionalistes li exigissin, a canvi del seu suport, la reforma de l'article 2 de la Constitució, que consagra la unitat indissoluble de la Nació espanyola. "¿Què fan llavors les Forces Armades?". Va deixar caure: "Una cosa és la normativa i una altra la praxi". L'única autoritat que va semblar resistir la seva revisió constitucional va ser la del Rei, convertit, com al 23-F, en comandament efectiu de les Forces Armades.

A l'hora del col·loqui, la majoria de preguntes van anar més lluny que les del propi general. "L'alternativa a la Constitució és un suïcidi col·lectiu", va advertir el catedràtic González-Trevijano.

Chicharro és a la reserva, però encara no s'ha retirat. Per tant, segueix subjecte al codi disciplinari que castiga el militar que "expressi públicament opinions que suposin infracció del deure de neutralitat en relació amb les diverses opcions polítiques o sindicals". A més, està destinat a l'assemblea permanent de la Reial i Militar Ordre de Sant Hermenegild, un selecte òrgan assessor del ministre de Defensa en matèria de recompenses que avalua la "conducta irreprotxable" dels militars.