El text, que no és vinculant i que ha estat elaborat pels lletrats de la comissió de Justícia del Congrés, alerta també que la norma acordada pel PSOE i l'independentisme abans de la investidura de Pedro Sánchez podria xocar amb la legalitat europea. El text dels juristes serà analitzat ara per la comissió. Posteriorment, anirà al ple del Congrés i, després, al Senat.
L’informe dels lletrats també observa una "manca de determinació" en l'àmbit d'aplicació de la llei, tant pel que fa als delictes amnistiats com al període en què es van cometre. "No es correspon amb el caràcter excepcional d'una extinció de responsabilitat ni amb les exigències d'una llei singular, cosa que pot afectar el principi constitucional de seguretat jurídica i dificultar l'aplicació unívoca", indiquen.
El mes de novembre passat, en un altre informe, els lletrats del Congrés van emetre un posicionament favorable on defensaven la tramitació de la llei en considerar que no contenia cap xoc directe amb la Constitució. En aquella ocasió el lletrat major, Fernando Galindo, va expressar dubtes en la constitucionalitat de la iniciativa per no tant "palmàries" com per vetar la seva tramitació.
El govern espanyol mira al TC
La ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, ha estat la primera representant del govern espanyol que ha respost a l'informe, assegurant que serà el Tribunal Constitucional el que es pronunciï sobre la constitucionalitat de la llei. Rodríguez, que ha fet les declaracions en el marc d'una visita a l'Ajuntament de Barcelona, ha assegurat que és una norma que ja es va valorar com un text legal "d'escrupolosa cura amb el mandat constitucional".
