La candidata de la coalició Barcelona en Comú, Ada Colau, ha expressat que decidirà el suport al procés sobiranista depenent de qui el lideri, deixant entendre que podria tenir un "no" per a Artur Mas i un "sí" per a Teresa Forcades, en cas que es presenti a les eleccions del 27-S. Evidentment, els projectes de Mas i Forcades per a un nou país són substancialment diferents i cadascú pot triar quin dels dos –o de qualsevol altre- li sembla més il·lusionant, però el suport a un projecte d'aquesta magnitud, precisament perquè es tracta d'un canvi radical de la situació política actual, hauria d'estar més enllà de les sigles polítiques.

Colau pot dir que Mas utilitza el procés per tapar-se les vergonyes i, des d'aquest punt de vista, és lògic que no vulgui ser-ne còmplice, de la mateixa manera que el discurs bolivarià de la monja Forcades tampoc no és el del gust de molts independentistes, que aspiren més aviat a una república homologable a les que formen part de la Unió Europea. 

Ara bé, voler el millor pel teu país pot ser molt admirable però resulta poc pràctic si es fixa com a condició "sine qua non" per donar suport a la independència que la liderin els teus, especialment si a les urnes no són la força majoritària, entre altres coses perquè denota una ambigüitat útil només per a  embolicar la troca. Algú s'imagina, en l'escenari post 27-S i en el supòsit que les forces independentistes s'alcin amb la majoria, que aquells sobiranistes que quedin segons o tercers es desmarquin del procés per no haver quedat els primers? De moment això només ho preveu Colau, per sort.