Junqueras saluda Mas en acabar la seva conferència. Foto: Jordi Borràs
Les eleccions anticipades del 27 de setembre han de ser només plebiscitàries (Catalunya-Espanya) o també han de ser, alhora, constituents (dreta-esquerra)? Aquest és el gran debat en el qual es troben immerses ara mateix les tres formacions independentistes existents al país: CDC, ERC i la CUP. El líder dels republicans, Oriol Junqueras, i el de la CUP al Parlament, David Fernàndez, publiquen avui un article conjunt a El Periódico en què defensen el caràcter plebiscitari i constituent del 27-S... i paral·lelament, ahir al vespre, Junqueras va llançar a l'aire la proposta de llista unitària sense cap partit.
L'acord entre CDC i ERC del 14 de gener va servir per firmar la pau entre convergents i republicans fins passades les municipals, i per deixar aparcada la proposta d'Artur Mas de llista conjunta. I, en la part oculta de l'acord, establia que els dos partits no intentarien apropiar-se d'Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), un acord que els republicans entenen que Mas se salta a la conferència de Molins de Rei, quan proposa una llista de les entitats "amb" el president.
Ara, després de quinze dies en què ERC apareix a la defensiva davant l'opinó pública... Junqueras realitza un doble moviment. D'una banda, insisteix que el marc fixat el 14 de gener és el vàlid -llistes separades de CDC, ERC i CUP, sota un possible paraigües comú-, perquè la ciutadania pugui votar tant en clau independentista com en clau social. Ara bé, si el conjunt de l'independentisme no veu bé aquesta proposta, veu l'aposta d'Artur Mas i la dobla: llista exclusivament plebiscitària, neutra, amb cap representant polític. Ni un.
Aquest escenari, que hauria de comptar amb el vist-i-plau de la CUP -i que, ara per ara, es mostra totalment sorpresa per la proposta, donant a entendre que no hi han participat-, convertiria les eleccions del 27-S en exclusivament plebiscitàries. Si guanya la llista independentista, els diputats escollits proclamarien una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) d'immediat, dissoldrien la cambra i, llavors, es durien a terme les primeres eleccions del proto-Estat català, en què la ciutadania votaria basant-se en l'eix dreta-esquerra.
Estudis i percepcions
Des d'ERC es té la convicció demoscòpica que tres llistes independentistes (de centre-dreta, de centre-esquerra i d'esquerra alternativa), per separat, aconseguirien més vots que una llista única. Cadascuna en el seu àmbit podria captar més indecisos, i passat el 27-S, s'hauria de conformar un govern d'unitat proporcional als resultats, que pilotaria el trencament amb l'Estat espanyol, la redacció de la Constitució catalana i la proclamació de la independència.
Tot amb tot, els republicans són conscients que l'opinió majoritària en el si de l'independentisme convençut és que una llista única tindria més capacitat guanyadora. Una percepció que, defensen, no s'adiu amb cap estudi sociològic. Es miri com es miri, un atzucac, que s'ha de resoldre durant aquest mes de juliol.
Tot plegat, combinat amb la manca de prestigi de la classe política, ha dut Junqueras a verbalitzar públicament una idea que asseguren que feia temps que rondava en l'ambient, una llista 100% civil votada únicament per executar el trencament amb l'Estat espanyol. En aquest escenari, els partits quedarien congelats. Una via que, d'altra banda, també desactivaria el discurs de "muerte a Mas".
Des de CDC, de moment, no s'ha mogut fitxa.
