Posar tota una veterana, aristòrcrata, que presta serveis des de l'any 1983 als serveis secrets espanyols, com a número dos del Centre Nacional d'Intel·ligència, ha servit per calmar el cert malestar que es respira pel manteniment d'un militar com a cap de la intel·ligència de l'Estat.

Aquest ha estat un dels arguments que va inclinar la decisió del govern espanyol, formalitzada el divendres 3 d'agost, de nomenar Beatriz Méndez de Vigo, una llicenciada en dret que va entrar l'any 1983 en la plantilla del refundat Centro Superior de Información de la Defensa (CESID), per substituir Elena Sánchez com a secretària general del CNI.

El càrrec de lliure designació política i amb rang de subsecretari l'ocuparà una experta dels serveis secrets que pot calmar les veus d'aquells que demanen que el CNI sigui dirigit per un civil i més ara que està sota el comandament del Ministeri de la Presidència, és a dir, Soraya Sáenz de Santamaria. “No és el moment de canviar el director”, va dir la vicepresidenta des del primer moment, per justificar la continuïtat del general Félix Sanz Roldán, i que els cercles polítics consideren home del PSOE.


Beatriz Méndez de Vigo (1958), va ingressar al CESID, on va encetar la seva  carrera com analista a la Divisió d'Intel·ligència Exterior va treballar a l'àrea de Relacions amb serveis d'intel·ligència d'Europa, que poc després va dirigir. El 2002, i ja refundats els serveis secrets amb el nom de CNI, va ser nomenada cap del departament de Relacions amb serveis d'Intel·ligència i posteriorment entra en el departament de contra-intel·ligència. Des de 2011 era representant del CNI davant dels Serveis secrets alemanys.