La política catalana assegura al conjunt de la ciutadania que està disposada a construir un país nou més just, més equitatiu, més pròsper. Ja sigui Junts pel Sí, ja sigui Catalunya Sí que es Pot -o el PSC, o Ciutadans...-, tots plegats prometen als catalans un futur de meravelles en què la justícia social, la transparència i la igualtat seran els fars que guiaran el camí d'aquest poble, vagi on vagi.

Contraposat a aquest discurs, sobta amargament veure els pactes de despatxos a què hem assistit acríticament aquests últims quinze dies. De cop, dòcilment, la ciutadania aplaudeix la designació de Raül Romeva, Lluís Llach o Germà Bel com si, cadascun en el seu àmbit, encarnés la veritat revelada. Sense fer-se preguntes. Sense que els afectats expliquin nítidament qui els ha contactat i què els han ofert a canvi. Sense alternatives possibles. Exactament el mateix cas que Lluís Rabell, per cert, tot i que la superioritat moral de l'esquerra diviníssima sempre juga al seu favor. PSC i C's ens diran que fan primàries de debò. Ui, sí. Primàries amb un sol candidat.

A risc de semblar obtús, sóc incapaç de trobar gaires diferències entre aquestes designacions "a dit" i la d'Artur Mas per part de Jordi Pujol, o la de Mariano Rajoy per part de José María Aznar. Taaaan criticades per tothom, convé no oblidar-ho. I, per si quedava algun dubte d'aquesta voluntat de les cúpules polítiques de controlar-ho absolutament tot, la CUP va i cuina unes primàries amb una llista tancada per a les cinc primeres posicions. Tot plegat, exasperant.

Potser és que, senzillament, ja ens agrada tenir un capitost que lideri el ramat. Que pensi per nosaltres. Que decideixi per nosaltres. Que es rodegi d'un cercle opac de gent que gestioni per nosaltres. I que aquest cercle opac sigui qui designi el nou capitost. Un nou capitost que continuï decidint per nosaltres. I, és clar, d'aquí a que s'embutxaqui els nostres diners només hi ha un pas.

Sorprenentment, l'avantguarda del "nou país" no dóna gaires símptomes de voler corregir vicis passats. En canvi, s'opta per explicar un conte de fades que grinyola massa. I tot això, es deia, ara s'havia de corregir.