El seu autor, Joan Cuevas, és un politòleg amb experiència tant al sector privat (a la fundació Pere Tarrés primer i ara a la Jaume Bofill) com al públic, ja que va ser un dels principals assessors de l'equip de govern de Sabadell durant bona part de l'últim mandat. Una expertesa, experiència i contactes que li permeten fer un relat sobre l'obra d'aquests consistoris des de la proximitat, però amb rigor i autocrítica, així com exposar-ho amb un llenguatge pròxim i profund a la vegada.
"La voluntat és un dels elements que no són determinants en l'èxit d'un projecte transformador", explica Cuevas a NacióDigital, ja que, segons afegeix, "no per molt voler una cosa, aquella cosa passarà". Segons detalla, és molt més necessari tenir capacitat per generar "idees hegemòniques" que empenyin socialment o garantir que les iniciatives endegades tinguin èxit i una repercussió directa en la població.
Governs que cauen i que segueixen
Entre els governs que previsiblement podran seguir amb el projecte de l'anterior mandat hi ha el de Ripollet, com probablement el de Barcelona -tant ERC com BComú presenten projectes transformadors-, mentre que els de Badalona i Castelldefels dependran dels acords d'aquests dies. En canvi, el de Cerdanyola del Vallès tornarà a mans del PSC, així com el de Sabadell, malgrat que el ple hauria permès reeditar un govern del canvi i Podem ho ha evitat, però caldrà estar atents també a la possible entesa entre Tot per Terrassa i ERC a la cocapital vallesana.
En tot cas, Cuevas els recomana d'inici "plantejar els dos o tres grans projectes del mandat i que després hi hagi petites millores o proves pilot", ja que "s'ha de prioritzar, no es pot fer tot, i cal treballar-ho bé". La complicació de determinades polítiques, assegura, impossibilita abordar-les totes de cop. "Tendim a fer programes per projecte, ideologia, però han de ser viables i han de tenir repercussió", insisteix, a banda que "els recursos necessaris i la seva complexitat evidencien que fer-ho tot és impossible".
Joan Cuevas treballa a la Fundació Josep Bofill i va assessor l'equip de govern de Sabadell. Foto: Adrià Costa
Per aconseguir fer-les viables, posa l'accent en la necessitat de "crear hegemonies i consensos", aconseguir que la ciutadania pedali al costat de l'ajuntament, connectar-hi. Reflexiona que rebutjar per populista la intenció de "construir grans idees guanyadores" és problemàtic, sobretot en uns moments en què es reclamen grans canvis instantanis i urgents: "La ment usa processos emocionals i no racionals. Si es volen impulsar polítiques de consensos, no es pot fer només racionalment, cal guanyar els cors de la població".
Ara bé, més enllà de l'emocionalitat, cal també racionalitat i rigor. "No n'hi ha prou amb la gesticulació permanent, cal un disseny d'iniciatives projectades a l'impacte i amb evidència científica que poden funcionar", exposa, amb proves pilot i valorant prèviament les dificultats i els elements que hi impactaran.
La dificultat d'exigir una "A"
I un dels principals reptes que identifica és el d'aconseguir que l'administració, la funció pública i la burocràcia -a vegades, del bracet dels sindicats del ram- pedalin diferent de com ho han fet fins ara. Una de les anècdotes que explica Cuevas al llibre és que va poder comprovar a l'ajuntament, com li havia avisat prèviament un amic amb experiència privada i pública, les dificultats perquè les ordres es complissin com s'havien demanat. L'amic li havia anunciat que, a l'empresa privada, quan demanes una "A", poden trigar més o menys, però acabes rebent una "A" o, a tot estirar, una "B" o una "C". A l'administració pública, en canvi, si demanes una "A" -van avisar-lo-, hauria d'anar recordant que espera una "A" i, al cap de molt de temps, potser rep un "63".
[blockquote]"Els equips de govern han emès ordres massa complexes i, a vegades, no han funcionat", assumeix Cuevas, sobre el lideratge polític a l'administració[/blockquote]
Davant d'això, l'autor planteja que, a mig termini, "es pot treballar en el desenvolupament professional, fer créixer la intel·ligència dels equips i donar autonomia a les unitats perquè resolguin els problemes", a través de projecte petits i pilots. Fent autocrítica, admet que "els equips de govern han emès ordres massa complexes i, a vegades, no han funcionat" i, per tant, "els projectes grossos han de ser senzills en el disseny, perquè l'estructura de l'administració sigui capaç de desenvolupar-ho". En tot cas, reclama una reforma a nivell nacional per adaptar el seu funcionament als reptes complexos del moment.
Entre la socialdemocràcia i l'esquerra alternativa
En el llibre, Cuevas també aborda altres qüestions, com els ritmes de la transformació, ja que "la socialdemocràcia s'ha instal·lat en un reformisme de la improvisació i l'esquerra més alternativa s'ha instal·lat en el contrapoder i la proclama, dues posicions molt estèrils per a la transformació", davant les quals planteja un "incrementalisme transformador". "El canvi no serà ràpid i contundent, sinó llarg i progressiu", alerta, i això que les xarxes socials acceleren els terminis d'exigència de les respostes i "serveixen per generar crisi de governabilitat, però no són capaces de promoure mesures constructives reals i viables, en la majoria dels casos".
Joan Cuevas reclama una transformació de l'administració per adaptar-la als reptes actuals. Foto: Adrià Costa
Així mateix, analitza dues de les grans banderes de l'esquerra transformadora: les municipalitzacions i la participació ciutadana. Quant a les primeres, explica que els processos exitosos "s'han donat quan s'han preparat amb temps, s'ha parlat amb els treballadors i la ciutadania afectada, i s'ha generat una percepció conjunta de la necessitat de canviar-ho" amb dades que ho avalaven.
La participació no és un elixir
Pel que fa a la participació ciutadana, critica que s'he pres "com si fos un elixir, com si del que en surti tot sigui positiu i de consens". Reconeix que aquesta "ha de servir per fer processos de debat de qualitat, informació, coneixement i incloure perspectives, una forma molt artesanal de fer política", però admet que, "quan es vol fer a gran escala, els detalls potser no es poden cuidar". De fet, assenyala que, en general, "els partits d'esquerres tenen poca participació interna de qualitat, més de reunions interminables i pocs perfils socials reflectits en elles", i que el canvi hauria de començar aquí.
El llibre es va publicar abans de les eleccions, però Cuevas admet que els comicis han suposat un "toc d'atenció" a alguns governs del canvi i "cal aprendre'n". Tot i això, opina que "la ciutadania és conscient que els reptes són tan grans que cal transformar", en àmbits com la immigració, l'emergència climàtica, el creixement econòmic o la cronificació de la pobresa. "O es reconfiguren partits i administracions per fer més transformadores o la política seguirà sent molt inestable", conclou.
