03
de setembre
de
2021, 09:28
Actualitzat:
12:51h
Una investigació de The New York Times publicada aquest divendres vincula l'entorn de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la intel·ligència russa des de 2019. La investigació del diari, que signen els periodistes Michael Schwirtz i José Bautista, es basa en el sumari de l'operació Volhov -el secret del qual s'ha aixecat aquesta mateixa setmana-, en un "informe d'intel·ligència europeu" que el diari afirma haver treballat i contrastat, i en entrevistes a funcionaris de seguretat a Espanya i a l'estranger. A través d'un comunicat, Puigdemont ha afirmat que es tracta d'una nova mostra de la "guerra bruta" de l'Estat contra l'independentisme.
L'extensa informació del rotatiu nord-americà sosté que tant el director de l'oficina de l'expresident, l'historiador Josep Lluís Alay, com el seu advocat, Gonzalo Boye, haurien mantingut contactes sovintejats amb persones properes a la intel·ligència i al món dels negocis d'aquell país. L'objectiu seria aconseguir complicitats i també vies de finançament per al moviment independentista o un futur estat català. Ells mateixos les admeten i les vinculen a contactes polítics sobre la situació a Catalunya. Puigdemont afirma que coneixia els contactes.
El The New York Times vincula les trobades d'Alay en diferents viatges amb representants de la intel·ligència russa, ja fossin directes o a través d'intermediaris o empresaris, a l'aparició del Tsunami Democràtic en el marc de la sentència del procés a la tardor del 2019 tot i que no és capaç d'establir cap vincle o ajut material concret. La policia espanyola sí que va relacionar el director de l'oficina de l'expresident al Tsunami.
El diari explica que en els dies posteriors al bloqueig de l'aeroport del Prat Sergei Sumin, un coronel del Servei Federal de Protecció de Rússia, que supervisa la seguretat de Vladimir Putin, i Artyom Lukoyanov, fill adoptiu d'un alt conseller de Putin i involucrat en el suport rus als independentistes d'Ucraïna oriental, van ser a Barcelona i es van reunir amb Alay. Ell ho confirma.
Alay es feia acompanyar en els seus viatges i reunions relacionades amb Rússia per Alexander Dmitrenko, un empresari rus casat amb una catalana que el govern espanyol ha vinculat als serveis secrets i el crim organitzat rus. I també a Rússia Boye es va reunir amb Vasily Khristoforov, a qui es presenta com un mafiós. Segons el diari hauria intentat gestionar un "conducte secret de diners" però l'advocat afirma que hi va tractar només assumptes relacionats amb les seves causes judicials. Alay manté, segons els informes d'intel·ligència que cita el diari, relació amb dos espies russos que van treballar encoberts als Estats Units. De fet, és el traductor al català d'El secret de la clandestina, un llibre de l'exespia russa Elena Vavilova basat en les seves vivències.
El diari recorda les maniobres de Rússia i els seus serveis secrets per desestabilitzar països europeus, interferir en les eleccions americanes o el finançament a moviments populistes i d'extrema dreta, també a Espanya. Els missatges de text de Puigdemont, Alay i Boye fan evident l'interès per aconseguir complicitats amb personalitats properes al govern rus. El Govern ha estat consultat i es desvincula per complet dels moviments de Boye i Alay a Rússia, que Pere Aragonès afirma desconèixer.
En l'origen de l'operació Volhov es van detallar contactes de dirigents de l'entorn de Puigdemont amb Rússia a la tardor del 2017. Ara se'n detallen de posteriors i amb uns altres actors.
Investigació d'un consorci periodístic contra la corrupció
Poca estona després de la publicació al The New York Times, l'Organitzed Crime and Corruption Reporting Project, un consorci periodístic que investiga i destaca casos de corrupció i crim organitzat, ha publicat la seva investigació. Sosté que els missatges obtinguts per la policia mostren com l'entorn de Puigdemont va intentar no fer enfadar Moscou amb qüestions sensibles relacionades amb drets humans o amb l'enverinament del líder opositor Alexei Navalny. Apunten Rússia va intentar desestabilitzar la Unió Europea a través del procés català i afegeixen que els contactes entre Moscou i l'independentisme "van ser especialment evidents" durant la tardor del 2017.
L'organisme fa referència a missatges de text entre Boye i Alay, que mostren com "van continuar buscant el suport rus fins al 2020" a través d'una estratègia de comunicació que havia d'evitar temes controvertits, com l'oposició bielorrusa -Puigdemont hi va donar suport-, el cas Navalny i el d'Edward Snowden.
L'extensa informació del rotatiu nord-americà sosté que tant el director de l'oficina de l'expresident, l'historiador Josep Lluís Alay, com el seu advocat, Gonzalo Boye, haurien mantingut contactes sovintejats amb persones properes a la intel·ligència i al món dels negocis d'aquell país. L'objectiu seria aconseguir complicitats i també vies de finançament per al moviment independentista o un futur estat català. Ells mateixos les admeten i les vinculen a contactes polítics sobre la situació a Catalunya. Puigdemont afirma que coneixia els contactes.
El The New York Times vincula les trobades d'Alay en diferents viatges amb representants de la intel·ligència russa, ja fossin directes o a través d'intermediaris o empresaris, a l'aparició del Tsunami Democràtic en el marc de la sentència del procés a la tardor del 2019 tot i que no és capaç d'establir cap vincle o ajut material concret. La policia espanyola sí que va relacionar el director de l'oficina de l'expresident al Tsunami.
El diari explica que en els dies posteriors al bloqueig de l'aeroport del Prat Sergei Sumin, un coronel del Servei Federal de Protecció de Rússia, que supervisa la seguretat de Vladimir Putin, i Artyom Lukoyanov, fill adoptiu d'un alt conseller de Putin i involucrat en el suport rus als independentistes d'Ucraïna oriental, van ser a Barcelona i es van reunir amb Alay. Ell ho confirma.
Alay es feia acompanyar en els seus viatges i reunions relacionades amb Rússia per Alexander Dmitrenko, un empresari rus casat amb una catalana que el govern espanyol ha vinculat als serveis secrets i el crim organitzat rus. I també a Rússia Boye es va reunir amb Vasily Khristoforov, a qui es presenta com un mafiós. Segons el diari hauria intentat gestionar un "conducte secret de diners" però l'advocat afirma que hi va tractar només assumptes relacionats amb les seves causes judicials. Alay manté, segons els informes d'intel·ligència que cita el diari, relació amb dos espies russos que van treballar encoberts als Estats Units. De fet, és el traductor al català d'El secret de la clandestina, un llibre de l'exespia russa Elena Vavilova basat en les seves vivències.
El diari recorda les maniobres de Rússia i els seus serveis secrets per desestabilitzar països europeus, interferir en les eleccions americanes o el finançament a moviments populistes i d'extrema dreta, també a Espanya. Els missatges de text de Puigdemont, Alay i Boye fan evident l'interès per aconseguir complicitats amb personalitats properes al govern rus. El Govern ha estat consultat i es desvincula per complet dels moviments de Boye i Alay a Rússia, que Pere Aragonès afirma desconèixer.
En l'origen de l'operació Volhov es van detallar contactes de dirigents de l'entorn de Puigdemont amb Rússia a la tardor del 2017. Ara se'n detallen de posteriors i amb uns altres actors.
Investigació d'un consorci periodístic contra la corrupció
Poca estona després de la publicació al The New York Times, l'Organitzed Crime and Corruption Reporting Project, un consorci periodístic que investiga i destaca casos de corrupció i crim organitzat, ha publicat la seva investigació. Sosté que els missatges obtinguts per la policia mostren com l'entorn de Puigdemont va intentar no fer enfadar Moscou amb qüestions sensibles relacionades amb drets humans o amb l'enverinament del líder opositor Alexei Navalny. Apunten Rússia va intentar desestabilitzar la Unió Europea a través del procés català i afegeixen que els contactes entre Moscou i l'independentisme "van ser especialment evidents" durant la tardor del 2017.
L'organisme fa referència a missatges de text entre Boye i Alay, que mostren com "van continuar buscant el suport rus fins al 2020" a través d'una estratègia de comunicació que havia d'evitar temes controvertits, com l'oposició bielorrusa -Puigdemont hi va donar suport-, el cas Navalny i el d'Edward Snowden.