"A Espanya no existeix el delicte ideològic", va afirmar la periodista de TVE Ana Pastor davant Mahmud Ahmadineyad en una recent i celebrada entrevista. Tenia raó gairebé del tot. I el gairebé es correspon amb la legislació excepcional que protegeix la simbologia de l'Estat i, molt especialment, la monarquia espanyola.

Segons la Constitució del 78, el rei d'Espanya no pot ser acusat ni jutjat. Amb la qual cosa qualsevol crítica directa, sigui a la seva persona o a la institució que representa, corre el risc de ser interpretada per la Fiscalia de l'Estat com una injúria que comporta penes de presó. Es tracta d'una legislació excepcional, incompatible amb la llibertat d'expressió i les normes bàsiques d'un estat democràtic, tal i com ha assenyalat el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg en una sentència que el condemna a pagar una indemnització a Arnaldo Otegi. Els magistrats europeus, a més, troben injustificable la sobreprotecció legal de què gaudeix el monarca.

Tot aquest muntatge jurídic ha generat topades periòdiques entre els mitjans de comunicació -catalans i bascos, especialment- i la Casa Reial. La susceptibilitat de la monarquia espanyola s'ha manifestat, periòdicament, des del famós Persones Humanes del 1994, fins al segrest de la revista El Jueves del 2007, passant pels fotògrafs que van ser cridats a l'Audiència Nacional de Madrid per no voler entregar les fotos no publicades d'una manifestació on es cremaven fotocòpies amb el retrat del monarca.

La despenalització de la crítica a la monarquia no es pot ajornar més. Encara que a TVE no se'n recordin.