Aquest dilluns s'ha presentat a Perpinyà la plataforma ciutadana impulsada per Brice Lafontaine, president d'Unitat Catalana, per a la creació d'una regió autònoma a la Catalunya del Nord. Segons ha explicat, la reforma territorial que prepara el govern francès i que ja està en tràmit parlamentari "diluirà" la Catalunya del Nord en una macroregió amb capital a Tolosa de Llenguadoc que deixarà els nord-catalans "sense poder de decisió". "Som molts els que pensem que ens cal una col·lectivitat territorial pròpia per tenir una bona gestió econòmica i un reconeixement més clar de la nostra identitat", ha afegit Lafontaine, que ja compta el suport de personalitats del món polític i de la societat civil.
La reforma territorial impulsada per François Hollande, que preveu la reducció del nombre de regions amb l'objectiu de simplificar l'administració i reduir costos, contempla que el departament dels Pirineus Orientals, la Catalunya del Nord, passi a dependre d'una macroregió que tindrà la capital a Tolosa de Llenguadoc. És a dir, a efectes pràctics, la Catalunya del Nord passarà de dependre de Montpeller, en l'actual regió Llenguadoc-Rosselló, a fer-ho de Tolosa. A més, la reforma també preveu que el departament dels Pirineus Orientals desaparegui l'any 2020, el que suposaria, segons els impulsors de la plataforma ciutadana, que la Catalunya del Nord es quedaria sense representació administrativa.
És davant aquest escenari que Brice Lafontaine, regidor a l'Ajuntament de Perpinyà i president d'Unitat Catalana, ha impulsat una plataforma ciutadana per recollir adhesions amb l'objectiu de crear la regió Catalunya del Nord. Al web www.region.cat, tothom qui ho vulgui es podrà afegir a partir d'aquest dilluns a la demanda col·lectiva que, tot i no comptar amb el suport de la classe política nord-catalana, vol créixer sumant adhesions suficients per "pressionar" el govern francès i evitar que la Catalunya del Nord "quedi diluïda" en una macroregió.
Lafontaine ha alertat que des de la creació de la regió Llenguadoc-Rosselló l'any 1982, la Catalunya del Nord "no ha parat d'empobrir-se" perquè els centres de decisió, tant polítics com econòmics, es van desplaçar a Montpeller. Una realitat que ha fet, per exemple, que les relacions transfrontereres amb Catalunya "hagin quedat reduïdes a la mínima expressió", ha lamentat.
"Estem d'acord amb el govern francès que cal reduir el nombre d'administracions, és per això que volem una regió pròpia que suposaria la desaparició de l'actual departament dels Pirineus Orientals", ha justificat Lafontaine. Pel que fa a la grandària del nou departament, un dels arguments del govern francès per justificar la reforma, Lafontaine ha assegurat que seria més gran que, per exemple, la regió de Còrsega, que té reconeguda "la seva particularitat territorial", una figura jurídica prevista a la constitució francesa i que "la Catalunya del Nord hauria de poder tenir".
A banda de les que es recullin al web, Lafontaine apunta que es faran actes per captar adhesions i que es faran recollides de signatures "als partits de la USAP, a les manifestacions catalanistes i allà on calgui" perquè "som molts els que pensem que ens cal una col·lectivitat territorial pròpia per tenir una bona gestió econòmica i un reconeixement més clar de la nostra identitat". De moment, la iniciativa ja compta amb el suport d'una àmplia representació de la societat civil nord-catalana, així com de personalitats del Sud com el president d'ERC, Oriol Junqueras, el diputat, també d'ERC, Joan Puigcercós, l'escriptor Víctor Aleixandre o l'economista Elisenda Paluzie, entre d'altres.
Una plataforma reclama la creació d'una regió autònoma a la Catalunya del Nord
Adverteixen que la reforma territorial que prepara el govern francès deixarà els nord-catalans "sense poder de decisió"
ARA A PORTADA
Publicat el 14 de juliol de 2014 a les 15:56
Et pot interessar
-
Política Els Comuns esperen frenar l'ampliació de l'aeroport abans de negociar els pressupostos amb Illa
-
Política «L’independentisme és supremacista»: cinc frases de Lambán, la veu més díscola del PSOE
-
Política Mor Javier Lambán, expresident d'Aragó, als 67 anys
-
Política Per què Junts es mirarà des de la distància la negociació dels pressupostos de Salvador Illa?
-
Política El PP acusa Sánchez pels incendis: «Està pendent dels separatistes i no de les urgències»
-
Política Els Comuns demanen a Sàmper comparèixer per la mort de treballadors per calor i sinistralitat laboral