16
de juliol
de
2021, 14:10
Actualitzat:
14:10h
D'esquerra a dreta: Lluís Puig, Joaquim Forn, Jordi Puigneró, Carme Forcadell, Laura Borràs, una lletra "X" misteriosa, Carles Puigdemont, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Pere Aragonès, Jordi Sànchez, Nicolas Garcia, Clara Ponsatí i Josep Rull. Aquest és l'ordre del seating de la primera fila de l'acte del seixantè aniversari d'Òmnium Cultural, celebrat aquest divendres a l'Ancient Collège Paul Langevin d'Elna, a la Catalunya Nord, on es van amagar les urnes de l'1-O abans del referèndum. Qui ocuparà el buit entre Borràs i Puigdemont? La incògnita triga poc a resoldre's: és Anna Gabriel, exdiputada de la CUP resident a Suïssa des del 2018, qui s'asseurà entre la presidenta del Parlament i l'expresident de la Generalitat, amb qui va travar una relació de confiança política entre el 2016 i el 2017, amb dinars discrets inclosos per refer ponts entre el Govern i els anticapitalistes. Una relació que no va ser -ni és- senzilla.
Gabriel arriba dins del seguici de protagonistes que acompanyen Cuixart des d'una ala de l'escola d'Elna. Puigdemont i Junqueras parlen abans d'arrencar l'acte, però un cop apareixen en el radar de les càmeres caminen des de posicions separades. El líder de Junts ho fa des de primera fila, escortat per Cuixart i Aragonès, mentre que Junqueras opta per una posició secundària, pràcticament terciària. Els gestos de complicitat en públic són mínims. Tampoc quan Cuixart, amb entusiasme sincer, els crida perquè pugin dalt de l'escenari. Ho fan, però mantenen una distància que va més enllà de la necessària per la pandèmia. És una distància larvada en l'etapa del referèndum, solidificada en temps de presó i exili, i encara no resolta malgrat els indults.
No se li pot retreure al president d'Òmnium que no ho intenti. El seu paper dalt de l'escenari és del d'un entrenador motivador, convençut del seu mètode, empeltat d'una energia que la presó no li ha restat i que ara destina a recuperar la unitat perduda. Se l'escolten els protagonistes del 2017, Gabriel inclosa, i la pregunta que sobrevola l'ambient és si es podrà recuperar la sintonia sincera entre tots els actors. La sintonia personal hi és -les abraçades són protagonistes de la jornada, perquè la digestió de la repressió s'ha fet llarga i encara dura-, però la política s'ha esvaït. Un alt dirigent de Junts sostenia en privat, fa tan sols uns dies, que la relació entre Junqueras i Puigdemont ja es pot donar per irrecuperable. Cuixart no desespera.
"Ho tornarem a fer, ho farem junts i ho farem millor", els arenga des de l'escenari. Un petit tall de llum és a punt de deslluir el moment estrella de la jornada, basat en fer pujar els protagonistes de l'1-O a l'escenari. El president d'Òmnium en glossa les virtuts, els abraça, els fa sentir importants. Només hi falten Raül Romeva, Dolors Bassa i Toni Comín, amb compromisos previs, i també Marta Rovira, secretària general d'ERC, que no pot ser a Elna perquè en qualsevol moment es podria posar en marxa una euroordre contra ella per part del Tribunal Suprem. Gabriel ha confirmat a última hora la presència, amb la seguretat legal que no hi hauria problemes. Després de l'acte, assegura que quan torni a Catalunya s'haurà de tornar a acostumar a la vida mediterrània: a Suïssa, diu, ni tan sols hi ha contenidors al carrer per cremar quan hi ha protestes.
En el discurs de Cuixart no hi ha protestes, però sí que hi ha missatges subtils. El principal, que l'independentisme ha de reconèixer la diversitat dins la unitat, segurament el taló d'Aquil·les dels últims anys. Puigdemont, que ja va sopar ahir a la Catalunya Nord, ha optat per la confrontació amb l'Estat, avalada per les victòries judicials a Europa i per uns resultats electorals que l'han dut al Parlament comunitari. Junqueras ha baixat un pistó -o dos- en el rumb del procés, i exhibeix ara la via pragmàtica al costat de Pere Aragonès, que l'acompanya durant bona part del matí. El sol l'obliga a protegir-se amb una gorra negra. Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium i que aquest divendres compleix 44 anys, opta per un barret de palla.
Serà possible la reconciliació?
Qüestions estètiques al marge, l'acte d'Elna és també un retaule dels moviments polítics que hi ha hagut al país els últims anys. Jordi Sànchez, per exemple, va entrar a la presó com a president de l'ANC -l'Assemblea de Forcadell hauria estat impulsora d'un acte com aquest, a diferència de l'actual- i en va sortir com a secretari general de Junts. Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig hi van entrar com a militants del PDECat, i el carnet postconvergent és ja un record oblidat en un calaix. Ho saben bé Àngels Chacón i Marc Solsona, màxims dirigents postconvergents, que aprofiten per veure's amb Puigneró. Seran les municipals un horitzó de reconciliació entre el PDECat i Junts?
"Complicat, complicat", resumeixen tots els implicats. Un d'ells, Albert Batet, arriba poc abans de les 11. L'intercepta ràpidament una senyora implicada en el tall diari de la Meridiana, que li reclama un tall de veu pel grup des del qual es comuniquen. S'acabarà fent fotografies amb tothom, inclòs Puigdemont, el més sol·licitat després de l'acte. Ho segueix tot amb detall Carles Mundó, un dels consellers més perspicaços del Govern de l'1-O, que parla amb Alba Vergés just abans d'entrar. Vergés pateix aquests dies per l'evolució de la pandèmia, pendent de tots els números com quan era consellera de Salut. L'ha substituït el seu número dos, Josep Maria Argimon, ara figura de Junts.
L'acte d'Elna apareix en la cartografia independentista com un assaig de retorn al 2017, però encara sense un horitzó clar de resolució del procés. Els indults han amorosit el mal causat per la repressió, però la situació dels exiliats condiciona el marc general. Cuixart, acompanyat dels seus dos fills, busca erigir-se com el guia que refà la unitat. Dependrà, possiblement, més de qüestions de pell que de qüestions polítiques.
Gabriel arriba dins del seguici de protagonistes que acompanyen Cuixart des d'una ala de l'escola d'Elna. Puigdemont i Junqueras parlen abans d'arrencar l'acte, però un cop apareixen en el radar de les càmeres caminen des de posicions separades. El líder de Junts ho fa des de primera fila, escortat per Cuixart i Aragonès, mentre que Junqueras opta per una posició secundària, pràcticament terciària. Els gestos de complicitat en públic són mínims. Tampoc quan Cuixart, amb entusiasme sincer, els crida perquè pugin dalt de l'escenari. Ho fan, però mantenen una distància que va més enllà de la necessària per la pandèmia. És una distància larvada en l'etapa del referèndum, solidificada en temps de presó i exili, i encara no resolta malgrat els indults.
No se li pot retreure al president d'Òmnium que no ho intenti. El seu paper dalt de l'escenari és del d'un entrenador motivador, convençut del seu mètode, empeltat d'una energia que la presó no li ha restat i que ara destina a recuperar la unitat perduda. Se l'escolten els protagonistes del 2017, Gabriel inclosa, i la pregunta que sobrevola l'ambient és si es podrà recuperar la sintonia sincera entre tots els actors. La sintonia personal hi és -les abraçades són protagonistes de la jornada, perquè la digestió de la repressió s'ha fet llarga i encara dura-, però la política s'ha esvaït. Un alt dirigent de Junts sostenia en privat, fa tan sols uns dies, que la relació entre Junqueras i Puigdemont ja es pot donar per irrecuperable. Cuixart no desespera.
"Ho tornarem a fer, ho farem junts i ho farem millor", els arenga des de l'escenari. Un petit tall de llum és a punt de deslluir el moment estrella de la jornada, basat en fer pujar els protagonistes de l'1-O a l'escenari. El president d'Òmnium en glossa les virtuts, els abraça, els fa sentir importants. Només hi falten Raül Romeva, Dolors Bassa i Toni Comín, amb compromisos previs, i també Marta Rovira, secretària general d'ERC, que no pot ser a Elna perquè en qualsevol moment es podria posar en marxa una euroordre contra ella per part del Tribunal Suprem. Gabriel ha confirmat a última hora la presència, amb la seguretat legal que no hi hauria problemes. Després de l'acte, assegura que quan torni a Catalunya s'haurà de tornar a acostumar a la vida mediterrània: a Suïssa, diu, ni tan sols hi ha contenidors al carrer per cremar quan hi ha protestes.
En el discurs de Cuixart no hi ha protestes, però sí que hi ha missatges subtils. El principal, que l'independentisme ha de reconèixer la diversitat dins la unitat, segurament el taló d'Aquil·les dels últims anys. Puigdemont, que ja va sopar ahir a la Catalunya Nord, ha optat per la confrontació amb l'Estat, avalada per les victòries judicials a Europa i per uns resultats electorals que l'han dut al Parlament comunitari. Junqueras ha baixat un pistó -o dos- en el rumb del procés, i exhibeix ara la via pragmàtica al costat de Pere Aragonès, que l'acompanya durant bona part del matí. El sol l'obliga a protegir-se amb una gorra negra. Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium i que aquest divendres compleix 44 anys, opta per un barret de palla.
Serà possible la reconciliació?
Qüestions estètiques al marge, l'acte d'Elna és també un retaule dels moviments polítics que hi ha hagut al país els últims anys. Jordi Sànchez, per exemple, va entrar a la presó com a president de l'ANC -l'Assemblea de Forcadell hauria estat impulsora d'un acte com aquest, a diferència de l'actual- i en va sortir com a secretari general de Junts. Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig hi van entrar com a militants del PDECat, i el carnet postconvergent és ja un record oblidat en un calaix. Ho saben bé Àngels Chacón i Marc Solsona, màxims dirigents postconvergents, que aprofiten per veure's amb Puigneró. Seran les municipals un horitzó de reconciliació entre el PDECat i Junts?
"Complicat, complicat", resumeixen tots els implicats. Un d'ells, Albert Batet, arriba poc abans de les 11. L'intercepta ràpidament una senyora implicada en el tall diari de la Meridiana, que li reclama un tall de veu pel grup des del qual es comuniquen. S'acabarà fent fotografies amb tothom, inclòs Puigdemont, el més sol·licitat després de l'acte. Ho segueix tot amb detall Carles Mundó, un dels consellers més perspicaços del Govern de l'1-O, que parla amb Alba Vergés just abans d'entrar. Vergés pateix aquests dies per l'evolució de la pandèmia, pendent de tots els números com quan era consellera de Salut. L'ha substituït el seu número dos, Josep Maria Argimon, ara figura de Junts.
L'acte d'Elna apareix en la cartografia independentista com un assaig de retorn al 2017, però encara sense un horitzó clar de resolució del procés. Els indults han amorosit el mal causat per la repressió, però la situació dels exiliats condiciona el marc general. Cuixart, acompanyat dels seus dos fills, busca erigir-se com el guia que refà la unitat. Dependrà, possiblement, més de qüestions de pell que de qüestions polítiques.