Josep Antoni Duran i Lleida toca la bateria. Foto: Uniocat"Ens hem de renovar com a partit". Aquesta és la premissa del secretari d'organització d'Unió Democràtica de Catalunya, Benet Maimí, per explicar el procés precongresual que estan vivint dels demòcrata-cristians. Un congrés extraordinari que se celebrarà el febrer del 2014 aprovat el darrer conclave del partit, celebrat a Sitges el maig de 2012, per tal que el partit sigui "més transparent, més democràtic i més participatiu". "Hem d'abandonar una estructura un pèl decimonònica que en termes de doctrina social de l'església voldria dir desvaticanitzar el partit", assegura un dels responsables dels canvis estatutaris.
L'ombra de Vila d'Abadal
La història d'aquest congrés de reforma estatutària és paradoxal. Va néixer a causa de les demandes de més democràcia que reclamava el sector que dirigia Josep Maria Vila d'Abadal. "En Josep Antoni Duran i Lleida va replicar fent el clàssic i jo més i guaita, ja el tenim aquí!", apunta un membre de la cúria d'UDC. La paradoxa és que Vila d'Abadal i molts dels seus ja han estripat el carnet.
Tràmit
Ara la ponència redactora ja està treballant en el document marc dels nous estatuts per ser esmenats i transaccionats per la militància. Una vintena de persones, representants del comitè de govern del partit i dos membres de les sis intercomarcals del partit ja fa dies que arrien pel territori per poder anar recollint els criteris i elements nous que s'hi volen incorporar per augmentar la participació.
Unes propostes que membres de la direcció del partit no acaben de veure clares perquè, com expliquen a Nació Digital , "Unió no és la CUP i d'alguna manera hem de ser operatius i eficients". El document marc s'haurà de presentar el tres de desembre i a partir de la qual, els militants hi hauran de dir-hi la seva.
Un preàmbul més sobiranista
El conclave, però, va més enllà de la reforma estatutària de funcionament. De ben segur, que el preàmbul dels estatuts intentaran intensificar i aclarir encara més el seu caire sobiranista. En aquest sentit s'està mobilitzant el sector independentista del partit que el dia 3 de desembre rebran la ponència marc sobre la qual hauran d'enviar les esmenes. De fet, el preàmbul que es remet al manifest fundacional va ser redactat en el seu dia pel cap visible independentista de la formació, Toni Castellà.
Canvis per a una virtual successió
Per altra banda, cap de les fonts consultades descarta un canvi substancial en l'estructura de comandament i representació de la formació. Un canvi que permetria crear la figura del president del partit -actualment ho és el president del Consell Nacional de la formació- d'un fort contingut simbòlic i desvinculat de la presidència del Consell Nacional. D'aquesta manera la cúria del partit tindria un trident director: el President -més institucional-, el president del comitè de Govern, -amb funcions de secretari general- i el president del consell nacional.
Molts, sobretot entre els sectors més sobiranistes, hi veurien una maniobra successòria d'en Duran per "retirar-se en fals", és a dir, ocupar un càrrec simbòlic amb més pes institucional que no pas orgànic i permetre mantenir el control en una successió que tothom ja albira en un futur més pròxim que immediat. Fonts dels ponents, de moment, asseguren que en aquestes concrecions encara no s'hi ha entrat.
De moment, doncs, i com diu un veterà dirigent, "rejovenir el funcionament orgànic del partit i desvaticanitzar-lo, i només caldrà aplicar l'ordre d'en Duran de refer la seva línia ideològica de la doctrina social de l'església i potser fins i tot, el franciscanitzarem".
