Paco Nevado, president de la Unión Cultural Extremeña de l'Anoia, presentant Oriol Junqueras. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.El procés català ha madurat prou com perquè l'independentisme hagi decidit sortir dels seus cercles habituals i s'hagi endinsat en terreny desconegut. Avui al migdia, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha visitat la Unión Cultural Extremeña de l'Anoia, a Vilanova del Camí, per convèncer els seus socis no ja de la independència, sinó de la necessitat de celebrar el referèndum. Buscant constantment la complicitat amb el centenar d'assistents a la xerrada, i arrencant-los un parell de sorolloses riallades, els ha enviat un missatge ben clar: "Tenim un futur en comú, i volem decidir-lo votant. Tan senzill i tan carinyós com això."
Immediatament després el míting, una munió de delícies extremenyes han inundat la sala: migas, embotits... Al voltant de la taula, a peu dret, els assistents no han parat d'apropar-se a Junqueras, conversar-hi i fer-s'hi fotos. "M'ha semblat molt campechano", explica a Nació Digital un dels socis de l'entitat, José María Piris. "Som una entitat oberta a tothom", comenta un altre soci, en Paco, afegint-hi a continuació que "hi ha qui no han acceptat l'activitat, no ha entès per què el portàvem". Piris li dóna la raó, un pèl dolgut: "Jo porto dues setmanes rebent crítiques!"
Sobre el contingut concret de la xerrada, un altre soci, en Joan, afirma: "Estic en un 95% d'acord amb el que ha dit. Només li retrec que hagi pactat amb els corruptes de CiU. Jo ja sóc nascut aquí, i cap dels emigrants no vol tornar cap allà, però tampoc no volen la separació. Ara bé, quan arriben allí, els retreuen que són catalans i no sé quantes coses més..." Li dóna la raó una altra sòcia: "Sóc del sud, però aquest any n'he tornat convençuda. Al meu poble, un pueblucho on no hi treballa ningú perquè viuen del PER, encara et van amb uns fums..."
Junqueras, contràriament, els ha parlat de futur, de la necessitat de tirar endavant: "Jo mateix tinc família nascuda a l'Aragó. El lloc d'on venim, ens fa a tots més forts, perquè el que realment volem és que les escoles vagin bé, volem una societat justa, que no oblidi a ningú, que tothom tingui igualtat d'oportunitats... I tot això, en una comarca com l'Anoia, que té el percentatge més alt d'atur de Catalunya, és molt important.""Si decidim caminar sols, caminarem sols"
El president de la Unión, Paco Nevado, confirma que hi ha hagut tensions en el si de l'entitat, per haver programat aquest acte: "Hi ha hagut debat, sí. Als bars, pràcticament no s'ha parlat d'altra cosa. No s'ha vist clar per què havia de venir l'Urió. Però creiem que debatre és important, demano seriositat a tothom, i que la convivència no es trenqui. Hi ha qui és partidari de la independència i d'altres que estem a favor de la Constitució, però les relacions personals han d'estar per sobre de tot, és important debatre-ho i parlar-ne." Nevado, que assegura que és partidari de celebrar el referèndum i, llavors, votar-hi "no", també explica: "Si la majoria decideix que hem de caminar sols, doncs caminarem sols. Ara bé, els partidaris del sí ens han d'aclarir què passarà amb la Unió Europea, amb les pensions..."
Interromp una de les converses un dels socis, madridista acèrrim: "Va, anem a veure el futbol, no?" Respon un tercer: "Futbol? Però si ara fan els Teleñecos! Si vols veure futbol, el Barça juga a a la tarda! Hahahhaa!" Tots plegats demanen una cervesa a la barra, s'asseuen i comenten el hat trick de Cristiano Ronaldo contra el Getafe.
Al capdavall, deu ser certa l'afirmació que el futbol és allò més important de les coses intranscendents: la sana competència entre barcelonistes i madridistes, entesa com a metàfora entre la sana convivència entre independentistes i "constitucionalistes".
