Urkullu: mediador per supervivència

Al Partit Nacionalista Basc es resisteixen a fer servir la paraula mediació. En un país, Euskal Herria, marcat per tants anys de conflicte armat, aquest és un terme que s’utilitza amb molta cautela. No obstant això, sí que confirmen que hi ha hagut una intensa "comunicació" del lehendakari Iñigo Urkullu amb Carles Puigdemont i el PDECat, d’una banda, i el govern de Mariano Rajoy, de l'altra, per evitar una declaració d'independència i l'aplicació de l'article 155.

Per què ha assumit aquest paper Urkullu? D'entrada, perquè hi creu. La seva via passa per una relació bilateral amb l'estat espanyol, de tall confederal, que té poc a veure amb el camí iniciat per Junts pel Sí i la CUP. A les eleccions de l'any passat, la seva promesa política era una "utopia realitzable", una terminologia més propera a la "utopia de la vida real" que cita el conseller Santi Vila al seu llibre "Un moment fundacional". De fet, a l'últim Alderdi Eguna, va avisar els militants del seu partit que no confonguin mètodes i objectius, fixant com a exemple a seguir Escòcia i Quebec. 

A més, l'aplicació del 155 faria tremolar seriosament aquesta aposta per la bilateralitat. Amb l'autonomia catalana intervinguda, els partidaris a Euskadi d'exercir el dret a decidir de forma pactada -PNB i Elkarrekin Podem- poc podrien avançar en la reforma de l'autogovern, un dels objectius d'aquesta legislatura. És més, els últims dies el Partit Popular ja ha deixat caure que l'assaig general a Catalunya podria ser aplicable a d'altres nacions de l'Estat. Amb aquest escenari en marxa, el nacionalisme moderat ho tindria molt difícil per aturar el creixement de l'independentisme d’EH Bildu, la principal força a l'oposició.

Un govern del PNB amb el PSE

L'efecte contagi que podria haver-hi a Euskadi preocupa al lehendakari. Després de les eleccions, el PNB va optar per formar govern amb els socialistes. Era una decisió estratègica en dos sentits: cohesionar la societat basca, després del cessament d'ETA, i pressionar per avançar cap a la plurinacionalitat. Per això, el suport del PSOE a una eventual intervenció de l'autonomia obriria una via d'aigua a l'executiu basc. Urkullu, pressionat per l'esquerra abertzale, es veuria obligat a triar entre la complicitat històrica amb el catalanisme o els seus socis de govern. Sobretot, tenint en compte que Patxi López és el responsable de política territorial a l'executiva de Pedro Sánchez. A les últimes hores, els dirigents del PNB -amb Andoni Ortuzar al capdavant- i la secretària general del PSE, Idoia Mendia, han fet un esforç evident per sincronitzar els rellotges del relat.
 
A curt termini, Ajuria Enea també necessitava posar un dic de contenció a un escenari advers per als seus interessos. El gruix de la societat basca ha acceptat que, tot i les promeses fetes, la direcció de Sabin Etxea hagi pactat amb el govern de Mariano Rajoy els pressupostos. El cost polític es compensa amb els guanys econòmics, traduïts en partides importants, per exemple, en inversions per acabar l'arribada de l'alta velocitat. Sense pacte a Catalunya, el partit que a Madrid dirigeix Aitor Esteban no pot avalar aquests comptes, amb el desgast que això li comporta. També està en risc un acord carregat de simbolisme: la renovació quinquenal de la quota basca, de 2017 a 2021.

Per tot això, els contactes han estat intensos. Amb els actors polítics però també amb representants de l'església i del món empresarial per intentar convèncer el president de la Generalitat que optés per les eleccions. El PNB actual, més proper als postulats confederals d'Unió Democràtica que al nou Partit Demòcrata, necessita que l'onada catalana no li acabi passant per sobre i disparant un independentisme que, segons la majoria de les enquestes, no supera el 25%.