Ernest Urtasun, en l'acte a l'ACN al costat del seu director, Joan Maria Clavaguera Foto: C.B.Reconèixer i reestructurar el deute és la proposta d'ICV-EUiA per donar un cop de timó a l'economia de la Unió Europea. En l'acte a l'ACN, Ernest Urtasun ha anunciat la intenció que Barceloni aculli durant el segon semestre de l'any (entre setembre i desembre) una conferència sobre el deute amb la presència d'ICV-EUiA i els seus socis europeus. La proposta ja s'ha traslladat a Alexis Tsipras, líder de Syriza i pioner de la iniciativa, i la coalició ha suggerit la capital catalana com a seu. Atès que és un "problema europeu", al cap de llista d'ICV-EUiA li agradaria que aquesta conferència se celebrés posteriorment entre els diferents governs europeus.
Aquest fòrum de debat serviria per reflexionar sobre una qüestió que ve de lluny. Urtasun ha lamentat que, ja des de la seva creació, l'eurozona hagi definit una moneda comuna sense haver establert una fiscalitat comuna. i ha sintetitzat el procés pel qual s'ha arribat a la greu crisi. "En les massives inversions cap a països de la perifèria com Irlanda, Grècia i Espanya es van inflar les bombolles d'actius, les bombolles van rebentar i van provocar forats bancaris descomunals".
Segons Urtasun, els països deutors han assumit en solitari la càrrega del deute i "s'ha hagut de retallar en despesa pública i estat del benestar". I el remei ha resultat pitjor que el mal. "Els programes de rescat han estat erronis, encara que Tremosa digui que a Grècia hi ha hagut un gran pla de solidaritat. Això no és així. Les receptes han estat insuficients i ineficaces". En aquest sentit, també ha enviat un dard al PP, "que reconeix que continuarem molts anys amb un atur per damunt del 20% fins el 2020. No podem seguir amb aquests programes suïcides".
Un deute "esfereïdor"
En xifres, el cap de llista d'ICV-EUiA ha indicat que Espanya té un deute equivalent al 270% del seu PIB (entre el públic i el privat), sobretot d'origen hipotecari. "És esfereïdor i d'aquí han vingut les preferents i els desnonaments". Davant d'aquest panorama, Urtasun s'alinea amb les tesis del sindicalisme europeu i proposa un programa de reestructuració del deute que passi per una quitança i una auditoria. El camí és doble: veure quina part del deute és legítim i quin no ho és -en aquest cas insta a cancel·lar-lo- i analitzar la sostenibilitat del deute, sobre quines espatlles ha de recaure. "No només en les classes treballadores sinó també en les entitats financeres".
Urtasun també ha aprofitat per insistir en la necessitat de mobilitzar l'electorat d'esquerres per conformar "un bloc antiausteritat" que, en previsió de les enquestes, podria arribar als 100 eurodiputats en una cambra d'uns 750.
