18
de desembre
de
2018, 11:00
Actualitzat:
17:15h
Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha encetat aquest dimarts la vista al Tribunal Suprem, per tractar l'últim tràmit abans del judici de l'1-O: les qüestions de previ pronunciament i si l'alt tribunal espanyol és competent o s'hauria de traslladar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Són polítics fent política", ha declarat només començar, i ha demanat "sentit comú" als magistrats de al sala segons -i penal- per entendre el conjunt d'un cas que, a més, ha estat ple d'accions "imprevisibles" des del primer dia.
Van den Eynde, que ha assegurat que "mai havia estat més convençut d'una causa que d'aquesta", ha recordat que el jutjat d'instrucció 13 "ha estat investigant durant un any els delictes de rebel·lió i sedició". "Com pot ser?", ha preguntat. També ha afirmat que l'assumpció directa de la causa al Suprem "vulnera la regla de la igualtat davant la llei, el dret a la doble instància penal i els drets de la dignitat de les persones".
Sobre el fet que el delicte tingués efectes més enllà de l'estat espanyol, l'advocat de Junqueras i Romeva ha defensat que "no es desenvolupa l'activitat internacional" i ha tornat a preguntar: "Com relacionarem un vot d'un ciutadà a l'estranger amb un alçament violent? Com ho unim? No és alçament, ni a Internet". També ha aprofundit sobre això l'advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina. "Els fets clarament s'han produït a Catalunya", ha assegurat, ni els del 20 de setembre, ni tampoc els de l'1 d'octubre.
Però més enllà d'això, ha recordat Pina, els fets es contraposen amb allò que es va viure fa pocs anys durant el judici del 9-N. "Llavors ningú, absolutament ningú, es va plantejar la competència del Suprem, més enllà de la competència òbvia del senyor Francesc Homs", ha afirmat. I d'aquest judici, ha dit, "no han passat 30 anys". "Tots recordarem que llavors es van mostrar fotografies de gent votant a l'exterior", ha avisat, i ha recordat que el mateix Marchena va apel·lar a la "conveniència perquè es respectés el dret al jutge ordinari".
Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, a més, ha volgut destacar que els efectes que s'haguessin pogut produir a l'exterior "no formen part del tipus". És a dir, que les possibles conseqüències de la rebel·lió o de la desobediència, s'haguessin produït, en qualsevol cas, a Catalunya: "El Suprem s'ha de preguntar on s'hagués produït la declaració d'independència, i això s'hagués produït al Parlament de Catalunya, a Barcelona". No obstant això, ha preguntar per què la seva patrocinada està acusada de rebel·lió, quan la seva actuació va ser "exactament la mateixa" que la resta de la mesa.
Arderiu, a més, ha recordat al tribunal que hi ha autos del TSJC -concretament un amb data d'11 d'octubre del 2017-, en què l'alt tribunal català es declara competent, arran d'una querella interposava per Vox on, a més, s'inadmet a tràmit pels delictes de conspiració per a la rebel·lió i sedició. En casos similars, doncs, critica que la lectura jurídica que es fa de la competència és distinta.
Pel que fa a la malversació, l'advocat de Dolors Bassa, Mariano Bergés, indica que els mateixos informes de la Guàrdia Civil sostenen que els suposats pagaments estarien produïts per part de la Generalitat, per tant, a Catalunya, encara que haguessin pogut tenir efectes en altres punts de l'Estat o de l'exterior. Pel que fa a l'obertura de delegacions a l'estranger, ha recordat que és "legal" i que no només ho fa Catalunya. Però en qualsevol cas, l'autorització la donava el Parlament català, de la mateixa manera que establir possibles dotacions per a polítiques exteriors. Una mateixa línia és la que ha esgrimit l'advocat de Carles Mundó, Josep Riba, i el de Santi Vila, Joan Segarra, que han demanat posar el "centre de gravetat" sobre Catalunya.
Traducció simultània
Pina també ha anunciat que alguns dels acusats -en el cas concret dels seus representats, Sànchez, Rull i Turull- demanaran que es practiqui traducció simultània, en cas que el judici es mantingui al Suprem. D'aquesta manera, es garantirà el seu "dret a expressar-se en català".
L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, també s'ha adherit a la petició de poder realitzar un judici en català, tal com ho garanteix la carta europea de les llengües regionals minoritàries, que va entrar en vigor el 2001 a l'estat espanyol. En aquest punt, ha recordat que el català és "una llengua oficial a l'Estat", tot i que la traducció simultània que es demana comportarà una sèrie de perills i vulnerarà determinats drets, com ara el de la "immediatesa i l'oralitat".
A més, ha dit, hi ha una "ingent documental que no ha estat traduïda", i no només aportada per les defenses, sinó també, per exemple, per part dels Mossos d'Esquadra: "És molt difícil, per no dir impossible, que la sala pugui valorar convenientment, i en tota la seva extensió, tota la prova que la part ha aportat o pugui aportar". I si hi ha un intèrpret, ha recordat, es vulneraran drets perquè el tribunal no percebrà les expressions dels acusats, sinó les d'un intèrpret.
Jordi Cuixart no és aforat
Roig ha afegit que abans de la "protesta pacífica" del 20-S ja es preveia un problema de "judicialització" d'un cas que és "polític", i ha denunciat un "sacrifici de drets fonamentals" en benefici del principi de la indissoluble unitat d'Espanya. El cas de Jordi Cuixart, ha dit, aquesta vulneració de drets suposa una "criminalització" de les mobilitzacions ciutadanes i una negació dels drets fonamentals, que estan "molt per damunt de la unitat d'Espanya".
Roig ha demanat que es respecti el principi de jutge ordinari i ha recordat que el Suprem va rebutjar que els fets de la tardor de 2017 poguessin suposar un efecte més enllà de Catalunya. "La Fiscalia vol portar la causa al Suprem en base a uns arguments que ja han estat rebutjats", ha insistit. En aquest sentit, a recordat que Cuixart no és un càrrec polític i, per tant, no és aforat i, per tant, hauria de ser jutjat, primer, en un jutjat de primera instància.
A més, ha lamentat que els escrits d'acusació facin constar també la presència d'observadors internacionals durant l'1-O, i s'ha preguntat: "Si una nació vol fer una rebel·lió violenta, contracta observadors internacionals?". A més, l'acusació també inclou un manifest on es van adherir activistes i personalitats internacionals, que insta els governs de Catalunya i Espanya perquè "treballin junts per permetre que Catalunya pugui votar". "Això és delicte? És un alçament públic i tumultuari i violent? Quin concepte de la democràcia pot tenir qui, en un escrit d'acusació, s'inclou aquesta referència?", es pregunta.
Roig també ha tornat a posar en entredit la independència del tribunal. Més enllà de la vinculació del fiscal general de l'Estat que va interposar la querella amb la mateixa sala del Suprem que jutjarà els líders del procés, ha recordat que és precisament l'alt tribunal espanyol aquell "més sensible als poders polítics i econòmics".
Enjudiciament ideològic
El lletrat de la cupaire Mireia Boya, Carles López, ha posat sobre la taula un element polític i no jurídic pel qual, segons considera, el Tribunal Suprem es declara competent per jutjar els fets de l'1-O. "Hi ha una raó d'Estat, no una raó jurídica per l'enjudiciament dels fets", ha declarat. En aquest sentit, ha dit, qui es pretén jutjar són "totes les parts que, d'una forma comú, es declaraven independentistes o podien semblar connivents amb l'independentisme".
Què es debat?
El Tribunal Suprem acull el darrer tràmit administratiu abans d'iniciar formalment el procés oral que jutjarà els líders independentistes, en la causa general del referèndum de l'1-O. Les qüestions de previ pronunciament, doncs, esdevenen la prèvia d'un judici que previsiblement arrencarà a finals de gener, però sobre el qual encara no hi ha data fixada.
En aquesta ocasió, la sala segona -i penal- de l'alt tribunal porta a debat la seva competència, en una vista on només participen advocats i no els acusats. L'alt tribunal, però, ja s'ha mostrat contrari a anteriors peticions relacionades amb la competència del tribunal, al considerar que els delictes van tenir efectes més enllà del territori català, i que la rebel·lió té "caràcter plurisubjectiu". Segons l'alt tribunal, la rebel·lió "adquireix una inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l'Estat".
Primera fotografia de la sala i els magistrats
Les qüestions de previ pronunciament permeten, això sí, realitzar una primera fotografia de com serà -si es manté al Suprem- el judici de l'1-O. Una imatge que s'allargarà durant mesos, a través de la qual la ciutadania posarà cara a totes les parts implicades.
La vista es realitza a la sala de plens, el lloc on també es produiran els interrogatoris als acusats, i en aquesta es pot copsar l'arc de les defenses -els advocats de tots els acusats- i les acusacions, liderades pels membres de la Fiscalia, Vox i l'Advocacia de l'Estat. També és la primera vegada que es veu la composició del tribunal que jutjarà l'1-O, amb Manuel Marchena al capdavant. Fa una setmana, de fet, el mateix Suprem va avalar que el magistrat continués al capdavant del procés, malgrat els missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que posaven la seva independència en entredit.
Després de la vista, el tribunal haurà de confirmar en una interlocutòria si la competència jurisdiccional es manté i, per tant, si el judici tira endavant. En cas que sigui així, la sala penal ja estarà en condicions de fixar data per iniciar el judici pròpiament dit. Ho farà amb les declaracions dels 18 processats. Abans, però, la sala concedirà deu dies a les defenses perquè presentin els seus escrits per demanar les proves i testimonis.
Van den Eynde, que ha assegurat que "mai havia estat més convençut d'una causa que d'aquesta", ha recordat que el jutjat d'instrucció 13 "ha estat investigant durant un any els delictes de rebel·lió i sedició". "Com pot ser?", ha preguntat. També ha afirmat que l'assumpció directa de la causa al Suprem "vulnera la regla de la igualtat davant la llei, el dret a la doble instància penal i els drets de la dignitat de les persones".
Sobre el fet que el delicte tingués efectes més enllà de l'estat espanyol, l'advocat de Junqueras i Romeva ha defensat que "no es desenvolupa l'activitat internacional" i ha tornat a preguntar: "Com relacionarem un vot d'un ciutadà a l'estranger amb un alçament violent? Com ho unim? No és alçament, ni a Internet". També ha aprofundit sobre això l'advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina. "Els fets clarament s'han produït a Catalunya", ha assegurat, ni els del 20 de setembre, ni tampoc els de l'1 d'octubre.
Però més enllà d'això, ha recordat Pina, els fets es contraposen amb allò que es va viure fa pocs anys durant el judici del 9-N. "Llavors ningú, absolutament ningú, es va plantejar la competència del Suprem, més enllà de la competència òbvia del senyor Francesc Homs", ha afirmat. I d'aquest judici, ha dit, "no han passat 30 anys". "Tots recordarem que llavors es van mostrar fotografies de gent votant a l'exterior", ha avisat, i ha recordat que el mateix Marchena va apel·lar a la "conveniència perquè es respectés el dret al jutge ordinari".
Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, a més, ha volgut destacar que els efectes que s'haguessin pogut produir a l'exterior "no formen part del tipus". És a dir, que les possibles conseqüències de la rebel·lió o de la desobediència, s'haguessin produït, en qualsevol cas, a Catalunya: "El Suprem s'ha de preguntar on s'hagués produït la declaració d'independència, i això s'hagués produït al Parlament de Catalunya, a Barcelona". No obstant això, ha preguntar per què la seva patrocinada està acusada de rebel·lió, quan la seva actuació va ser "exactament la mateixa" que la resta de la mesa.
Arderiu, a més, ha recordat al tribunal que hi ha autos del TSJC -concretament un amb data d'11 d'octubre del 2017-, en què l'alt tribunal català es declara competent, arran d'una querella interposava per Vox on, a més, s'inadmet a tràmit pels delictes de conspiració per a la rebel·lió i sedició. En casos similars, doncs, critica que la lectura jurídica que es fa de la competència és distinta.
Pel que fa a la malversació, l'advocat de Dolors Bassa, Mariano Bergés, indica que els mateixos informes de la Guàrdia Civil sostenen que els suposats pagaments estarien produïts per part de la Generalitat, per tant, a Catalunya, encara que haguessin pogut tenir efectes en altres punts de l'Estat o de l'exterior. Pel que fa a l'obertura de delegacions a l'estranger, ha recordat que és "legal" i que no només ho fa Catalunya. Però en qualsevol cas, l'autorització la donava el Parlament català, de la mateixa manera que establir possibles dotacions per a polítiques exteriors. Una mateixa línia és la que ha esgrimit l'advocat de Carles Mundó, Josep Riba, i el de Santi Vila, Joan Segarra, que han demanat posar el "centre de gravetat" sobre Catalunya.
Traducció simultània
Pina també ha anunciat que alguns dels acusats -en el cas concret dels seus representats, Sànchez, Rull i Turull- demanaran que es practiqui traducció simultània, en cas que el judici es mantingui al Suprem. D'aquesta manera, es garantirà el seu "dret a expressar-se en català".
L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, també s'ha adherit a la petició de poder realitzar un judici en català, tal com ho garanteix la carta europea de les llengües regionals minoritàries, que va entrar en vigor el 2001 a l'estat espanyol. En aquest punt, ha recordat que el català és "una llengua oficial a l'Estat", tot i que la traducció simultània que es demana comportarà una sèrie de perills i vulnerarà determinats drets, com ara el de la "immediatesa i l'oralitat".
A més, ha dit, hi ha una "ingent documental que no ha estat traduïda", i no només aportada per les defenses, sinó també, per exemple, per part dels Mossos d'Esquadra: "És molt difícil, per no dir impossible, que la sala pugui valorar convenientment, i en tota la seva extensió, tota la prova que la part ha aportat o pugui aportar". I si hi ha un intèrpret, ha recordat, es vulneraran drets perquè el tribunal no percebrà les expressions dels acusats, sinó les d'un intèrpret.
Jordi Cuixart no és aforat
Roig ha afegit que abans de la "protesta pacífica" del 20-S ja es preveia un problema de "judicialització" d'un cas que és "polític", i ha denunciat un "sacrifici de drets fonamentals" en benefici del principi de la indissoluble unitat d'Espanya. El cas de Jordi Cuixart, ha dit, aquesta vulneració de drets suposa una "criminalització" de les mobilitzacions ciutadanes i una negació dels drets fonamentals, que estan "molt per damunt de la unitat d'Espanya".
Roig ha demanat que es respecti el principi de jutge ordinari i ha recordat que el Suprem va rebutjar que els fets de la tardor de 2017 poguessin suposar un efecte més enllà de Catalunya. "La Fiscalia vol portar la causa al Suprem en base a uns arguments que ja han estat rebutjats", ha insistit. En aquest sentit, a recordat que Cuixart no és un càrrec polític i, per tant, no és aforat i, per tant, hauria de ser jutjat, primer, en un jutjat de primera instància.
A més, ha lamentat que els escrits d'acusació facin constar també la presència d'observadors internacionals durant l'1-O, i s'ha preguntat: "Si una nació vol fer una rebel·lió violenta, contracta observadors internacionals?". A més, l'acusació també inclou un manifest on es van adherir activistes i personalitats internacionals, que insta els governs de Catalunya i Espanya perquè "treballin junts per permetre que Catalunya pugui votar". "Això és delicte? És un alçament públic i tumultuari i violent? Quin concepte de la democràcia pot tenir qui, en un escrit d'acusació, s'inclou aquesta referència?", es pregunta.
Roig també ha tornat a posar en entredit la independència del tribunal. Més enllà de la vinculació del fiscal general de l'Estat que va interposar la querella amb la mateixa sala del Suprem que jutjarà els líders del procés, ha recordat que és precisament l'alt tribunal espanyol aquell "més sensible als poders polítics i econòmics".
Enjudiciament ideològic
El lletrat de la cupaire Mireia Boya, Carles López, ha posat sobre la taula un element polític i no jurídic pel qual, segons considera, el Tribunal Suprem es declara competent per jutjar els fets de l'1-O. "Hi ha una raó d'Estat, no una raó jurídica per l'enjudiciament dels fets", ha declarat. En aquest sentit, ha dit, qui es pretén jutjar són "totes les parts que, d'una forma comú, es declaraven independentistes o podien semblar connivents amb l'independentisme".
Què es debat?
El Tribunal Suprem acull el darrer tràmit administratiu abans d'iniciar formalment el procés oral que jutjarà els líders independentistes, en la causa general del referèndum de l'1-O. Les qüestions de previ pronunciament, doncs, esdevenen la prèvia d'un judici que previsiblement arrencarà a finals de gener, però sobre el qual encara no hi ha data fixada.
En aquesta ocasió, la sala segona -i penal- de l'alt tribunal porta a debat la seva competència, en una vista on només participen advocats i no els acusats. L'alt tribunal, però, ja s'ha mostrat contrari a anteriors peticions relacionades amb la competència del tribunal, al considerar que els delictes van tenir efectes més enllà del territori català, i que la rebel·lió té "caràcter plurisubjectiu". Segons l'alt tribunal, la rebel·lió "adquireix una inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l'Estat".
Primera fotografia de la sala i els magistrats
Les qüestions de previ pronunciament permeten, això sí, realitzar una primera fotografia de com serà -si es manté al Suprem- el judici de l'1-O. Una imatge que s'allargarà durant mesos, a través de la qual la ciutadania posarà cara a totes les parts implicades.
La vista es realitza a la sala de plens, el lloc on també es produiran els interrogatoris als acusats, i en aquesta es pot copsar l'arc de les defenses -els advocats de tots els acusats- i les acusacions, liderades pels membres de la Fiscalia, Vox i l'Advocacia de l'Estat. També és la primera vegada que es veu la composició del tribunal que jutjarà l'1-O, amb Manuel Marchena al capdavant. Fa una setmana, de fet, el mateix Suprem va avalar que el magistrat continués al capdavant del procés, malgrat els missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que posaven la seva independència en entredit.
Després de la vista, el tribunal haurà de confirmar en una interlocutòria si la competència jurisdiccional es manté i, per tant, si el judici tira endavant. En cas que sigui així, la sala penal ja estarà en condicions de fixar data per iniciar el judici pròpiament dit. Ho farà amb les declaracions dels 18 processats. Abans, però, la sala concedirà deu dies a les defenses perquè presentin els seus escrits per demanar les proves i testimonis.