Dolors Camats ("les eleccions plebiscitàries són un engany a la ciutadania") i Mariano Rajoy ("les eleccions plebiscitàries no existeixen") han coincidit a negar que les eleccions del 27 de setembre tinguin la condició de plebiscit. És una perspectiva important, perquè d'aquí se'n deriva una concepció concreta de Catalunya que situa el país políticament per sota del dispisitiu institucional del règim del 78.

ICV ha estat un partit especialment exigent en tot el procés d'emancipació nacional, fins el punt que se'ls atribueix gran part de la responsabilitat de la formulació de la doble pregunta del 9-N. Un fet que no els va impedir estripar les cartes quan Artur Mas va reformar l'estructura de la consulta, amb rectificació d'última hora i a contrapèl. Però tota aquesta susceptibilitat s'ha evaporat, de sobte, en la negociació amb Podemos. A Barcelona, per exemple, ICV ofereix tota la tradició del PSUC i una estructura amb cinc regidors a canvi que se'ls concedeixi la franquícia regional de Syriza, via Podemos. "L'exemple grec ens va molt bé, i també el d'Amèrica Llatina", assegura Camats tornant d'Itaca a tota pressa.

Tot plegat, una autèntica revolució en un partit que ha governat durant tres dècades llargues a Barcelonai i ha conformat la ciutat actual. Però ara, de sobte, Solé Tura, Vintró, Mayol i Gomà han passat a la història perquè Camats s'ha atrevit a dir la contrassenya: "Mas és Rajoy". I Iglesias, des de la llunyana Complutense, li ha entreobert la porta del cel roig i regional.