Intervenció de Marc Barnolas (CUP). Foto: Adrià Costa.

L’Ajuntament de Vic, en la sessió del ple celebrada aquest dilluns a la tarda, ha aprovat una moció de suport als Països Catalans, que havia proposat la CUP. El text ha prosperat amb els vots de tots els partits (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA, SI i la mateixa CUP) menys PxC, que hi ha votat en contra.

La CUP reconeix el paper cabdal que Vic està tenint en el procés sobiranista català i vol que la ciutat també lideri el procés més enllà del Principat, a la “nació catalana completa”.

En aquest marc, la moció demana que el municipi de Vic es reconegui com a part dels Països Catalans i que l’Ajuntament es comprometi a treballar per “la superació de les estructures institucionals presents”.  L’Ajuntament també es compromet a participar i fomentar “un procés de vertebració del conjunt dels Països Catalans” i a instar els Parlaments autonòmics i departamentals a “obrir un procés de diàleg amb agents socials, econòmics i culturals del conjunt dels Països Catalans per sumar-los a un procés de sobirania ampli”.

La moció original de la CUP s’ha aprovat amb algunes petites esmenes de caire lingüístic que ha fet ERC. També s’ha canviat el punt 4 de la moció, on s’instava a crear l’Assemblea de Càrrecs Electes dels Països Catalans: en comptes de “crear” s’ha escrit “revitalitzar”, ja que alguns partits han dit que aquest ens ja existia però gairebé no estava operatiu.

Solidaritat i ICV-EUiA han donat suport a la proposta, tot i reconèixer que els diferents territoris dels Països Catalans anaven a “diferent velocitat”. També s’ha expressat en el mateix sentit la portaveu del PSC, Mary Moyano, que ha posat en dubte que es pogués fer efectiu el procés de vertebració amb la resta de territoris catalans. “Algú els hi ha demanat a ells què volen fer?”, s’ha preguntat la regidora socialista.

---------------

MOCIÓ FINAL APROVADA

Al llarg de la història, la voluntat d’autogovernar-se dels i de les catalanes ha estat una constant. La resistència política en el marc de les dues dictadures i dels règims monàrquics són també exponents d’aquesta voluntat que es perllonga en el temps. En l’actual monarquia parlamentària espanyola, el poble català fou condemnat. El text constitucional negava el poble català com  subjecte polític i el fragmentava en diverses Comunitats Autònomes, prohibint expressament la federació dels territoris que configuren els Països Catalans.

La reforma pactada amb el franquisme va representar l’inici d’un combat desigual per la llibertat nacional contra qui va acceptar, de grat o per força, un nou Decret de Nova Planta ―la Constitución Española, amb els seus respectius estatuts d’autonomia― que donava carta de naturalesa a l’esquarterament dels Països Catalans i a la submissió dels drets nacionals i socials al poder judicial i militar espanyols com a garants del manteniment del nou ordre. Aquest entramat institucional espanyol ha possibilitat també una espoliació econòmica continuada dels Països Catalans, que ha afectat negativament les classes populars Tot i això, els Països Catalans segueixen existint com a realitat nacional i com a projecte polític avui. Uns països diversos i plurals. Una nació que es mostra, 350 anys després, com una realitat tossuda, en què llengua, territori, cultura i economia, entre altres factors, no deixen de mostrar i actualitzar un fet nacional viu. Avui, la lluita per la llengua i per un espai comunicatiu comú, així com la força i el potencial de les expressions de la cultura popular arreu de la nació, algunes mobilitzacions en defensa del territori i dels drets socials, alhora que la visualització d’un àmbit mediterrani i la mateixa dinàmica econòmica, són fenòmens que demostren diàriament la vitalitat d’un procés de construcció nacional compartit. El moviment de les escoles en valencià, les protestes contra les polítiques espanyolistes a les Illes o les consultes populars per la independència són exemples de processos polítics que ho fan evident.

Josep Anglada parlant amb Maria Pilar Catalán i Joan Carles Fuentes. Foto: Adrià Costa

Davant aquesta situació de dispersió de les administracions nacionals, fa anys que diverses institucions estan treballant en iniciatives per construir espais socials i polítics de vertader abast nacional. En aquest sentit, els municipis, com a institucions properes a la ciutadania, poden i han de jugar un paper cabdal per a la vertebració del conjunt del país. Els ajuntaments doncs poden ser actors claus com a primera eina de construcció d’institucions plenament nacionals. Encara més en aquests moments en què una part de la nació sembla caminar cap a la celebració d’una consulta sobre la seva voluntat de pertinença o no a l’Estat espanyol. Cal aprofitar aquesta situació com una oportunitat per estrènyer la col·laboració entre tots els ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans.

Els intents d’encaix del nostre poble dins dels estats espanyol i francès han esdevingut una via sense recorregut. Els catalans i les catalanes, maltractats durant segles per aquests estats, tenen dret a organitzar-se nacionalment i tenen dret a dur a terme una consulta popular sobre la independència també com a part d’un procés constituent dels Països Catalans.

Per tot això, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular demana al Ple de l’Ajuntament de Vic l’adopció dels següents ACORDS:

1. Reconèixer el municipi de Vic com a part dels Països Catalans. Aquest Ajuntament es compromet a treballar per la superació de les estructures institucionals presents en una fase inicial del procés i per gestar-ne una de nova que englobi tota la nació completa en la fase final del procés.

2. Que l’Ajuntament de Vic, com a òrgan de representació dels seus veïns i les veïnes, participarà i fomentarà l’obertura d’un procés de vertebraci del conjunt dels Països Catalans mitançant institucions pròpies.

3. Instar els Parlaments i els Governs autonòmics i departamentals a obrir un procés de diàleg amb els agents socials, econòmics i culturals del conjunt dels Països Catalans per sumar-los a un procés de sobirania ampli, i explorar vies per la verterbració nacional completa.

4. Instar els Parlaments i els Governs autonòmics i departamentals, les forces polítiques i els agents socials, econòmics, culturals, etcètera a impulsar la revitalització de l’Assemblea de Càrrecs Electes dels Països Catalans mitjançant un ampli acord per tal de poder disposar d’una eina de relació política estable entre càrrecs electes de les diverses parts de la nació.

5. Instar els diferents ens municipalistes que actuen als Països Catalans a establir lligams efectius i estables de col·laboració. Especialment instant a l’AMI a treballar per estendre’s arreu del territori nacional, més enllà de la comunitat autònoma de Catalunya.
  Anna Erra i l'alcalde Josep Maria Vila d'Abadal. Foto: Adrià Costa