La plaça Major de Vic emboirada. Foto: Adrià Costa

Són les vuit del matí d'un divendres. La plaça icona de la meteorologia catalana rau tranquil·la. Els bars aixequen la persiana i la cinquantena d'indignats s'estiren com els gats després de passar la nit al ras. Un tallat acompanya la conversa amb un destacat membre de la "gauche divine" vigatana. Viu al centre de la ciutat, fuma havans i té un llarg historial polític. Repeteix la seva consigna una i altra vegada: "A Vic, les esquerres no guanyen ni per casualitat".

Un bon principi per entendre què va passar la nit electoral del passat diumenge a la capital d'Osona: un alcalde d'Unió que guanya per una sòlida majoria que ell mateix posa en dubte (8 regidors); la resistència i l'enfortiment de Plataforma per Catalunya (5 regidors); una CUP que escala posicions fins a assolir la medalla de bronze (2 regidors); una ERC que salva alguna cosa més que els mobles (2 regidors); un PSC que s'enfonsa i que ja s'ha cobrat el cap de llista (2 regidors); una ICV-EUiA que aguanta més o menys, malgrat la davallada de vots (1 regidor) i l'entrada pels pèls de SI (1), quan a les eleccions al Parlament va ser la segona força.

La dispersió de llistes ha perjudicat als partits tradicionals, amb el benentès que gairebé la meitat dels electors vigatans han apostat per un vot antisistema -ja sigui per la dreta o per l'esquerra, o pel populisme-.

Aquesta és, a priori, la complexa biosfera política vigatana que aquestes setmanes ha disparat el sismògraf de dimissions, reflexions i preocupacions que ha sorprès el mapa polític de Catalunya. De moment ja és efectiva la de l'alcaldable socialista, i la llista s'ha ampliat també a ERC (número 2) i CiU (número 5), després de l'amenaça de plegar de l'encara alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal. L'explicació té una història, i la història aporta elements que ajuden a escampar la boira instal·lada a la casa gòtica en funcions d'ajuntament. No cal que es cordin el cinturó. Però parin l'orella perquè tota història té els seus secrets, i en els secrets és fàcil de trobar la veritat.

2007, la llavor

Per entendre els resultats del passat 22 de maig, hem de remuntar-nos al maig del 2007. Fa quatre anys, CiU presentava un candidat nou, Josep Maria Vila d'Abadal, que ja havia estat regidor entre 1987 i 1995. Va ser una solució a la complicada crisi oberta per la tocata i fuga de l'anterior cap de llista, Jacint Codina, després de tres mandats - el darrer sobrava-.

Cal tenir present que per pactes interns, Unió ostenta el primer lloc de la llista a la capital d'Osona. Codina, pastisser d'ofici -de fet, regenta encara l'establiment més antic de la plaça Major de Vic-, no va facilitar les coses a la federació nacionalista, fins que una complexa negociació que va arribar als despatxos del Parlament, entre el politburó comarcal i nacional, va optar per un ex-regidor que aleshores gaudia de la confiança de Josep-Antoni Duran i Lleida. (Foto: façana principal de l'Ajuntament vigatà)

Altres noms proposats van morir en l'intent, autodescartats o eliminats pel sanedrí de la federació. La solució passava per no encrespar gaire els ànims de la vella guàrdia unionista de Vic, i evitar, en paraules d'un dirigent comarcal de CiU, "que ningú no anés a buscar les monges per anar a votar". Finalment, Vila d'Abadal se'n va sortir.

El cap de files de CiU va assolir 8 regidors, duplicant els de la segona força política, Plataforma per Catalunya, que en va obtenir 4 -en tenia 1- i que per causes tècniques de proporcionalitat, no va obtenir el cinquè. El PSC va rebre una seriosa advertència, quedant amb 4 regidors molt justets; ERC en va perdre dos i va obtenir dos escons; la CUP va entrar amb força -2 edils-, i ICV-EUiA va treure pit quedant a relativament pocs vots del segon regidor.

Govern de concentració

El fenomen Plataforma per Catalunya, amb el seu líder al capdavant, Josep Anglada, va obligar a un moviment més tàctic que estratègic de tancar files. La traducció pràctica de la intenció fou un pacte a 4 - CiU,PSC,ERC i ICV-EUiA, amb la benedicció abstencionista de la CUP, - que fins i tot es va plantejar entrar a govern-. Al capdavall, un front anti-Anglada, i un altre fet de distorsió històrica: per primera vegada CiU ha de repartir regidories. El pacte de CiU amb els socialistes no va acabar de convèncer històrics militants de CiU, que entenien que Vila d'Abadal rescatava de l'aspre territori dels derrotats el seu cap de llista, Josep Burgaya, després d'un fracàs electoral malgrat haver gastat una ronyonada en la campanya.

Dos mesos després plegava de govern el regidor ecosocialista, Xavier Tornafoch, amb l'ajuda dels socialistes, que des del minut zero s'afartaven a parar-li paranys. Aclarit el panorama, va continuar el govern a tres bandes entre CiU, ERC i PSC. (Foto: El govern municipal durant la crisi de l'empadronament, d'esquerra a dreta: Josep Burgaya (PSC), Vila d'Abadal i Xavier Solà (CiU) i Joan López (ERC)).

La combinació de les tres forces, com és habitual, només ha beneficiat la més gran. El PSC va viure reclòs en les seves competències, Esquerra va fer un considerable esforç de feina en favor de CiU, i la federació nacionalista ha aguantat la dispersió de vot provocada per les vuit llistes que concorrien el 22 maig.

El govern municipal, va patir dues grans grinyolades. La primera per la consulta sobre la independència celebrada el 13 de desembre de 2009 a la comarca d'Osona. El PSC va mostrar una ferotge oposició a la consulta, defensada amb més o menys passió per la resta de grups municipals. La segona, la polèmica per l'empadronament de Vic. La decisió de l'equip de govern de plantar cara a l'Estat sobre la possibilitat de no empadronar els immigrants irregulars va fer trontollar el pacte de govern, sobretot pel ressò de la decisió que arribava als quarters generals del PSC i d'ERC a Barcelona.  

CiU, fortí malgrat l'envestida

Vic sempre ha estat un feu de CiU, i aquest 22 de maig no va ser una excepció malgrat les múltiples interpretacions que se'n puguin fer. 2.020 vots de diferència amb la segona força així ho avalen. Però l'expectativa d'assolir 10 o 11 regidors ha convertit els 8 regidors en una victòria amarga, que fins i tot esperona membres del nucli històric de CiU a apuntar un pacte amb PxC. Un acord del que Vila d'Abadal no en vol ni sentir parlar.

Josep Maria Vila d'Abadal va servir per tancar in extremis la crisi causada per la resistència de l'antic alcalde Jacint Codina (Foto inferior) a retirar-se si el cap de llista no era l'actual portaveu adjunt al Parlament de la formació, Ramon Espadaler. La resposta dels fidels de Codina fou quedar-se a casa el 2007 i permetre la pèrdua de dos regidors a CiU, o com a mínim, un.

Amb aquest ambient enrarit, Vila d'Abadal fa una meritòria campanya que li permet salvar els mobles, obtenir 8 regidors i compartir govern per primer cop amb els socialistes, els seus eterns adversaris. Una pool-position difícil, i més quan Vila d'Abadal portava més de deu anys retirat de la política vigatana, amb residència a Barcelona.

De fet, com afirma el periodista Miquel Macià, el mandat de Codina "va morir més per inanició que no pas per irritació". I ressuscitar un mort polític sempre és difícil, però no impossible, i així va ser el 2007. Però la història el 2010 s'ha repetit, i Vila d'Abadal, no ha pogut augmentar cap regidor però si guanyar 144 vots. Tanmateix, la resistència d'Anglada ha tenyit aquesta victòria amb el regust de l'ametlla verda. "Jacint Codina mai va trencar el diàleg ni mai no va rebutjar el diàleg amb Anglada", recorden veus profundes de CiU aquests dies. Tota una declaració d'intencions.

PxC, haurà tocat sostre?

L'augment de PxC a Vic, i així ho reconeix algun dirigent de la formació en discreta conversa entre les porxades de la plaça Major, és un "fracàs relatiu", endolcit pels resultats a tot Catalunya.

Josep Anglada, el líder de Plataforma, comptava obtenir un mínim de 7 regidors. Els resultats, malgrat l'augment arreu de Catalunya (ha obtingut 67 edils), apunten que PxC podria haver tocat sostre a la capital d'Osona. Una tesi que no acaba de convèncer els que coneixen Anglada que han vist com previsió rere previsió ha anat marcant amb creus vermelles les fites que s'havia proposat.

Només ha augmentat 146 vots que, gràcies al càlcul tècnic de la Llei d'Hondt, li ha atorgat un regidor més que no pas l'anterior mandat, quan n'ostentava 4.  Al capdavall, ha passat dels 2.847 vots de fa quatre anys als 2.993 el dia 22 de maig. Un resultat lluny de les expectatives que havia dipositat la formació a la ciutat osonenca, on s'havia vantat fins i tot d'obtenir l'alcaldia. Una lectura massa possibilista i condescendent d'aquest resultat -des de la mateixa CiU-  és la que va portar a l'alcalde de Vic i guanyador de les eleccions, a decidir-se per encetar un període de "reflexió",  fins i tot amb amenaça i anunci aturat de dimissió. La pregunta queda a l'aire: haurà tocat sostre Anglada? A mesura que ha modelat el seu discurs potser no creix, però sí que es cronifica. Si el discurs que l'ha de batre no es desembeina aviat, encara té camp per còrrer.

PSC, l'enfonsament

El PSC, encapçalat per Josep Burgaya (foto esquerra), concorria a les eleccions com una crònica d'una mort anunciada. Els resultats del 2007; la gestió pública de camuflatge -a la vista de la ciutat-; la  malastrugança del partit a nivell nacional i un punt de sectarisme en les seves files a la ciutat feien preveure un resultat de desastre. De fet, Burgaya, ha dimitit repartint estopa urbi et orbe, després de perdre dos regidors i més de 1.100 vots. Els números dos i tres de la llista socialista ja han assegurat que prometeran com a regidors. Un fet que atura la necessària renovació del PSC a Vic.

ERC, pal i pastanaga

Val a dir, que ERC a Vic venia d'un llarg procés de baralles intestines més pròpies d'un escorxador polític que d'un aplec. El 2007 va passar de quatre a dos regidors. El candidat de llavors, Àngel Andreu, va guanyar en una ajustada votació al candidat que tothom donava per fet, el filòleg Francesc Codina i històric militant de l'independentisme.

Andreu, que comptava amb el suport de les vaques sagrades republicanes de la comarca, va dilapidar les seves possibilitats en una molt mala precampanya i una pèssima campanya electoral. Va dimitir, així com el seu número tres, Àlex Bassols, abans de prometre com a regidors en una roda de premsa molt semblant a "Gladiator". Així que el número 4 de la llista republicana, Joan López, i la número dos, Gràcia Ferrer, (foto esquerra), van entrar al govern municipal.

L'atzucac electoral va provocar la renovació de la secció local de Vic, morta d'esma. En aquest procés va entrar un antic pes pesant del PSC a la ciutat, Joan Ballana, que ocupava el número 3 de la llista d'Esquerra el passat 22M. ERC, presentada com un aglomerat electoral anomenat Som Vic, ha aguantat els regidors però ha perdut vots respecte el 2007. Finalment el mateix Ballana serà regidor en el lloc de Gràcia Ferrer (número 2) que ja havia advertit que no prendria l'acta si es repetien els resultats del 2007.

CUP, la llegenda continua

La Candidatura d'Unitat Popular a la ciutat va fer el sorpasso el 2007, entrant al consistori amb dos regidors. L'esquerra independentista es va alimentar del vot jove i dels desencisats  d'esquerra que trobaven l'aposta republicana d'Àngel Andreu com un esquer per al votant convergent, que encara manté el monopoli electoral de la ciutat.

Una feina discreta als plenaris els ha permès no quedar tocats per la força abrasiva de la realpolitik. Però a les files de la CUP no tot són flors i violes, i de la llista va caure la seva número 1, Laia Jurado, (foto dreta), per passar a ser número 2, bescanviada per una altra dona, Georgina Rieradevall, una de les artífexs del famós i exitós Lip-dub de Vic per la independència.

Una campanya basada en les consignes pròpies de l'esquerra independentista, però certament sense un projecte clar de ciutat, ha enfilat la CUP al tercer lloc del podi electoral. La CUP de Vic es basa en un neocarlisme de defensa del territori i les tradicions amb una pàtina de suposada rebel·lia. Un discurs que el passat 22M han comprat 1.626 vigatans, 500 més que el 2007. Un immillorable resultat.

ICV, resistència amarga

ICV-EUiA veia en aquestes eleccions la possibilitat de col·locar el segon regidor. Xavier Tornafoch, (foto esquerra), historiador i professor, tot i estar uns mesos a govern, ha mostrat durant el mandat una oposició ferma en tots els punts calents de la dinàmica política.

Nascut en una colònia de Gironella i sense haver militat al PSUC, ha defensat els interessos de la seva fidel parròquia i ha pactat des de fora del govern el POUM de la ciutat. Una fórmula utilitzada ja en èpoques de Jacint Codina, l'inventor de la geometria variable municipal:  quan convenia pactava amb ICV, i quan l'afer girava a la dreta, ho feia amb el PP -quan tenia representació-, i més tard amb la PxC, i quan l'afer era més de país ho feia amb ERC.

Però cal analitzar un fet precís i curiós. Els ecosocialistes eren la segona força al centre de la ciutat. Tenien fidelitzada una "gauche divine" nascuda del postfranquisme. Però el 22-M aquesta tropa ha desertat cap el camp de l'abstenció. De fet, han mantingut el regidor però han perdut 276 vots, una fortuna, i sense pescar en la xarxa del vot socialista que ha derivat cap a l'abstenció o cap a Plataforma per Catalunya.

Segons un dirigent local, "l'acampada ens ha fet mal, han fet creure als nostàlgics que a cop de càmping es pot aturar la mediocritat política i la força de Plataforma per Catalunya". Tornafoch ja ha avançat que aquest és el darrer mandat. "En tres mandats ja hauré fet tot el que hauria d'haver fet", assegurava a Nació Digital el mateix Tornafoch.

SI, més que un fracàs

L'emergent independentisme de Solidaritat Catalana per la Independència ha patit una  bufetada. Gràcies als vots recollits a Osona a les eleccions al Parlament, SI va obtenir els tres diputats per la demarcació de Barcelona. De fet, van ser segona força a la comarca i a la ciutat de Vic. Però les lluites internes en la secció local han desgastat aquest partit temàtic, fins el punt d'haver entrat molt ajustadament al consistori. El cap de llista, Iban Lapeira, ja havia estat cap de llista al 2007 del Partit Republicà Català, quan va obtenir 209 vots. Ara, com alcaldable de SI, n'ha obtingut 815, un 5,4%.

La nova política

La nova immigració; el creixement urbanístic; la nova distribució territorial que ha deixat Vic en un segon pla; una crisi econòmica només suportada per un dinàmic sector primari com les càrnies; la influència metropolitana; el fet de ser seu d'una Universitat difícil d'encaixar en el mapa, i un trencament de les fins ara estanques i hermètiques capes socials han portat aquesta ciutat de poc més de 40.000 habitants a un mapa polític de nova era, amb vuit llistes, tres de les quals demanaven "canviar la casta política". Un sudoku complex que necessitarà intel·ligència, tremp i fermesa. Un laboratori del que pot ser Catalunya en els propers anys. Política emboirada, sí; però a Oxford, també hi ha boira.

Els candidats a l'alcaldia de Vic, en la tradicional enganxada de cartells, aquesta matinada a la plaça Major de Vic. Foto: Laura Busquets/ACN