Vixinski, en la seva etapa com ambaixador rus. Foto: MHRLa setmana passada una iniciativa conjunta d'ICV-EUiA, ERC, C's i SI va encetar la singladura de la quinzena comissió d'investigació des del restabliment del Parlament l'any 1980. L'enèsima comissió creada investigarà sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors. Ras i curt, sobre l'escàndol social que ha suposat la crisi de les caixes catalanes que malgrat els fons públics han desaparegut del mapa financer de Catalunya.
Aquest no és un objectiu estrany ja les comissions de la cambra catalana han investigat un ampli ventall de situacions i problemes amb un denominador comú: l'alarma social i l'escàndol generat. Des d'incendis a inundacions passant esvorancs i acabant en el tèrbol cas Palau o dèficits de la Seguretat Social, aquestes comissions sempre han estat sotmeses a més tensió mediàtica que no pas als resultats tangibles que han registrat.
Lluny queden les comissions de la cambra catalana, malgrat ser judicis polítics en tota regla, dels judicis pamfletaris i cruels d'Andrei Vixinski, el temut i terrible Fiscal General de la URSS encarregat d'acusar les víctimes de la Gran Purga Stalinista dels 1936 i 1938, i inventor del concepte. "No serà un jo acuso, aquest cop volem una comissió rigorosa perquè la causa transcendeix la política, Vixinski ni s'acostarà", assegurava a Nació Digital un dels diputats impulsors de la comissió que insisteixen a deixar clar que les responsabilitats penals o civils, si s'escauen, corresponen als tribunals. “Volem, però, fer un dels papers primordials d'un Parlament, esbrinar per part dels protagonistes què ha passat, com hem deixat que passi, i què podem fer per evitar-ho.
15 comissions d'investigació
Des del restabliment del Parlament l'any 1980, s'han constituït quinze comissions d'investigació, sis la I legislatura: sobre la central nuclear d'Ascó (1980), sobre l'assalt i el segrest del Banc Central de Barcelona (1981), sobre incendis forestals a Catalunya i l'actuació dels poders públics competents en la matèria (1982), sobre inundacions (1982), sobre el conjunt d'actuacions del consell executiu en relació amb l'empresa Rania, SA (1983) i sobre un possible dèficit en els serveis transferits de la Seguretat Social (1984).
La II legislatura es van crear tres comissions: sobre maltractaments infligits a menors (1986), sobre els jocs gestionats per l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (1987) i sobre la seguretat dels habitants de Tarragona i rodalia (1987). La III legislatura no se'n va constituir cap; la IV, dues: sobre el cas Casinos (1992) i sobre el cas de la urbanització La Riera, de Sant Pere de Torelló (1994); la V legislatura tampoc se'n va crear cap; la VI, una sobre presumptes irregularitats en estudis i enquestes d'opinió (2003), i la VII, la comissió d'investigació sobre l'esvoranc al barri del Carmel de Barcelona, arran de les obres de construcció del túnel de la línia 9 del metro (2005).
Finalment, la passada legislatura se'n van constituir dues, la comissió d'investigació sobre l'incendi forestal d'Horta de Sant Joan (2010), que va demanar una cinquena part de diputats de la cambra de CiU, el PPC i el grup mixt, i la del cas Palau de la Música (2010), que van demanar el PSC, ERC i ICV-EUiA.
