És curiosa aquesta aversió que tenen els polítics a ser xiulats. Sobretot perquè viuen d'un ofici que -igual que els àrbitres de futbol, per exemple- es dedica a aplicar unes regles de joc que, en el seu cas, a més, han redactat ells mateixos als parlaments. Els polítics trien i decideixen, beneficien i perjudiquen, premien i castiguen, recapten i subvencionen, nomenen i cessen... El seu poder es basa, justament, en totes aquestes capacitats. A més, no acostumen a trobar-se de cara, posem per cas, amb els aturats que generen les seves polítiques.
El problema arriba quan munten un acte patriòtic. Aleshores es veuen obligats a que hi hagi un cert acompanyament popular, uns centenars de persones que omplin el segon terme dels protagonistes, que sempre són ells. És allò que abans es deia poble i ara ciutadania i que queda bé sempre i quan aplaudeixi fervorosament mentre agita petites banderetes amb entusiasme.
Però d'innocents d'aquests ja en van quedant pocs. I els polítics d'aquí es troben que els diuen de tot davant Rafael Casanova i als d'allà els passa el mateix en veure passar la cabra de la Legió. Per això enguany les ofrenes de l'Onze de setembre s'han fet amb el poble a tres cantonades i en silenci rigorós. I per això mateix Carme Chacón pensa expulsar els que xiulen a Madrid.
És a dir que, tot plegat, diu molt en favor del gremi dels àrbitres.
ARA A PORTADA
Publicat el 13 d’octubre de 2010 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política El Parlament insta el Govern a crear la T-Lleure: que és?
-
Política Detinguts dos menors acusats de filtrar a internet dades sensibles de Pedro Sánchez i dos ministres
-
Política Derrota d'Illa al Parlament: l'oposició tomba la mesura estrella dels 200.000 pisos
-
Política El PSC valida l'acord Puigdemont-Sánchez però descarta un referèndum d'autodeterminació
-
Política Collboni arrenca el pols del pressupost 2026 amb uns comptes rècord i l'escepticisme de l'oposició
-
Política «Que vagin a avortar a una altra banda»: Ayuso es nega a fer el registre de metges objectors