Aquest 9 de maig ha vist dues imatges contraposades del Dia d'Europa, quan se celebra la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial. Mentre a Moscou una desfilada militar servia a Vladímir Putin per justificar la invasió d'Ucraïna, a Estrasburg es presentaven les conclusions de la Conferència sobre el futur d'Europa, fruit d'un debat obert als ciutadans que es va iniciar en plena pandèmia. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat davant el Parlament Europea que "l'inimaginable ha tornat a Europa", però que "els europeus han deixat clar que no volen tornar al passat".  Von der Leyen ha subratllat que la idea d'Europa és més forta que "una desfilada militar a Moscou".

La líder europea ha afirmat que "Europa és un somni que resplendeix en la imatge de la gent de Mariúpol, dels que ploren la massacre de Butxa, dels que han trobat refugi a Europa". Ha explicat que aquest matí ha conversat amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, assegurant que el futur d'Europa i de la democràcia és també el futur de la democràcia ucraïnesa". Ara, ha dit, com va passar el 9 de maig del 1945, ucraïnesos i la resta d'europeus estan escrivint una nova pàgina de la història.

La presidenta de la Comissió Europea ha intervingut en la clausura de la Conferència sobre el futur d'Europa, en què s'ha rebut l'informe final, que ha elevat 49 recomanacions, que aposten per reforçar el projecte europeu, la seva cohesió i una aposta clau per la pau internacional, refermant la seguretat comuna. Von der Leyen ha posat en valor la resposta donada a la crisi pandèmica, amb l'aprovació dels Next Generation, que ha estat a l'alçada del que esperaven els ciutadans. També ha assegurat que Brussel·les es pren seriosament les peticions ciutadanes, i que la proposta d'un espai comú de dades sanitàries ja s'està treballant, com també es plantejarà la prohibició de l'entrada de productes a la UE que s'hagin fet amb treball esclau.

Von der Leyen ha anunciat que en el discurs de l'estat de la Unió del setembre donarà resposta a moltes de les mesures reclamades pels ciutadans. S'ha posicionat, en aquest sentit, a favor de replantejar l'exigència de la unanimitat per prendre decisions. La dirigent europea també ha propugnat la necessitat de posar al dia la democràcia perquè sigui més "vibrant".  

El president de França, Emmanuel Macron, president de torn de la UE, ha refermat que es continuarà donant suport a Ucraïna enfront "la decisió unilateral de Rússia" i acabar amb les fonts de finançament de la guerra. Ha assegurat que "no estem en guerra amb Rússia, però volem que es mantingui la integritat territorial d'Ucraïna". Macron ha assenyalat que és Kíiv la que ha de decidir quines seran les condicions per a la pau amb Moscou, i que França estarà allí, descartant els camins de "la revenja". Macron ha afirmat que s'ha d'invertir més en defensa, ja que és "un deure defensar-nos nosaltres i defensar el nostre front oriental".    

Macron ha assenyalat que Ucraïna "ja és membre honorari de la UE", però especificant que cal seguir un procés d'adhesió que pot portar anys. Macron ha plantejat la creació d'una aliança política -una "comunitat política democràtica" ha dit- més enllà de la UE en la qual pugui ingressar Ucraïna. El president francès ha recordat que ha estat la "ciència lliure" la que va vèncer la pandèmia, quan en plena crisi sanitària es van escoltar moltes veus que asseguraven que eren els règims autoritaris, com la Xina, els qui garantirien l'èxit contra el coronavirus amb les seves vacunes. També en plena pandèmia es van desmentir les teories que asseguraven que enfront una crisi així, els autoritarismes eren més eficaços. 
  
La presidenta del Parlament Europea, Roberta Metsola, ha subratllat els canvis produïts per la invasió russa del 24 de febrer, que ha qualificat de "prova per Europa". Metsola ha assenyalat que la UE ha d'estar "orgullosa" del seu llegat, "una història d'èxit, un bastió de democràcies". Ha admès que hi ha una "llacuna" entre les institucions europeees i el que la ciutadania espera d'elles. Metsola ha defensat una política de defensa comuna, com també una major integració energètica per deixar de dependre de l'energia russa.  

Les institucions europees van encetar un debat sobre el futur d'Europa adreçat als ciutadans de tots els estats membres de la UE, amb quatre panels formats per 200 persones de cada país, elegits aleatòriament i agrupats entorn l'economia, l'educació i la transformació digital; democràcia europea, drets i estat de dret; canvi climàtic, medi ambient i salut; i la UE al món i polítiques migratòries.  

Entre les mesures concretes de l'informe hi ha refermar el concepte de les economies verda i blava, accelerar la transició ecològica amb més inversions en energies renovables, crear un espai europeu de dades sanitàries, complementar els paràmetres convencionals macroeconòmics amb indicadors com el Pacte Verd i els drets socials, amb uns mercats de treball inclusius.  

Al llarg de l'acte han intervingut diversos representants dels grups de treball ciutadans. La necessitat de potenciar la cohesió de la UE, solidificant la identitat europea i blindant una democràcia que es considera "fràgil", ha estat el missatge majoritari que s'ha escoltat en el Parlament Europeu. S'han escoltat veus crítiques en favor d'un major compromís amb el futur dels joves, els drets socials i les aspiracions d'unes millors condicions de treball. La italiana Laura Maria Cinquini ha reclamat que les propostes presentades no siguin oblidades: "No ens decebin. No bandegin les mesures que plantegin retocar els tractats. No desaprofitin aquesta oportunitat".