Efectivament, consellera Rigau: som on érem. Dins d'un estat incompetent i arruïnat que, tot i així, troba temps i recursos per atacar les escoles catalanes, per utilitzar els nostres diners a pagar magistrats d'un grapat de tribunals que han conviscut perfectament amb la corrupció del totxo, però no suporten que la societat catalana intenti acostar-se a un bilingüisme efectiu. Ells, que sempre tenen el bilingüisme a la boca.

Som on érem, consellera. Amb el delegat de vostès a Madrid pidolant que hi hagi un magistrat del Tribunal Constitucional que sigui català. El senyor Duran i Lleida el deu voler com el que hi ha hagut fins ara, m'imagino, un advocat que ha aconseguit grimpar fins a la vicepresidència gràcies a ni piular mentre es destrossava a consciència la voluntat del poble català manifestada a les urnes. El seu ha estat un silenci eixordador.

On érem, diu vostè, i és veritat. Amb un Govern que demana calma només al seu poble, amb un projecte que vostès anomenen pacte fiscal que a Madrid no perdran ni cinc minuts a escoltar. Amb una societat que pateix i s'esquerda.

Som on érem, consellera, perquè -permeti'm que li ho digui- vostès són on eren. I si no es veuen amb cor de ser la solució, almenys evitin ser un problema.