Ernest Maragall ha donat la sorpresa votant en contra de la disciplina del seu partit, el dels Socialistes de Catalunya, i a favor de la proposta íntegra de pacte fiscal. El seu gest ha quedat en evidència tan bon punt s’ha efectuat la votació, ja que tot i que els diputats del Parlament tenen un sistema electrònic que els permet emetre el sentit del seu vot sense haver d’aixecar les mans, en realitat aquest mètode no és més que un petita mecanització del tradicional vot a mà alçada, ja que les llumetes del panell de votacions delaten el vot de qualsevol escó i de la persona que hi seu.
Â
Â
Entenc que el vot secret, és a dir, amb papereta i urna, no és gaire àgil i menys quan d’una sola tongada cal fer set o vuit votacions, però el vot a mà alçada, a banda de no tenir res de secret, és fàcilment manipulable, i només cal haver assistit a una votació d’una assemblea de treballadors per constatar-ho. No se que pensaran vostès, però jo sóc del parer que si les votacions al Parlament fossin sempre secretes, guanyaríem en democràcia, a banda que ens enduríem més d’una sorpresa.Â
