04
de juny
de
2019, 18:17
Actualitzat:
20:22h
El partit ultra Vox, que exerceix com a acusació popular al judici de l’1-O ha començat contundent en la presentació de les seves conclusions: “Els acusats van pretendre culminar el més sofisticat i nombrós procés colpista contra un estat de dret que mai abans s’ha produït en una societat moderna”.
L’advocat Pedro Fernández, que ha afirmat que s’adhereixen a allò esgrimit per la Fiscalia respecte de la malversació i desobediència, s’ha sumat també a la definició de “cop d’Estat” que ha fet durant el matí el ministeri públic, i ha assegurat que hi ha prou elements per concloure que es va produir un delicte de rebel·lió en dues ocasions: el 20 i 21 de setembre, i l’1 d’octubre.
Vox, qui demana fins a 73 anys de presó, ha demanat no comparar els fets que s’estan jutjant amb altres “processos colpistes viscuts en moments passats”, com és el cas del 23-F.
Van aprofitar el seu paper de càrrecs públics
Com a càrrecs públics, l’obligació dels acusats era -segons Vox- preservar els valors constitucionals. En comptes d’això, han denunciat, van “aprofitar-se” dels seus avantatges polítics i de lideratge per moure les masses i enfrontar-les amb l’Estat de forma organitzada.
“La violència va ser el setge als hotels, els talls de carreteres, les barriades, les muralles humanes als propis centres de votació i la resistència davant els agents de l’autoritat”, ha esgrimit Fernández que, fins i tot, ha parlat “d’amenaces de mort” a "l'heroica Guàrdia Civil i heroica Policia Nacional espanyola". Per tant, ha afegit, tant els dies 20 de setembre com l'1 d'octubre va tractar-se d’una “expressió clara i plural de la violència”, en què el comportament dels ciutadans va permetre la culminació d’un procés en què es van “utilitzar les crides a la resistència activa com una eina”.
Una organització criminal coordinada
Ortega Smith s’ha encarregat d’argumentar el delicte d’organització criminal. Segons ha afirmat, el Govern, el Parlament, la ciutadania, les entitats, els Mossos i els mitjans de comunicació públics catalans, entre d’altres, mantenien una “acció concertada i coordinada” per portar a terme la transició –en una primera fase- i el trencament amb l’estat espanyol.
“Era una organització heterogènia, complexa, amb un objectiu de secessió per portar a terme la ruptura, un canvi d’organització política de l’estat, de la forma de govern, per trencar amb la Constitució, amb l’Estatut de Catalunya i, en definitiva, amb la unitat de la nació”, ha declarat l’advocat.
L'advocat ha finalitzat amb una petició molt clara al president de la sala, Manuel Marchena. "Confiem en aquesta excel·lentíssima sala, i confio, com confien els espanyols, que hi haurà justícia", ha afirmat. No obstant això, ha avisat, "no hi haurà justícia si no hi ha sentència amb penes d'acord amb els delictes que estan sent jutjats, perquè les penes tindran una doble finalitat de càstig i també disuasiva perquè mai més ningú s'atreveixi a atemptar contra l'ordre constitucional".
L'Advocacia defensa una sedició sense violència
No hi ha rebel·lió, però sí sedició. Això és el que considera l’Advocacia de l’Estat, que en la presentació de les conclusions al judici de l’1-O ha descrit aquest delicte, i l’ha situat en el marc dels fets viscuts durant la tardor del 2017. “Es donen tots els elements del delicte de sedició en la forma de procedir del dia 1 d’octubre”, ha afirmat l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane. Segons ha afegit, l’1-O es va fer “notori i evident l’alçament tumultuari”, que és un dels elements principals del tipus de la sedició.
Seoane, però, ha descartat que es pugui condemnar els presos per rebel·lió. Mentre que aquest delicte exigeix que l’alçament sigui públic i violent, en la sedició es canvia la violència per un tumult. Segons el seu punt de vista, doncs, “no es pot equiparar violència amb l’ús de la força”.
Per tant, ha conclòs l’advocada de l’Estat, creu que durant el judici “no ha resultat provat l’element de la violència com un element comú”, tot i que sí “l’ús de la força entesa com la resistència activa o passiva per part de les mobilitzacions”. “La violència no ha estat un dels elements estructurals del pla portat a terme per part dels acusats”, ha sentenciat.
La Fiscalia se centra en la violència
El torn de l'Advocacia de l'Estat ha arribat a primera hora de la tarda, després de l'argumentació de la Fiscalia, que ha engolit tot el matí, dividia en quatre parts. El ministeri públic ha centrat la seva intervenció a justificar la violència que construeix el relat de la rebel·lió. Concretament, el primer dels fiscals que ha intervingut ha afirmat que els fets que es van viure a Catalunya van ser "un cop d'estat", i va situar Oriol Junqueras al capdavant de l'operació.
Els fiscals també han parlat de "violència física", i han posat el focus en la "col·laboració" dels Mossos d'Esquadra per perpetuar l'"atac contra l'ordre constitucional". L'octubre del 2017, ha apuntat el fiscal, va tenir un clima "insurreccional" i, en les mobilitzacions ciutadanes que es van viure, hi va haver "empentes i cops". Segons ell, aquesta és una visió de la llibertat de manifestació que no concorda amb les imatges que s'han projectat al judici.
Les proves incloses dins la causa, segons la Fiscalia, confirmen el "concert criminal" per "delinquir" entre Parlament, Generalitat i associacions civils. Són sis les evidències, com ha apuntat Zaragoza, d'aquest "concert": el Llibre Blanc de la Transició Nacional, el full de ruta de partits i entitats del març del 2015, la proposta d'acord per la independència de Junts pel Sí, l'informe EnfoCATs, el full de ruta de l'ANC i la Moleskine de Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras a Vicepresidència.
L’advocat Pedro Fernández, que ha afirmat que s’adhereixen a allò esgrimit per la Fiscalia respecte de la malversació i desobediència, s’ha sumat també a la definició de “cop d’Estat” que ha fet durant el matí el ministeri públic, i ha assegurat que hi ha prou elements per concloure que es va produir un delicte de rebel·lió en dues ocasions: el 20 i 21 de setembre, i l’1 d’octubre.
Vox, qui demana fins a 73 anys de presó, ha demanat no comparar els fets que s’estan jutjant amb altres “processos colpistes viscuts en moments passats”, com és el cas del 23-F.
Van aprofitar el seu paper de càrrecs públics
Com a càrrecs públics, l’obligació dels acusats era -segons Vox- preservar els valors constitucionals. En comptes d’això, han denunciat, van “aprofitar-se” dels seus avantatges polítics i de lideratge per moure les masses i enfrontar-les amb l’Estat de forma organitzada.
“La violència va ser el setge als hotels, els talls de carreteres, les barriades, les muralles humanes als propis centres de votació i la resistència davant els agents de l’autoritat”, ha esgrimit Fernández que, fins i tot, ha parlat “d’amenaces de mort” a "l'heroica Guàrdia Civil i heroica Policia Nacional espanyola". Per tant, ha afegit, tant els dies 20 de setembre com l'1 d'octubre va tractar-se d’una “expressió clara i plural de la violència”, en què el comportament dels ciutadans va permetre la culminació d’un procés en què es van “utilitzar les crides a la resistència activa com una eina”.
Una organització criminal coordinada
Ortega Smith s’ha encarregat d’argumentar el delicte d’organització criminal. Segons ha afirmat, el Govern, el Parlament, la ciutadania, les entitats, els Mossos i els mitjans de comunicació públics catalans, entre d’altres, mantenien una “acció concertada i coordinada” per portar a terme la transició –en una primera fase- i el trencament amb l’estat espanyol.
“Era una organització heterogènia, complexa, amb un objectiu de secessió per portar a terme la ruptura, un canvi d’organització política de l’estat, de la forma de govern, per trencar amb la Constitució, amb l’Estatut de Catalunya i, en definitiva, amb la unitat de la nació”, ha declarat l’advocat.
L'advocat ha finalitzat amb una petició molt clara al president de la sala, Manuel Marchena. "Confiem en aquesta excel·lentíssima sala, i confio, com confien els espanyols, que hi haurà justícia", ha afirmat. No obstant això, ha avisat, "no hi haurà justícia si no hi ha sentència amb penes d'acord amb els delictes que estan sent jutjats, perquè les penes tindran una doble finalitat de càstig i també disuasiva perquè mai més ningú s'atreveixi a atemptar contra l'ordre constitucional".
L'Advocacia defensa una sedició sense violència
No hi ha rebel·lió, però sí sedició. Això és el que considera l’Advocacia de l’Estat, que en la presentació de les conclusions al judici de l’1-O ha descrit aquest delicte, i l’ha situat en el marc dels fets viscuts durant la tardor del 2017. “Es donen tots els elements del delicte de sedició en la forma de procedir del dia 1 d’octubre”, ha afirmat l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane. Segons ha afegit, l’1-O es va fer “notori i evident l’alçament tumultuari”, que és un dels elements principals del tipus de la sedició.
Seoane, però, ha descartat que es pugui condemnar els presos per rebel·lió. Mentre que aquest delicte exigeix que l’alçament sigui públic i violent, en la sedició es canvia la violència per un tumult. Segons el seu punt de vista, doncs, “no es pot equiparar violència amb l’ús de la força”.
Per tant, ha conclòs l’advocada de l’Estat, creu que durant el judici “no ha resultat provat l’element de la violència com un element comú”, tot i que sí “l’ús de la força entesa com la resistència activa o passiva per part de les mobilitzacions”. “La violència no ha estat un dels elements estructurals del pla portat a terme per part dels acusats”, ha sentenciat.
La Fiscalia se centra en la violència
El torn de l'Advocacia de l'Estat ha arribat a primera hora de la tarda, després de l'argumentació de la Fiscalia, que ha engolit tot el matí, dividia en quatre parts. El ministeri públic ha centrat la seva intervenció a justificar la violència que construeix el relat de la rebel·lió. Concretament, el primer dels fiscals que ha intervingut ha afirmat que els fets que es van viure a Catalunya van ser "un cop d'estat", i va situar Oriol Junqueras al capdavant de l'operació.
Els fiscals també han parlat de "violència física", i han posat el focus en la "col·laboració" dels Mossos d'Esquadra per perpetuar l'"atac contra l'ordre constitucional". L'octubre del 2017, ha apuntat el fiscal, va tenir un clima "insurreccional" i, en les mobilitzacions ciutadanes que es van viure, hi va haver "empentes i cops". Segons ell, aquesta és una visió de la llibertat de manifestació que no concorda amb les imatges que s'han projectat al judici.
Les proves incloses dins la causa, segons la Fiscalia, confirmen el "concert criminal" per "delinquir" entre Parlament, Generalitat i associacions civils. Són sis les evidències, com ha apuntat Zaragoza, d'aquest "concert": el Llibre Blanc de la Transició Nacional, el full de ruta de partits i entitats del març del 2015, la proposta d'acord per la independència de Junts pel Sí, l'informe EnfoCATs, el full de ruta de l'ANC i la Moleskine de Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras a Vicepresidència.