Representants del partits polítics i govern, a la cimera sobre el pacte fiscal al Palau de la Genralitat Foto: ACNLa cimera celebrada dimecres d'aquesta setmana per bastir l'ofensiva pel pacte fiscal no va ser ni les trobades d'Oslo, ni la conferència de Postdam, però també va tenir la seva importància. La sala Tàpies del Palau de la Generalitat, sense cobertura, va acollir els líders dels partits polítics catalans per enraonar -per enèsima vegada- de la proposta estrella de la legislatura. La reunió va transcórrer tranquil·la, serena i amb un to professional, segons van descriure els diferents líders assistents a mida que s'enfilaven al faristol per valorar la cimera.
Però tot i l'escenificació, el fair-play i el control extrem de les comunicacions, molts dels assistents van prendre nota, i molts d'aquests van coincidir a apuntar les mateixes expressions, rèpliques, explicacions i anècdotes de les tres hores de la reunió que ajuden a dibuixar el panorama de la trobada.
La primera intervenció del president Artur Mas va ser "dura" glossen els assistents. De fet, coincideixen a descriure l'enuig del President per "l'arbitrarietat total" de l'Estat alhora de complir amb Catalunya. Mas va posar com a darrer exemple "l'ampliació del registre amb medicaments nous que poden ser molt costosos i, en canvi, mai no es compensa".
"Mai no tindrem la plena seguretat"
Així mateix, el President es va queixar del control de la tresoreria. "No som els amos ni del tot ni de bon tros, necessitem el permís de Madrid, fins i tot per les operacions a curt termini ja que no complim amb l'objectiu de dèficit". Amb aquest panorama asfixiant, Mas va proposar la dicotomia d'esperar a la revisió de l'actual sistema l'any 2013 o bé tirar pel dret i crear un model nou tenint present que "la seguretat jurídica mai no serà plena perquè la Constitució Espanyola diposita la darrera paraula en l'estat".
Abonar el "populisme pur i dur"
Mas es va mostrar molt insistent en plantejar com un tàndem el pacte fiscal i les necessitats de la societat. Així no va tenir cap mena de recança en mostrar els seus temors sinó s'aconsegueix el pacte fiscal: "l'esquerda social, trencament de la cohesió social augmentada per la nova immigració que pot comportar populisme pur i dur".
Camacho, el llistó i el PIB
Per la seva banda, la líder dels populars, Alícia Sánchez Camacho, a més de defensar la seva tercera via entre hisenda pròpia i millorar l'actual sistema va emetre un seriós avís a navegants. "No és bo apujar el llistó per després anar-lo baixant, tenim dèficit fiscal arreglem-ho però siguem possibilistes". En aquest sentit va reconèixer que ho tindria difícil defensar a Madrid el pacte fiscal per una qüestió aritmètica. "El PIB d'Euskadi i Navarra és un 6% estatal i el de Catalunya un 18%", va recordar Camacho que va apuntar una abstenció per tenir més marge de negociació amb els seus col·legues espanyols.
Herrera, "desconcertat"
Per la seva banda, el líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va emetre una agra crítica pel "desconcert" que li produïen les declaracions i contradeclaracions sobre el pacte fiscal entre els membres del Govern i va posar el dit a l'ull al delegat de la Generalitat a Madrid, Jordi Casas, que dimarts assegurava que el pacte fiscal no era una prioritat.
"ERC som prescindibles"
El cap de files d'ERC, Oriol Junqueras, va insistir en criticar PSC i PP recordant-los que els seus cosins bascos i navarresos sí que defensen el concert. Així que es va mostrar inflexible recordant que "si s'arriba a un acord rebaixat, com que ERC és prescindible, no hi serà". "Espanya no té remei i no és creïble", va sentenciar Junqueras que malgrat considerà la proposta de finançament previst a al projecte d'Estatut de 2005 com de "positiva, actualment la legislació impedeix complir el seu esperit".
Mas-Colell, la intervenció i la seu del Banc d'Espanya a Barcelona
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va advertir que "si intervenen Espanya serà pitjor per a Catalunya". "Estem en una angoixa econòmica permanent", va recordar per insistir en què caldria una mica més de "complicitat entre Catalunya i Espanya per solucionar problemes". Una situació que si Madrid no entén podria acabar com el rosari de l'Aurora. "Si Madrid té una actitud autoritària molts preferiran la intervenció de Brussel·les", va augurar el conseller. Mas-Colell també va plantejar no quedar-se en el concepte concert ja que, segons el seu criteri, caldria revisar "les inversions de l'Estat a Catalunya" o gosar "plantejar models multipolars com l'alemany que suposaria posar el Banc d'Espanya a Barcelona".
El Pla B?
Mas va donar un mes de termini per tancar el preacord que s'hauria d'enllestir en el plenari del mes de juliol. "Si això falla ho sabrem al juliol", va advertir el President per afegir que "hem d'anar junts fins on puguem". I aquí hauria falcat el que alguns van veure com pla B factible: "Si no s'aconsegueix el que es demana des de Catalunya, haurem d'esperar la revisió quinquennal del model que consagra la LOFCA". "Caldrà escoltar que proposa el govern espanyol pel 2013 i decidir si ens plau o no", va reptar Mas.
